19.05.2019 - 21:50
Segur que no vols fer el científic?, demanaven a la indecisa postadolescent sobre qui havien dipositat tantes esperances unes hores abans de lliurar la preinscripció de batxillerat. Que tothom sabia que els intel·ligents anaven a ciències i els justets es quedaven a lletres, pobres, a fer com bonament poguessin. Bé, si més no, no fa l’humanístic, devien pensar mig alleujats com a premi de consolació. Tant com prometia. Un núvol negre instal·lat sobre l’edifici, i llamps i trons. Al social, com a mínim, farà una mica de matemàtiques i coses que li puguin servir d’alguna cosa el dia de demà. I aquell projecte de persona adulta es passaria la resta de la vida sense trobar cap context ni excusa per a fer unes integrals que, això sí, li van servir per a pujar la nota final de la selectivitat allà pels volts del nou segle, quan el futur gloriós encara havia de venir. Els nostres estalvis són perquè pugueu estudiar i fer una carrera. Una carrera útil, de profit, que serveixi d’alguna cosa. Que tingui sortida, això.
Passem a càmera ràpida les orles penjades amb orgull a la paret, la crisi, vull dir l’estafa, un entrar i sortir de facultats i unes agulles de brúixola ballant inquietes, que la vida no té guió. Ens aturem avui i encara continua sonant el ‘Que tingui sortida’ en els Greatest hits del 2019. Tot i no tenir ni idea de quins seran els oficis del futur, que segurament no existeixen encara. Missatge en una ampolla: estudia el que et doni la gana, si llegeixes això. [Bé, i si ets dels privilegiats que pot accedir a la universitat i fer-hi estudis.]
Tot aquest preludi és per a dir que arrosseguem prejudicis que han fet molt de mal, i que si avui voltem per les facultats de filologia catalana ens trobem unes aules molt més buides. D’acord, les raons són múltiples. Segurament caldria mirar si els plans d’estudis són prou atractius, si les universitats han incorporat la innovació que seria esperable, etc., però també com han calat algunes cantarelles que circumscriuen la filologia a mons tancats i sense futur.
Fa un temps saltaven les alarmes: els estudis de filologia han anat perdent estudiants any rere any. Tot just ara sembla que comencen a remuntar, però la piràmide encara està invertida. I avui, repic de tambors, falten filòlegs. És ben curiós, resulta que tot català de bé porta a dins un entès en llengua i està sempre en disposició de treure’l i ficar cullerada en l’enèsima discussió lingüística, però a l’hora de la veritat, amb coneixement de causa cada dia n’hi ha menys. Missatge en una ampolla: estudia filologia, si de debò et ve de gust o penses que t’agrada.
Encara més, estàs de sort, perquè no seràs dissuadit a cop de ‘que tingui sortida’. Aquesta vegada, els tòpics s’estavellen contra la realitat: els filòlegs van buscats. En calen per ensenyar català als instituts; tants, en falten, que han de treure professors de sota les pedres. I més enllà de secundària també, que cada dia hi ha més gent que vol aprendre la llengua d’aquest país, dins i fora, una llengua de futur, per molt que alguns l’hagin volguda arraconar. O és que, què en farem del català, si no tenim qui l’ensenyi? I encara, més enllà de la docència, als mitjans de comunicació, a les editorials, etcètera, també en calen, de filòlegs, de professionals que assessorin, que sàpiguen de llengua i de literatura i facin córrer coneixements i aprenentatges en un món com més va més necessitat de fer-se entendre i comunicar-se.
No hi ha excuses. Deixeu de dissuadir els filòlegs vocacionals amb clixés que ja fa massa anys que es reprodueixen. És més, motiveu-los cada vegada que us sembli intuir-los entre les taules verdes (encara són verdes?), perquè a vegades cal una empenta. I si és en la mateixa direcció, no hi haurà ensopegades, ai, el dia de demà.
