13.02.2021 - 01:14
|
Actualització: 13.02.2021 - 11:20
I així ha acabat la campanya electoral més anòmala: amb crides al vot útil i apel·lacions als abstencionistes i als indecisos perquè demà vagin a votar. Els partits arriben a les eleccions sense haver fet mítings multitudinaris que hagin permès de testar la capacitat de mobilització ni l’ànim de les bases, amb l’electorat colpit per la pandèmia, l’interrogant de la participació i la incògnita de l’impacte dels tres anys de la legislatura. Els sondatges s’han entestat a preveure un triple empat tècnic entre ERC, el PSC i JxCat, i el gran nombre d’indecisos que encara hi ha complica més que mai les prediccions. Cada vot comptarà. Per això aquesta vegada han tingut especial rellevància els últims missatges dels partits demanant el vot als ciutadans. No per la literalitat de les paraules, sinó per la seva capacitat de fer moure els seus: serà decisiu si la davallada de la participació és homogènia o pesa més sobre un dels dos blocs, com temen els partits anomenats constitucionalistes.
En joc hi ha la presidència de la Generalitat i la formació d’un govern de coalició, la consolidació o la pèrdua de la majoria independentista (i, a més, la imposició de l’estratègia a seguir i l’avaluació del percentatge de vots), el futur de Ciutadans després de la previsible caiguda electoral i la força amb què Vox entrarà al parlament. I tot plegat amb l’excepcionalitat d’un operatiu electoral inèdit, l’allau de 30.000 al·legacions de ciutadans que justifiquen per què no poden formar part de les meses i la complicada situació de les 96.000 persones que, segons el Departament de Salut, estan en quarantena per ser positius o contactes estrets i a qui se’ls ha recomanat de votar en l’última franja de la jornada.
El PSC ha avisat que “el bucle independentista s’alimenta en part de l’abstenció”. Salvador Illa, acompanyat un altre cop de Pedro Sánchez, ha demanat de “concentrar” el vot en la seva candidatura per doblegar la “corba de la confrontació”. Els socialistes han espremut fins a l’últim segon la signatura del document amb què els partits independentistes s’han compromès a no pactar la formació de govern amb el PSC, cosa que l’assenyala com el rival directe del moviment. Illa ha insistit que aquells que no vagin als col·legis demà falcaran “la foto de Colón” de l’independentisme. El vot útil per aquesta banda no està en discussió, malgrat l’intent de Ciutadans de no perdre pistonada. Carlos Carrizosa ha assegurat que el vot que vagi a Ciutadans serà l’únic que no decebrà al constitucionalisme perquè el PSC s’ha “venut” a ERC i a Podem. Ciutadans tan sols desitja que el bloc del “No” tingui un escó més que els independentistes. Perquè si no és així, difícilment es podrà formar un govern alternatiu al que poden encapçalar Pere Aragonès o Laura Borràs, en funció de quina de les dues candidatures quedi primera.
ERC i JxCat han rivalitzat fins al final per a ser percebuts com el vot útil independentista. Borràs ha demanat que les urnes estiguin “plenes a vessar” de vots, i ha llançat un missatge als votants que ara es poden decantar pel PDECat per advertir-los que el seu vot pot ser decisiu perquè Junts s’imposi al PSC. Junts confia que la campanya els situï al capdavant, com els va passar el 21-D, i Borràs esdevingui la primera presidenta. L’acte ha reunit Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Meritxell Borràs, i Toni Comín i Lluís Puig des de l’exili, a banda de Carles Puigdemont.
Els presos d’ERC també han estat amb Aragonès al tancament de la campanya, que ha estat un conjur compartit perquè el partit torni a presidir la Generalitat des del restabliment de la democràcia. Si Aragonès demanava una victòria contundent, Oriol Junqueras ha apel·lat a la senzillesa d’emetre el vot en comparació amb la condemna dels presos, com ell mateix, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell: “Si nosaltres no ens hem rendit dins les presons menys encara us heu de rendir vosaltres davant una urna, perquè les urnes són la nostra arma, la nostra eina, el nostre instrument.” Marta Rovira i Meritxell Serret han intervingut en l’acte per videoconferència.
La CUP ha fet una crida a frenar l’entrada de Vox al parlament, amb qui els anticapitalistes pugnen per obtenir escons a Tarragona, Lleida i Girona. També ha carregat contra els partits amb què manté frontera de vot: ERC, JxCat i En Comú Podem. El PDECat, en canvi, s’ha reivindicat com un vot que permet de consolidar la majoria independentista, tenir un “bon govern” i frenar la influència que hi pugui tenir la CUP. Volen projectar el llegat de Convergència cap al segle XXI. A l’altra banda de l’espectre ideològic, la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha reclamat al PSC i ERC que deixin enrere els vetos creuats i els ha preguntat si seran la causa d’una repetició electoral per la tossuderia de no voler pactar. Segons Albiach, si els voten a ells, garantiran el “canvi”.
Hi ha dos partits que molt probablement experimentaran turbulències internes demà a la nit si els resultats no desmenteixen la previsió dels sondatges. Un és Ciutadans, a qui una caiguda en picat podria posar en dificultats després de l’enfonsament al congrés espanyol que va arrasar la carrera política d’Albert Rivera. L’altre és el PP. Pablo Casado s’ha bolcat en la campanya, i un mal resultat i el sorpasso que els pot fer Vox pot complicar-li la supervivència política, sobretot després de la confessió de Luis Bárcenas i del judici sobre la caixa B del PP.
A partir de demà a la nit, s’obre una nova etapa de negociacions per a possibles pactes i crisis organitzatives si els resultats no s’ajusten a les expectatives. No és res de nou, és el cicle vital de la política. Però els candidats del 14-F, que per primera vegada s’estrenen tots a les urnes, sempre podran dir que van viure la campanya electoral més estranya de les seves vides.
