01.06.2017 - 22:00
|
Actualització: 02.06.2017 - 02:08
Filmin és una plataforma pionera en la difusió de cinema per internet. Fundada per gent vinculada amb el cinema, ha estat capaç de competir amb les grans empreses del sector, gràcies a una acurada selecció de títols i de fer valer el seu paper de curador i recomanador.
Filmin fa avui un gran pas endavant: inaugura Filmin.cat, la primera plataforma de cinema que permet d’accedir a un gran banc de dades de films subtitulats o doblats al català. Per raons de drets de distribució, ara com ara s’hi pot accedir només des de l’estat espanyol: no des d’Andorra, ni de Catalunya Nord ni de la resta del món, però els responsables volen fer possible l’anomenada portabilitat. Això voldria dir que qualsevol subscriptor de Filmin podria veure cinema en català a qualsevol indret del món.
Al programa ‘L’internauta’, Vicent Partal n’ha parlat amb Juan Carlos Tous, el fundador de l’empresa, que també n’ha explicat els orígens i la història. Us transcrivim una part del debat i en el vídeo de sota podeu veure tot el debat.
—Per què heu decidit d’obrir aquest nou Filmin.cat?
—Reforça el nínxol que Filmin cobreix, de gent interessada en el cinema independent i la minoria que el valora, però també és una qüestió relacionada amb la llengua. Ara fa cinc anys vam guanyar un concurs de la Unió Europea que cercava un operador d’internet enfocat a defensar el cinema en versió original. Vam guanyar el concurs i ens van ajudar perquè ja teníem un catàleg que era en més d’un 80% europeu i en diverses llengües. D’això fa sis anys i aleshores va ser quan vam començar a experimentar la necessitat de la llengua.
—Què voleu dir?
—Nosaltres som tots gent de cinema i no ens adonàvem que tots els films els miràvem en versió original. Però dins l’empresa hi havia socis, en aquest cas mallorquins, amb qui comentava que hi ha una generació que ja ha estudiat en català, que el català és la seva primera llengua. I ens preguntàvem si aquesta gent quan mirava un film en una llengua que no coneixia li era més complicat de llegir en castellà que no pas en català. De manera que la reflexió va ser que igual que ens preocupàvem per totes les llengües d’Europa ens havíem de preocupar per la nostra. Vèiem que de tant en tant s’estrenaven films importants en català i la resposta era limitada perquè no se’n feia una bona distribució.
Nosaltres vam pensar que això no tenia lògica. El català té uns índexs importants de lectura, de ràdio, de televisió, als diaris… Per tant, és evident que hi ha un públic per al cinema en català…
—Malgrat que fins ara és un sector on no hi ha hagut un èxit comparable als altres…
—Bé, vàrem fer una prova amb el diari Ara. Vam crear AraFilms, on les estrenes que nosaltres teníem en castellà a Filmin les oferíem en català. I això ens va servir de test: vam demostrar que hi havia gent que volia veure les pel·lícules en català, subtitulades o, si en teníem la versió, doblades. Allò va funcionar i vam pensar què podíem fer per difondre el cinema en català.
—I què vàreu decidir?
—Vam pensar que durant tots aquests anys Televisió de Catalunya havia fet molts doblatges, els festivals de cinema havien fet moltes subtitulacions i ens vam proposar de comprovar quantes coincidències hi havia entre els bancs de dades dels films que nosaltres teníem disponibles i les que ells havien traduït. En aquell moment teníem vuit mil films en catàleg i ens va sortir que gairebé 2.400 tenien versió possible en català. Després calia fer els processos tècnics de sincronització i això tenia un cost alt, però vam anar a l’ICEC, com a empresaris, a demanar ajuda. De primer no vam trobar-hi sintonia, però ara, al Departament de Cultura, sí que hi hem trobat uns interlocutors que ho han entès i han entès que això ho havia de fer Filmin.
—Per què Filmin?
—Perquè els drets d’aquests films els tenim nosaltres, no els té Netfilx ni ningú. Si jo en tinc els drets i tu en tens els subtítols i els doblatges, doncs casem-ho!
—Per tant, d’entrada, avui, amb quants films comenceu?
—Començarem avui mateix amb un catàleg de mil films, uns dos-cents documentaris i uns cinc-cents capítols de sèries. Però això és avui. La setmana vinent n’hi haurà quaranta més i voldríem arribar al cap d’anys als dos mil continguts a Filmin.cat. Es podrà veure un Fellini o la guanyadora de l’Òscar, Moonlight, que l’estrenarem divendres.
