Festival Terrer: els valors del Priorat a escena

Aquest primer de setembre, al poble de la Febró (Baix Camp), amb quaranta habitants i situat a 750 metres d’altura, va actuar Maria del Mar Bonet, acompanyada pel guitarrista Borja Penalba i el pianista i acordionista Dani Espasa. Un concert que la Bonet va fer a mida del festival Terrer del Priorat, que obria amb aquesta actuació de luxe el primer cap de setmana del certamen. Maria del Mar Bonet va revisar el seu treball Saba de terrer, del 1979, per recuperar peces imprescindibles del seu cançoner més tradicional, el Cançoner Popular de Mallorca, integrat per més de quinze mil cançons tradicionals.

El festival Terrer, que enguany s’allargarà fins al 7 de desembre, va néixer el 2017 i s’ha anat consolidant any rere any al Priorat i ha esdevingut un festival de referència respecte de vincular el territori, la cultura del vi, amb tasts de nivell i figures destacades de l’escena musical i poètica dels Països Catalans i de la Mediterrània. Fórmules com ara el Festival Cruïlla al Penedès s’hi han emmirallat i han optat per aquest format, perquè el festival Terrer ha aconseguit de fer-se un lloc entre els festivals de prestigi del país, tot i les dificultats i els desafiaments que implica.

Blai Rosés (Barcelona, 1977), fundador i director del festival, ens parla d’uns valors profundament arrelats al Priorat, que són la columna vertebral del festival i que li confereixen una personalitat i una raó de ser. No és fàcil fer cultura i territori, en aquest cas, al món rural i en un territori amb poca demografia i transmetre una identitat pròpia que és reflex de la identitat del territori, aportar qualitat i que generi interès tant per a la gent del lloc com per als qui no ho són.

Blai Rosés ve d’una família assentada a Reus. Fill de l’escultor Rufino Mesa i de la crítica d’art Assumpta Rosés, s’ha dedicat a la gestió cultural en l’àmbit de les arts visuals (va ser el primer director del Centre d’Art Lo Pati, entre més) i més endavant va entrar al món del vi per l’àmbit de la comunicació. Va començar a organitzar el festival juntament amb Pau Fort, també gestor i activista cultural, amb la voluntat de contribuir a dinamitzar l’escena musical de la comarca, perquè hi havia molt poca oferta. Des del principi, el festival va relacionar els concerts amb els tasts de vins. Aquest binomi de seguida es va anar configurant com una fórmula que funcionava, especialment pel suport dels cellers, les empreses d’enoturisme, restaurants i cases rurals i després pels ajuntaments que s’hi van anar sumant, les dues denominacions d’origen, el suport de la Generalitat i el compromís de la Diputació de Tarragona. Avui el festival és a un pas de professionalitzar-se.

Explica Blai Rosés: “Les línies mestres vénen molt marcades pel vi. El vi és escena viva i escena cultural. Va lligat a una tradició que enllaça amb la cultura mediterrània, amb una manera d’entendre com habitar una orografia, entendre els cicles de la natura… I és un element espirituós, que connecta amb un estat d’ànim i amb unes litúrgies. I més recentment també connecta amb una cultura gastronòmica. I tot això va lligat amb uns relats, basteixen una arquitectura simbòlica, que al Priorat s’ha portat a l’extrem. Ens trobem en un lloc on hi ha un terrer molt específic i unes varietats pròpies (la garnatxa negra i la carinyena negra, principalment), que s’han conreat i habitat durant segurament dos mil anys. I en els últims quaranta anys hi ha hagut una revolució en la manera de singularitzar el territori a través del vi.”

Continua Rosés: “El vi al Priorat (tant per la DOQ Priorat com per la DO Montsant), és un producte que viatja i representa el lloc. El vi porta el paisatge a tot arreu. I hi ha una connexió a través del riu Ebre amb uns altres territoris vinícoles i amb una història, que mostra territoris de frontera entre la Catalunya nova i la Catalunya vella i que té vincles amb el Maestrat, el País Valencià, i amb elements intangibles identitaris, com ara la jota, que mitjançant el vi també es van expressant. Tots aquests elements han anat creant un pòsit i és el que es troba en l’esquelet i el significat del vi avui al Priorat.”

“El que fa el festival és respectar aquests valors i aquesta identitat i traspassar-los a l’escena: sabem que el Mediterrani és l’àmbit d’influència més gran; després, els països de parla catalana; després, la frontera entre la Catalunya nova, la Catalunya vella i el País Valencià. Des dels punts més alts de la comarca, visualment, geogràficament, ja tens uns límits que et vénen donats. Enguany, al festival tenim gent d’Occitània, gent de les Illes, arribem fins a Itàlia. I aquest és l’àmbit d’influència.”

“Un altre element que el festival agafa com a identitat és el de les veus femenines. Perquè al Priorat hi ha molta tradició de dones molt potents, amb molt de caràcter, que han estat veritables líders de la comunitat. Ara mateix, puc dir dos noms, com Roser Vernet i Sara Pérez, que segurament són les dues persones avui més influents a la comarca a un nivell de profunditat en conceptes arrelats a la vida.”

—Com s’estructura el festival Terrer?
—El festival s’estructura a partir de la geografia. Però abans, per resumir aquests valors: hi ha un valor central que és l’excel·lència; un altre valor que és la resiliència, en el sentit de coses que emergeixen del lloc, estan adaptades al lloc i afavoreixen la sostenibilitat del lloc; sostenibilitat, també és un altre valor; la singularitat; la connexió entre tradició i innovació, no és cultura de masses promoguda per multinacionals, sinó que és cultura arrelada que fa el seu camí per contemporanitzar-se.

—Quan dieu que el festival s’estructura a partir de la geografia, què voleu dir?
—El festival s’assenta sobre un territori i és un model de festival tranquil, festival slow, d’aforaments petits. Perquè un altre valor és ajustar-se a la mesura del lloc. El Priorat és una comarca petita amb només deu mil habitants, les produccions dels vins són petites, els pobles són petits, els espais on fem els concerts són petits. Respectem aquesta identitat i entenem el festival com una eina per a la gent que vol conèixer el Priorat. A través del festival convidem a recórrer aquesta geografia i anar descobrint llocs. Cada any canviem de seu, assagem escenaris nous i també és una manera de fer viable el festival. Perquè és a través de sumar esforços que podem tirar endavant: els ajuntaments que acullen un concert, a vegades espais privats i també espais públics, com ara la Cartoixa d’Escaladei. La suma de tots aquests petits escenaris fa un gran escenari, que és el Terrer. Tot junt, el festival ja és un gran escenari.

—Són tres mesos i escaig de festival, fins al 7 de desembre, divuit actuacions i totes en llocs diferents de la comarca i vinculades amb un tast de vins. La música defineix el festival, però també s’hi vinculen unes altres arts.
—Només sortim del Priorat quan fem el concert a la Febró, cada dos anys, i a Arbolí. Arbolí va ser de la comarca del Priorat fins als anys noranta, que va passar administrativament a ser Baix Camp i és on avui resideixo. I incloem la Febró perquè és el municipi on neix el riu Siurana, el poble forma part de la conca del riu Siurana i, per tant, també és una anomalia que no sigui del Priorat i formi part del Baix Camp. I sobre els altres llenguatges que inclou el festival més enllà de la música, doncs igual que el vi fàcilment demana el vincle amb la gastronomia, la música de seguida demana o dansa o literatura, que són els passos previs i posteriors de la música. En un festival de música introduir aquestes disciplines és una cosa natural, orgànica. Tot el sentit d’això que anem fent intenta ser tan orgànic com sigui possible.

—Comenteu el programa del festival d’enguany.
—No ens agrada parlar de caps de cartell. Procurem portar els millors, cadascú en el seu llenguatge. Entre els millors pianistes de jazz de l’escena actual trobem Ignasi Terraza, Marco Mezquida, Xavi Torres, i els portem. Veus que parlen de tradició, Maria del Mar Bonet i Anna Ferrer. Una representa la tradició i l’altra, la nova saba emergent que té una potència descomunal. Fent vincle amb la tradició, també portem Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi i el Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Veus femenines emergents de música d’autor: Rita Payés, Magalí Sare, Maria Jaume, Queralt Lahoz. Veus molt potents, cadascuna en el seu registre. I fem que cadascú tingui el seu lloc i el seu vi. I que l’un i l’altre reverberin i reforcin el missatge. Això és el més difícil. Mirem les escenes veïnes, Cocanha i Maria Mazzota, que vénen d’Occitània i d’Itàlia enguany. Portem un grup de jazz de Galícia, els Sumrrá, que acaben d’inaugurar el festival de jazz de Vitòria. I també buscant els artistes amb pertinença al territori, com Apel·les Carod, que treu el primer disc i és una meravella; Ramon Quadrada, Esteve Pi i Miquel Àngel Cordero. Són artistes que es troben en aquest diàleg en què ens sentim còmodes. Músiques d’autor, músiques profundes, per escoltar, per compaginar amb la copa de vi, per entrar en un món d’emoció i reflexiu.