Estimar la poesia, lliure, que transforma

‘Feim vint-i-un anys del naixement del Festival de Poesia de la Mediterrània, de cantar i contar amb la música dels mots les històries més íntimes, més èpiques, més locals i més universals, més quotidianes, i més humanals’, diu Biel Mesquida, escriptor, poeta, batallador de la cultura i fundador i director del festival durant tots aquests anys. ‘Feim vint-i-un anys de col·locar en el centre mateix dels treballs humans aquesta capacitat fonamental i incombustible de viure la bellesa del món, de descobrir la joia i el dolor, la potència i la fragilitat, el detall i la immensitat, la ressonància i l’eco.’ I continua la declaració: ‘Feim vint-i-un anys per demostrar que la paraula de la poesia –aquest treball artístic amb la llengua, aquest esforç dur i intens per fer fruitar els mots, per disseminar sentits o la seva absència, per dir l’indicible–, no es troba dins una torre d’ivori, sinó que és en la primera línia dels combats per la pau, per la fraternitat, per la igualtat, per la justícia i per les llibertats.’

Efectivament, el Festival de Poesia de la Mediterrània, que es fa a Mallorca aquest mes de maig, ha tingut sempre una atenció especial per donar veu a poetes de tot l’arc mediterrani, i també per denunciar guerres i genocidis perpetrats en països d’aquesta mar, a més de defensar les víctimes que fugen de conflictes bèl·lics, que fugen de la persecució política i de la pobresa, una part de les quals la mar acaba sepultant. Biel Mesquida parla d’una mar murada, d’una mar tomba.

En aquest sentit, el director del festival reitera: ‘No ens hem cansat, des del primer festival en el llunyà 1999, de repetir amb paraules, manifests i manifestacions de tota casta i condició, que poesia i llibertat són sinònims. Cada any hem convidat poetes perseguits, vigilats, censurats, empresonats, torturats i, fins i tot, condemnats que han pogut escapar per mor dels seus poemes i que es troben refugiats fora dels seus països.’

Enguany, el festival ha convidat catorze poetes per celebrar la Festa de la Poesia, el 12 de maig al Teatre Principal, que és l’acte central del festival. Entre ells, hi ha dos poetes cubans lluitadors per les llibertats, Ileana Álvarez i Francis Sánchez, refugiats sota l’hospici de l’ICORN (International Cities of Refuge Network). També hi trobem la jove poeta Anna Gas i la gallega Chus Pato, al costat d’altres poetes, com la quebequesa Martine Audet, Joan Josep Barceló, Lluís Calvo, Àngels Moreno, la romanesa Adela Greceanu, el libanès Jad Hatem, l’africana Lebobang Mashile, la basca Castillo Suárez, la italiana Silvia Bre i l’alemany José F. A. Oliver (per primera vegada se sentirà l’idioma alemany en aquestes dues dècades de festival, amb aquest poeta fill d’exiliats espanyols).

Com ja va passar l’any passat, un any més, el festival recorda que hi ha ‘uns activistes culturals i uns polítics independentistes catalans que sofreixen des de fa un any presó provisional, preventiva, per les seves idees’. ‘I uns altres que es troben exiliats també per les seves idees. I un cantant, Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó.’ I, per a tots ells, reclama la llibertat.

El poder sanador de la poesia

Biel Mesquida també fa incidència en el poder sanador de la poesia: ‘Feim vint-i-un anys i no ens hem aturat de repetir que la paraula poètica és curadora, sanadora, benefactora i salvadora dels humans d’aquest començament del segle XXI, que es troben estressats i malalts per les forces dictatorials dels poders econòmics, pels mercats i els capitals, per la publicitat i el consum, que esdevenen màquines piconadores que voldrien uniformitzar els cossos i els esperits, i convertir-nos en una societat robotitzada amb un pensament únic que combregui amb les rodes informatives d’un ordre mundial inhumà i esclavitzador.’

Des d’aquesta perspectiva, encaixa a la perfecció l’homenatge que es fa enguany a Joan Brossa, poeta a qui va dedicat el festival, coincidint amb el centenari del seu naixement i la celebració de l’Any Brossa. La poesia de Brossa, la més combativa, amara el llibre del festival i també, juntament amb el seu vessant oníric i màgic, es manifesta en dues instal·lacions dedicades al poeta barceloní: ‘Brossiana’, a càrrec del director artístic del festival, Pedro Oliver, i ‘No em va fer Joan Brossa’, de Cabosanroque. A més, moltes de les imatges del festival són plenes de mosques, tot recordant la Moscafera, una escultura que Joan Brossa va fer per encàrrec de la Universitat de les Illes Balears el 1998, pocs mesos abans de morir-se.

Diu Mesquida que ‘Brossa la sabia llarga sobre els efectes benèfics del mot poètic fonamentats en la seva autenticitat, directe i immediat per la seva condensació, obert a tothom pels interrogants que crea, ple de ressons de la coexistència de sentits i la seva fulguració o el seu buit.’

Poesia al carrer i amb els joves

La paraula poètica és una forma de coneixement viu, un símptoma d’alta excel·lència, que ens fa més sensibles, diu Biel Mesquida, ‘i això vol dir més perceptius, més pensadors, més civilitzats, més savis, més vius, més humans’. ‘I això, dins aquest món globalitzat que ens anestesia més que no ens desperta, converteix la poesia en un bé escàs i desitjable.’

Per això, a més de combativa i sanadora, enguany, la poesia també inunda el carrer, amb l’exposició ‘Poesia és estimar’, una part de la qual s’ha instal·lat al passeig de la rambla de Palma, on els vianants es troben un conjunt de plafons amb vint poemes seleccionats per a fer presents cadascun dels anys del festival, i que es poden escoltar amb una aplicació QR.

I un altre dels accents que connoten aquest festival és la feina que es fa als instituts de la ciutat, que acosten i treballen la poesia dels catorze poetes que participen en la Festa de la Poesia als alumnes de batxillerat. Cal acostar la poesia als joves, que la llegeixin i la perpetuïn. Com diu Biel Mesquida: poesia per a conèixer-nos, per a saber qui som, per a seduir, ventall de polifonies.

Podeu descarregar-vos en pdf el llibre del 21è Festival de Poesia de la Mediterrània. Trobareu l’escrit íntegre del director del festival, el programa complet i també una selecció generosa de poemes (en versió original i traduïts al català) dels catorze poetes que participaran en la Festa de la Poesia.