23.05.2023 - 09:55
|
Actualització: 23.05.2023 - 23:42
L‘estat espanyol és partidari de prohibir el xifratge per als milions de ciutadans de la Unió Europea (UE). Segons documentació obtinguda pel portal Wired, les autoritats espanyoles són les que tenen una posició més dura dins la UE, conjuntament amb les d’Hongria i Polònia, quant al monitoratge de missatges privats en la recerca de contingut il·legal. La filtració de la documentació arriba després de la consulta del Consell Europeu als estats membres sobre què opinen de la regulació del xifratge en el marc del procés legislatiu per a aprovar una llei contra el tràfic de pornografia infantil.
Ara per ara, la proposta de la comissària d’Interior, Ylva Johansson, ha generat molt polèmica perquè vol obligar les empreses tecnològiques a monitorar les seves plataformes, com ara WhatsApp i Signal, inclosos els missatges privats dels usuaris, per tal de cercar material il·legal. Activistes de la privacitat i tecnòlegs han denunciat que, malgrat la voluntat de lluitar contra una activitat delictiva, l’esborrany de llei obre la porta a la prohibició del xifratge de punt a punt i representa una amenaça molt greu a l’exercici dels drets fonamentals dels europeus.
Entre la vintena d’estats que han respost a la consulta del Consell Europeu, la majoria ha donat suport a alguna mena de vigilància dels missatges xifrats. Ara bé, les autoritats espanyoles han estat les que han expressat una posició més extrema. “Idealment, des del nostre punt de vista, seria desitjable impedir legislativament que els proveïdors de serveis amb seu a la UE implementessin el xifratge de punt a punt”, diuen els representants espanyols, que afegeixen: “És imperatiu que accedim a la informació”.
Així mateix, sobre si cal incloure els arxius d’àudio en el monitoratge de les comunicacions, l’estat respon: “Estem d’acord a incloure les comunicacions d’àudio dins de l’abast de la proposta CSA [acrònim en anglès d’abús sexual infantil]. Creiem que, tal com va proposar la delegació hongaresa, la proposta hauria d’eliminar les referències concretes als diferents tipus de materials (imatges, textos, vídeos i àudios) i ser més general perquè la proposta abordi qualsevol mena de material relacionat amb CSA.”
Wired assegura que el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha dit públicament que el xifratge suposa una amenaça. Per això, el portal s’ha posat en contacte amb el portaveu del ministeri, Daniel Campos de Diego, perquè fes una valoració de la documentació filtrada. La resposta, en comptes de fer aclariments o oferir context, s’ha limitat a assenyalar que la posició de l’estat espanyol en aquest tema és coneguda i s’ha publicat arreu.
Elies Campo, que és membre de Citizen Lab, ha mostrat preocupació per la resposta dels estats de la UE, però sobretot per les posicions de les autoritats espanyoles, hongareses i poloneses. “És alarmant que els països que empenyen més fort per a prohibir el xifratge són els que han fet servir programaris espia en contra de la seva societat civil”, ha piulat, tot preguntant-se si ho fan realment per a protegir els infants o tenen un altre propòsit.
It's alarming to see that countries pushing hardest for encryption bans—Spain, Hungary, Poland—have recently been found to abuse mercenary spyware against their own civil societies.
Is it really about protecting the children, or is there another agenda?https://t.co/fPo446SGLx— Elies Campo (@elies) May 23, 2023