02.09.2024 - 21:40
|
Actualització: 02.09.2024 - 21:54
Manuel García-Castellón y García-Lomas es va haver de jubilar ahir. El titular del jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència espanyola deixa d’exercir sols uns quants mesos més tard d’haver-se trobat forçat, per un error processal, a tancar una causa que l’havia fet mediàtic aquests darrers mesos i que havia servit per a posar el punt de mira sobre Carles Puigdemont, Marta Rovira i Ruben Wagensberg.
García-Castellón, amb una llarga trajectòria a l’Audiència espanyola, tenia entre mans la causa contra el Tsunami Democràtic, que va ser reactivada justament quan es negociava la llei d’amnistia. De fet, va cercar la manera d’esquivar els efectes de la llei i fer també que la causa restés a Madrid, tot vinculant-la al terrorisme.
Malgrat que l’aprovació era immediata, havia forçat la declaració dels investigats, obligatòriament dins l’estat espanyol, i havia activat el procés per a emetre ordres de detenció. També es va resistir a aplicar l’amnistia i va donar un termini a les parts perquè es sospesessin una possible qüestió pre-judicial al TJUE.
Quan el torcebraç ja havia començat, tot se li va esfondrar com un castell de cartes. Amb un moviment que no provenia del contrincant, sinó d’on menys s’esperava. El 8 de juliol d’enguany, l’Audiència espanyola va anul·lar tota la investigació feta per García-Castellón després del 29 de juliol de 2021. Un cop mortal a la causa. Un error terrible del jutge, que va prorrogar la instrucció el 30 de juliol, un dia fora de termini.
Això el deixava en una cruïlla. O portar a judici solament les diligencies practicades fins a aquella data, que excloïa els assenyalats com a sospitosos de terrorisme més tard, inclòs Puigdemont i Rovira, o deixar-ho estar. L’endemà mateix, el 9 de juliol, afirmava que malgrat que els fets investigats eren constitutius d’infracció penal, no hi havia prou motius per a atribuir-los als investigats, i decidia d’arxivar la causa. Això permetia el retorn de l’ex-secretària general d’ERC, Marta Rovira, després d’anys d’exili a Suïssa, i també s’acabava l’exili de Ruben Wagensberg, de Josep Campmajó, de Jesús Rodríguez i d’Oleguer Serra.
El jutge, que l’any 2022 havia sol·licitat de prorrogar la jubilació al màxim permès per la llei, setanta-dos anys, se’n va ara un mes i mig abans del seu aniversari; amb les mans buides.
La persecució de l’independentisme
La causa va arrencar a final d’octubre del 2019, en el punt culminant de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem. Però, després d’haver topat amb la incomprensió i la negativa de diverses jurisdiccions internacionals a col·laborar en la persecució d’un moviment de protesta política, la causa havia restat mig congelada.
Tanmateix, tot es va començar a moure quan es negociava la investidura de Pedro Sánchez. Fins aleshores la causa era secreta, i en un primer moviment, l’octubre del 2023, va admetre Vox i l’associació ultra Dignidad y Justicia com a acusació particular. Això permetia de garantir que la causa es quedés a Madrid, perquè la fiscalia havia mostrat dubtes que es pogués mantenir l’acusació de terrorisme i sospesava de demanar que la causa fos enviada a Catalunya per desordres públics.
El 2 de novembre, el PSOE arribava a un acord amb ERC, i el pacte amb Junts, que arribaria el dia 9, semblava imminent. En aquesta situació, el dia 6, García-Castellón va anunciar que investigava tant Puigdemont com Marta Rovira per terrorisme, i es va empescar l’atribució de la mort circumstancial d’un turista francès a l’aeroport de Barcelona el dia de la protesta als suposats responsables del Tsunami.
Tot i que aquesta causa, que havia d’indagar qui s’amagava rere l’estructura del Tsunami, i com s’havia finançat en les protestes per la sentència contra el procés, havia estat adormida durant quatre anys, es reactivava aleshores amb una activitat inusual. García-Castellón mirava de trobar proves per a sostenir l’acusació de terrorisme sobre la desena d’investigats per les accions del Tsunami Democràtic. No obstant això, no li arribava res que permetés de justificar-ho.
L’Agència de Seguretat Aèria espanyola, encarregada de la seguretat de l’aviació civil, no va emetre cap alerta en el sistema de notificació de successos, és a dir, no hi va haver cap esdeveniment que pogués posar en perill cap aeronau, ni els ocupants ni cap altra persona. Ningú, ni particulars, ni membres del cos de les forces de seguretat de l’estat espanyol, els Mossos o la policia local no van arribar a fer cap mena de denúncia relacionada amb els fets; l’Agència de la Unió Europea per a la Seguretat Aèria va dir que no havia tingut cap impacte en l’activitat dels altres aeroports europeus i els serveis d’emergències desmuntaven que la mort de l’home tingués res a veure amb el Tsunami.
El jutge, malgrat tot, va citar a declarar per terrorisme els investigats, i va empènyer a l’exili a Suïssa Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó. Després de no comparèixer, el jutge instructor ja havia demanat a la fiscalia i a la resta d’acusacions, l’organització d’extrema dreta Dignidad y Justícia i dos policies espanyols, si calia emetre una ordre de cerca i detenció per no haver comparegut, en un nou pas. Però el dia 8 de juliol tot va quedar tocat de mort.
Aquesta no ha estat l’única maniobra de García-Castellón contra l’independentisme. El 23 de setembre de 2019 va ordenar la detenció de nou membres dels CDR per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per a causar estralls, en l’anomenada operació Judes. Tot i la feblesa de l’acusació i la manca de proves, va decidir de portar-la a judici, perquè, a parer seu, tots els implicats, membres dels CDR, pertanyien a una organització terrorista quan van ser detinguts. És una causa encara oberta en una batalla legal amb el rerefons de la resistència dels jutges d’aplicar l’amnistia.
Un jutge esquitxat per les polèmiques
Algunes actuacions de García-Castellón han estat fortament qüestionades. En una conferència la tardor passada a Astúries, amb la presència ultres, es vantava d’haver mentit deliberadament el 2002 a les autoritats franceses sobre el lloc on es trobava el cors Yvan Colonna per pressionar-les a signar un conveni bilateral per a afavorir les devolucions en calent de detinguts per terrorisme. L’acord el va promoure Espanya per a agilitar les investigacions a membres d’ETA, però es va trobar que França no hi estava disposada. Per això, segons que va confessar ell mateix, García-Castellón els va enganyar fent creure que l’independentista cors Yvan Colonna era al sud d’Espanya.
A l’abril d’enguany, García-Castellón proposava de jutjar quatre ex-dirigents d’ETA per la presumpta responsabilitat en el segrest i assassinat de l’ex-regidor del PP d’Ermua Miguel Ángel Blanco el juliol del 1997. Tots quatre, processats pels delictes de segrest i assassinat terrorista amb l’agreujant de traïdoria, tot aplicant una nova doctrina utilitzada contra Puigdemont. Concretament, la doctrina de “l’home del darrere”, segons la qual no cal que l’autor formi part de cap organització o grup terrorista, ni que actuï de manera associada o organitzada, de manera que qualsevol persona que executi, individualment o col·lectivament, alguna de les accions previstes amb les finalitats expressades en el precepte serà autor o partícip d’un delicte de terrorisme.
També es va fer conegut per la seva persecució contra Podem, i sobretot contra Pablo Iglesias. El magistrat va donar per vàlid l’any 2016 un informe fals que va aparèixer tres setmanes després d’haver entrat Podem al congrés espanyol amb seixanta-nou diputats, que pretenia de vincular el partit i el seu màxim dirigent amb delictes fiscals, emblanquiment de capital i finançament il·legal. El 2020, García Castellón va obrir una investigació secreta “prospectiva” per conèixer els moviments bancaris de dirigents de Podem sense haver estat encausats. Això va fer que l’Audiència espanyola l’obligués a arxivar la causa i l’amonestés per haver obert una investigació prospectiva.
Per contra, ha estat assenyalat com a lax amb el PP i, per exemple, amb causes com la del cas Kitchen, fou criticat durament per haver salvat l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal de seure a la banqueta i d’haver-se negat a considerar el PP responsable lucratiu, malgrat que el partit es va beneficar dels actes il·legals de la policia “patriòtica”.
