02.09.2022 - 21:40
|
Actualització: 03.09.2022 - 17:42
Ravil Maganov, el president de la petroliera russa Lukoil, morí ahir després d’haver-se precipitat per la finestra de l’habitació de l’hospital on era ingressat. Si més no, això informà de bon matí l’agència estatal TASS, que citava dues fonts policials anònimes. Tanmateix, hores més tard, Lukoil publicà un comunicat en què explicava que l’oligarca s’havia mort “després d’una llarga malaltia”, sense oferir-ne més detalls.
El misteri s’estén molt més enllà d’aquestes informacions contretes. La mort de Maganov, lluny de ser un cas aïllat, és tan sols el darrer episodi d’una onada de morts de perfil alt que, sospitosament, comparteixen una mateixa causa, i sorprenent: la caiguda accidental des d’una finestra.
Una mort amb moltes incògnites
Segons les informacions primerenques sobre el cas, publicades primer a la premsa local i recollides més tard per l’agència TASS, Maganov se suïcidà saltant de la sisena planta de l’Hospital Clínic Central de Moscou, on havia estat ingressat arran d’un atac de cor. “Maganov ha caigut per la finestra de la seva habitació a l’Hospital Clínic Central aquesta matinada. S’ha mort a causa de les ferides”, es limità a explicar l’agència.
L’exclusiu hospital, considerat un dels millors de Rússia, és conegut pel seu estatus com a centre de tractament preferent de les elits polítiques i econòmiques russes. El mateix matí en què Maganov va morir, de fet, el president Vladímir Putin va visitar l’hospital per deixar flors a la tomba de l’ex-dirigent soviètic Mikhaïl Gorbatxov, que havia mort en una cambra del centre la nit del 30 d’agost.
Quan feia unes hores que havia transcendit la mort de Maganov, dues fonts policials –també anònimes– explicaren a Reuters que les circumstàncies de la mort de l’oligarca encara no s’havien pogut esclarir, i que el cas continuava sota investigació per part de la policia de Moscou.
Si bé Maganov és considerat afí al règim, al març Lukoil acaparà titulars per haver-se desmarcat, sota la supervisió de Maganov, de la línia oficial sobre la guerra d’Ucraïna, que qualificà de tràgica, i demanar la fi de les hostilitats tan aviat com fos possible. D’aquesta manera, la petroliera –la principal companyia energètica russa de titularitat privada– es convertí en una de les poques companyies a criticar obertament la guerra, que ha causat estralls en l’economia del país. Poques setmanes després del comunicat i de les sancions imposades pel Regne Unit i Austràlia, el fundador de la companyia dimití del seu càrrec a la junta de directius.
Les morts per caiguda, ocurrència habitual a la Rússia de Putin
Pot semblar una forma inusual de morir-se, però caure d’una finestra no és, ni de bon tros, una ocurrència insòlita a la Rússia de Putin. La mort de Maganov no solament no és la primera mort d’aquesta mena enguany a Rússia: ni tan sols és la primera d’aquest estiu.
Al juliol, sense anar més lluny, el banquer i inversor letó Dan Rapoport va morir després d’haver caigut del pis superior del seu apartament a Washington D.C., als Estats Units. La policia tractà el cas com un simple suïcidi, però la investigació continua oberta i els seus amics i coneguts alertaren que les circumstàncies de la seva mort eren “extremadament sospitoses“. Nascut a la Riga soviètica l’any 1980, Rapoport va fer fortuna com a banquer a Moscou abans de trencar relacions amb el règim, quan es traslladà als Estats Units i es convertí en un dels principals crítics de Putin durant els seus darrers anys de vida. Serguei Tkatxenko, antic soci comercial de Rapoport, també va morir després d’haver-se precipitat del seu apartament a la capital russa l’any 2017.
Mesos abans, el desembre del 2021, el periodista ultradretà i crític de Putin Iègor Prosvirnin també va morir arran d’haver-se precipitat d’un pis al centre de Moscou. Prosvirnin anava despullat en el moment de la caiguda, i abans de precipitar-se va llançar un ganivet i una bombona de gas per la finestra, segons la premsa local.
L’octubre de l’any passat, la policia berlinesa va recuperar el cos d’un diplomàtic que semblava que havia saltat d’una finestra del pis superior de l’ambaixada russa a Berlín. L’home treballava com a secretari adjunt a l’ambaixada, segons el diari Der Spiegel, però fonts dels serveis d’intel·ligència alemanys explicaren que el govern sospitava que el mort treballava com a agent secret per a l’FSB, l’agència estatal de seguretat russa. Una investigació del col·lectiu Bellingcat revelà més tard que el mort era Kiril Zhalo, fill del general i vice-director del segon directori de l’FSB, Alexei Zhalo.
El desembre anterior, l’any 2020, el biòleg Alexander Kaganski va aparèixer mort a la planta baixa d’un gratacel després d’haver caigut d’un dels pisos superiors de l’edifici. Kaganski, vinculat a la Universitat d’Edimburg, estava implicat aleshores en el desenvolupament d’un vaccí contra la covid-19 a Escòcia, en una iniciativa paral·lela als esforços del Kremlin per a desenvolupar un vaccí rus. La primavera d’aquell any, dos doctors van morir després d’haver caigut dels pisos superiors dels respectius hospitals amb dues setmanes de diferència. Ambdós havien criticat públicament les condicions laborals dels professionals sanitaris durant la primera onada de la pandèmia.
Vint-i-dos casos, pel cap baix, en quinze anys
Són, segons la versió oficial, tan sols sis de les vint-i-dues persones vinculades amb el món de la política que han mort després d’haver caigut per una finestra a Rússia els darrers quinze anys, una xifra que no és exhaustiva. Alguns anys concrets, els registres semblen desafiar tota lògica: el 2018, per exemple, sis persones de perfil alt moriren per tot Rússia per caigudes a gran altura suposadament accidentals. La llista inclou figures com ara la jutgessa Tatiana Sekerina, involucrada en causes de corrupció contra diversos oficials governamentals, i el periodista Maksim Borodin, autor d’una investigació que revelà que les baixes de les operacions russes a la guerra de Síria havien estat molt més elevades que no pas havia admès el govern. La policia optà per tractar tots sis casos com a suïcidis o bé morts accidentals, i rebutjà d’investigar-ne cap en profunditat.
Morir-se després d’haver caigut accidentalment d’una finestra, certament, no és inaudit. Però com en el cas dels cinc oligarques que suposadament han mort per suïcidi d’ençà del començament de la guerra d’Ucraïna, es fa difícil de creure que com a mínim vint-i-dos adults –tots susceptibles de ser, per un motiu o altre, un objectiu per al règim rus– s’hagin precipitat a la seva mort en els darrers quinze anys, sigui de manera intencionada o accidental. La possibilitat d’una coincidència de proporcions astronòmiques no es pot descartar mai del tot, per descomptat. Però tant l’historial del govern rus en matèria de drets humans com el sentit comú semblen suggerir la conclusió oposada.
