Fills dels 74 morts a la residència d’Alcoi lamenten no haver-se’n pogut acomiadar

Tres fills dels setanta-quatre majors morts durant el primer mes de la pandèmia de covid-19 en la residència Domus Vi d’Alcoi (Alcoià) han lamentat que no van poder acomiadar-se’n i han criticat la falta d’informació de la direcció del centre sobre l’estat de salut dels pares.

Ho han expressat en la segona sessió del primer judici contra una residència de majors per la gestió durant la pandèmia sanitària de la primavera del 2020, al jutjat de primera instància i instrucció número 3 d’Alcoi. Al centre Domus Vi van morir-hi el 52% dels 140 majors interns. En el procés judicial per la via civil –que ha de durar fins l’11 d’octubre– s’hi personaran 46 familiars de 18 de les víctimes.

Jorge, que no ha denunciat, ha atestat que no es va poder acomiadar de la seua mare, que va morir el 30 de març, pocs dies després d’haver-li dit que tenia el virus i sense poder-la visitar ni posar-s’hi en contacte.

Ha explicat que en aquells darrers dies únicament la pogué una volta per videoconferència, quan ja estava “prostrada i sedada”, sense haver-ne estat informat ni haver-hi donat consentiment. Una altra vegada, per telèfon i sense veure-la, li van assegurar que ella escoltava. “Em van dir: ‘Parla-li, que ella t’escolta.’ I jo li vaig dir ‘Mamà, aguanta!’ Aquest va ser el meu comiat”, ha dit, emocionat, Jorge. Ha lamentat el tracte rebut per la direcció mèdica, que s’hi comunicava de tant en tant i en converses d’un parell de minuts, pràcticament per dir que tenia febre i que encara era viva.

En la crítica a la gestió del centre, Jorge ha dit que els travessers es canviaven dues vegades al dia i que en el darrer any hi havia hagut quatre situacions de gastroenteritis generalitzada en els residents. També ha aclarit que no es va unir a la denúncia de la plataforma de familiars perquè tenia problemes de salut.

Mónica, nora d’un altre dels morts el 21 de març de 2020 a la matinada, que tampoc no s’ha personat en el procés, ha explicat que no van presentar demanda perquè no podien pagar les despeses dels advocats i els costs judicials, i que en la família tampoc no hi havia consens. Ella i el seu marit sí que volien denunciar-ho, però la vídua i un altre fill preferien “girar full i no continuar torturant-nos amb això”.

Acusacions desafortunades

La filla del primer mort a Domus Vi, Concepció, també ha aclarit que no va demandar per causes econòmiques, però que presta declaració com a testimoni perquè es faça justícia i es millore la situació de les persones grans.

“Jo ja sóc major i no m’agradaria trobar-me amb el que hi havia allí”, ha dit. Ha contat que la residència no tenia prou personal de feia mesos, i que una setmana abans el seu pare havia estat ingressat a l’hospital comarcal Verge dels Lliris d’Alcoi per deshidratació i una sonda mal col·locada.

Quan va rebre l’alta per aquestes causes –ha afegit–, els metges de l’hospital van demanar que estigués aïllat en Domus Vi, però a la residència no li van fer cas. Ha lamentat especialment que, malgrat aquesta falta d’atenció, la directora mèdica del centre li digués, fins i tot, que el seu pare era qui havia portat el virus a la residència.

Concepció també ha contat que ella trucava per a interessar-se pel seu pare, però que no aconseguia passar de la centraleta, on es limitaven a contestar-li: “Si no t’han trucat és perquè no hi ha problema o perquè està millor.” Fins que el 16 de març a les 8.00 van posar-s’hi en contacte per comunicar-li la defunció.