24.10.2018 - 21:50
En un vol d’aquesta setmana de la companyia Ryanair, entre Barcelona i Londres, un passatger va fer canviar de lloc una dona de setanta-set anys que seia a la mateixa fila que ell. El motiu? No voler seure a prop seu perquè era ‘bastarda, negra, lletja…’ i unes quantes coses més que no val la pena de reproduir. Suposo que ja la sabeu, la història, però per als qui no estigueu al dia aquí teniu la seqüència sencera:
https://www.youtube.com/watch?v=D7N9mUhSDLs
I aquí, teniu un fragment de l’agressió, amb subtítols en anglès, recollit per la NBC, i amb declaracions de la víctima:
El diari anglès The Independent assegura que la policia britànica ja ha identificat aquest passatger racista. Per una altra banda, segons El Confidencial Digital, el Ministeri de Foment espanyol el sancionarà amb una multa de cinc mil euros, el màxim que preveu l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, com a ‘passatger conflictiu’. I l’Ajuntament de Barcelona ja ha dit que portarà el cas a la fiscalia. Entesos. Ja veurem com acaba, fóra bo que, malgrat la volatilitat de les notícies d’aquesta nostra era, algú en fes el seguiment. Però compte, el passatger en qüestió, que sembla que és del comptat anglès d’Essex, no únicament va poder volar tranquil·lament fins a Londres sinó que va aconseguir que el personal de l’avió fes canviar de seient la víctima, per no haver-la de tenir a la vora.
Atenció al vídeo que ve continuació, de ficció, que retrata una situació molt semblant, però amb un final diferent:
És un vídeo de l’any 1998 (fa vint anys!) del govern portuguès, per a una campanya de commemoració dels cinquanta anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. Fou un vídeo aplaudit temps enrere, i recollit més tard en diversos fòrums, que de fet trasllada el debat a un altre punt interessant: el paper de la companyia aèria, en aquest cas Ryanair, que a més d’accedir a les peticions del racista fent canviar de lloc la víctima, encara no ha demanat perdó pels fets. Per què no el van fer baixar de l’avió? Realment la companyia no té autoritat per a fer baixar els passatgers que de manera clara posen en risc el bon funcionament del vol? No en té l’obligació, Ryanair, de vetllar perquè sigui la víctima (i no l’agressor xenòfob) qui pugui viatjar una mica més tranquil·la i amb un mínim de dignitat, si és que després d’aguantar tot això és possible?
L’autor de les imatges dels fets, un altre passatger, David Lawrence, de Kent, va demanar, juntament amb més viatgers que també eren dins l’avió, que fessin fora el racista, que el fessin baixar de l’avió i el deixessin a terra (la veu que se sent al final de l’enregistrament, fent aquesta petició, és la de Lawrence). Però resulta que Ryanair va decidir que no, que ‘pel bé de tots’ calia canviar de lloc la víctima.
En quin món vivim? On ens hem perdut? Potser resulta que, igual com passa amb altres -ismes fatals (com el masclisme), hi ha un racisme latent i subterrani que sense esvàstiques tatuades ni caps rapats viu plàcidament entre nosaltres i que és cínicament tolerat. Com si no mirar-lo de cara, com si fer veure que no ha passat, servís de remei o d’antídot. Si és que és això, potser que ens ho fem mirar, com més aviat millor.
De fet, un dels nous estats bàltics, Lituània, en una campanya de l’any 2015, va fer un experiment en què es preguntava precisament com reaccionem davant el racisme. El resultat és aquest vídeo, emocionant, que ara fa de bon recuperar:
El vídeo parla del racisme, però proveu d’imaginar-lo igual, amb protagonistes diferents, amb un missatge masclista, per exemple.
Per reflexionar-hi. Sobre el racisme, sobre les bromes masclistes que ens arriben per WhatsApp, sobre això que ha passat a l’avió de Ryanair, sobre Televisión Española demanant perdó a la Falange (!), sobre en quin moment la màscara del neutral i del políticament correcte esdevé la màscara del dimoni o de l’enemic i sobre un grapat de petits (o no tant) casos més que, per desgràcia, amb el pas del temps, massa sovint acaben oblidats, com anècdotes passatgeres, mentre sense adonar-nos-en acabem aclucant-nos d’ulls i els enterrem amb palades de piulets i poca cosa més.
