El govern d’Aragonès proposa un model de “federalisme fiscal” i exigeix que Catalunya recapti tots els imposts

En temps de descompte arran de l’avançament electoral, el govern de Pere Aragonès demanarà a l’estat espanyol un règim de finançament singular per a Catalunya, que de ben segur tindrà un paper central en la campanya d’Esquerra Republicana fins el 12 de maig. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha presentat avui una proposta perquè Catalunya recapti el 100% dels imposts –no pas el 9% que gestiona ara–, incloent-hi l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats. Segons les dades que ha presentat Mas, així el govern “tindria la clau de la caixa d’uns 52.000 milions, el doble que en l’actualitat”. La consellera ha recordat que Catalunya ja ha tingut abans un règim d’hisenda propi i que “no hi ha autonomia real sense autonomia financera; que Catalunya en pugui disposar ha estat una reivindicació històrica”.

La proposta del Departament d’Economia preveu que, una volta assumida la gestió de tots els imposts, la Generalitat hauria de fer una transferència a l’estat com a contraprestació dels serveis que dóna a Catalunya i, a més a més, establir un fons de reequilibri territorial destinat a altres comunitats autònomes amb menys recursos. Segons Mas, aquest model ja “existeix en tots els exemples que podem identificar de federalisme fiscal”. Amb dades de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), ha posat l’exemple del Canadà, on el govern central recapta el 46% dels imposts, els governs regionals, el 44% i els locals, un 10%, i el d’Alemanya, on el govern central recapta també el 46% dels imposts, els governs regionals, el 40% i els locals, un 14%. L’estat espanyol en recapta el 62% i els governs regionals, de mitjana, un 24%. 

Així doncs, el govern d’Aragonès estaria disposat a acceptar una part de dèficit fiscal per a compensar altres comunitats autònomes, però Mas no ha volgut especificar quin percentatge seria assumible. “Són mètriques subjectes a una negociació política. No posarem una xifra que pugui contaminar una negociació que ha de ser honesta i rigorosa”, ha dit. Orientativament, la consellera ha posat l’exemple de la província del Canadà amb més dèficit fiscal, Alberta, que en té de poc més d’un 3%. L’única exigència que ha aclarit és que caldria preservar el principi d’ordinalitat: és a dir que, després del repartiment, Catalunya s’hauria de mantenir en la mateixa posició del rànquing d’ingressos rebuts per cada comunitat. En tot cas, ha dit Mas, el problema no és la competitivitat entre comunitats, sinó “el creixement desproporcionat dels ingressos de l’administració central els últims deu anys”, que no ha repercutit prou en millores de finançament per a Catalunya. 

Mas ha dit que models com el canadenc o l’helvètic funcionen amb menys arbitrarietat i més transparència que no pas l’espanyol, i ha defensat que una gestió sobirana per part de la Generalitat seria més eficaç. Per exemple, perquè ara com ara no tan sols és la falta de recaptació que entorpeix l’eficiència fiscal a Catalunya, sinó també “la poca capacitat sobre normativa tributària”. Segons les dades que ha presentat el govern, el 36% dels ingressos tributaris de la Generalitat provenen d’imposts sobre els quals no es disposa de cap mena de competència normativa i, en la resta, “la capacitat d’incidir és molt limitada”.

El govern farà arribar la proposta a la resta de partits, als agents socials i econòmics i al govern de l’estat, i Mas ha explicat que l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ja n’ha validat la viabilitat. A més a més, ha recordat que el País Basc i Navarra funcionen amb un règim foral i que les Illes Canàries tenen un impost propi que substitueix l’IVA i que recapta el govern insular. La consellera també ha criticat que, en quaranta anys de democràcia, hi ha hagut sis sistemes de finançament diferents i, malgrat això, Catalunya arrossega “una autonomia tributària molt minsa”. El govern acusa l’estat d’una deslleialtat històrica, d’opacitat i d’arbitrarietat, i recorda que entre 2015 i 2022, Catalunya va rebre un 56% d’execució de les inversions previstes per l’estat, mentre que la Comunitat de Madrid van ser d’un 128%.