24.10.2021 - 17:53
|
Actualització: 25.10.2021 - 12:03
Joaquim Bosch, portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia al País Valencià, ha dit que la retirada de l’escó al congrés espanyol a Alberto Rodríguez, diputat de Podem per les illes Canàries, correspon a una interpretació extensiva contra el dret de participació política. “Això no és positiu ni per al pluralisme, ni per a la qualitat de la democràcia, ni per al nostre sistema de drets fonamentals”, ha escrit. Ha publicat un seguit de piulets en què desmunta la decisió de la presidenta del congrés, Meritxell Batet, i l’extralimitació del Tribunal Suprem espanyol.
“Rodríguez va ser condemnat a pena de presó d’un mes i quinze dies, substituïda per una multa, i a inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu. Aquesta sentència podia tenir dues menes d’efectes, un de directe en l’esfera penal i un altre d’indirecte en la parlamentària”, escriu Bosch. “En l’àmbit penal, la inhabilitació per al sufragi passiu no fa perdre el càrrec al diputat. Tan sols li impediria de presentar-se a unes eleccions durant el temps de la condemna. El compliment directe de la resolució no porta a la destitució del diputat.”
En canvi, continua: “Sí que li hauria fet perdre automàticament la condició de diputat una condemna a inhabilitació especial per a càrrec públic, perquè aquest efecte és previst a la llei. Però el Tribunal Suprem [espanyol] no el va condemnar a aquesta inhabilitació. Es pot constatar la diferència entre els efectes de totes dues inhabilitacions als articles 42 i 44 del codi penal. No pot haver-hi la mateixa conseqüència per a regulacions que són diferents.”
Bosch també explica que la llei diu que són inelegibles aquells qui hagin estat condemnats en sentència ferma a pena privativa de llibertat, però recorda que, a Rodríguez, li van permutar la pena de presó per una multa. “I aquí ve la qüestió més dubtosa. Quina de les dues penes hauria de prendre’s com a base per a valorar si hi ha incompatibilitat? La primera o la definitiva? Els lletrats del congrés dels diputats, en un informe molt motivat, consideren que és la de multa, perquè és l’aplicada realment i la que s’analitza en l’àmbit parlamentari. La contrària seria donar preferència a una pena de presó que no existeix.”
En aquest sentit, diu que Batet s’ha excedit i que ha desoït els lletrats sense justificar per què. “També diuen que els dubtes s’han de resoldre en el sentit més favorable al dret fonamental a la participació política, tal com assenyala reiteradament el Tribunal Constitucional [espanyol]. Els dubtes són visibles”, escriu. “Les apreciacions de l’informe dels lletrats són molt raonables, perquè la participació política és un dret fonamental bàsic en una societat democràtica. No s’hauria de restringir, excepte en casos en què hi hagi normes clares que ho limitin.”
És per això que, a parer seu, la carta del president del Suprem espanyol, Manuel Marchena, que diu a Batet que havia d’executar la inhabilitació, no era pertinent de cap manera. “La sala penal del Tribunal Suprem tan sols és competent per a executar-ne la resolució, en què es troba la inhabilitació per al sufragi passiu. Però no té facultats per a ordenar, suggerir o fer indicacions al parlament sobre com interpretar les normes electorals. La valoració d’aquests dubtes correspon tan sols a la presidenta i la mesa del congrés dels diputats, i a la Junta Electoral.” Ací, el Suprem no té atribucions, segons que conclou.
“La presidenta del congrés dels diputats ha acordat de retirar l’escó a Rodríguez. Seria important d’explicar per què no s’ha seguit el criteri dels lletrats de la cambra davant una qüestió que genera controvèrsia jurídica. Els informes dels lletrats no són vinculants, però apartar-se’n exigeix una certa motivació. Per exemple, el seu criteri va ser decisiu a l’hora de no crear una comissió de recerca sobre el rei emèrit. En el cas present no s’entendria que l’informe fos irrellevant”, acaba.
2.- Rodríguez fue condenado a pena de prisión de un mes y 15 días, sustituida por multa, y a inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo. Esta sentencia podía tener dos tipos de efectos, uno directo en la esfera penal y otro indirecto en la parlamentaria. pic.twitter.com/Tit3RLAoRR
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) October 23, 2021
4.- Sí que le habría hecho perder automáticamente la condición de diputado una condena a inhabilitación especial para cargo público, porque ese efecto está previsto en la ley. Pero el Tribunal Supremo no condenó a esa inhabilitación.
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) October 23, 2021
6.- Por otro lado, la sentencia del Tribunal Supremo puede provocar efectos indirectos en la esfera parlamentaria. El artículo 6 de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General fija consecuencias para las sentencias privativas de libertad.
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) October 23, 2021
8.- Y aquí viene la cuestión más dudosa. Rodríguez fue condenado a una pena de multa, pero en sustitución de una pena de prisión. ¿Cuál de las dos penas debería tomarse como base para valorar si hay incompatibilidad? ¿La inicial o la definitiva?
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) October 23, 2021
10.- También dicen los letrados que las dudas deben resolverse en el sentido más favorable al derecho fundamental a la participación política, como señala reiteradamente el Tribunal Constitucional. Las dudas son visibles, ante una cuestión que no está claramente regulada.
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) October 23, 2021
12.- La sala penal del Tribunal Supremo solo es competente para ejecutar su fallo, en el que se encuentra la inhabilitación para el sufragio pasivo. Pero no tiene facultades para ordenar, sugerir o hacer indicaciones al parlamento sobre cómo interpretar las normas electorales.
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) October 23, 2021
14.- La presidenta del Congreso de los Diputados ha acordado retirarle el escaño a Rodríguez. Sería importante explicar por qué no se ha seguido el criterio de los letrados de la cámara, ante una cuestión que genera controversia jurídica.
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) October 23, 2021
16.- En los últimos años las tensiones políticas han llevado a algunas interpretaciones extensivas contra el derecho a la participación política. Eso no es positivo para el pluralismo, para la calidad de la democracia y para nuestro sistema de derechos fundamentales (fin)
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) October 23, 2021
