28.03.2019 - 17:00
|
Actualització: 29.03.2019 - 07:42
‘El món és un llibre, i aquells que no viatgen només en llegeixen una pàgina.’ Aquestes paraules del filòsof medieval Agustí d’Hipona han inspirat el lema d’enguany del festival MOT, que diu: ‘La Mediterrània, un mar de pàgines.’ El MOT arrenca aquest cap de setmana a Olot i continuarà el següent a Girona, posa l’accent en la cultura comuna que relliga la Mediterrània. El comissari del festival, Manuel Forcano, diu que cal recuperar la consciència de pertànyer a una mateixa joie de vivre, a una rica tradició cultural comuna i multisecular que els autors d’abans i d’ara demostren contínuament en les seves obres.
Precisament això discutiran gairebé quaranta autors provinents dels quatre punts cardinals d’aquesta mar, en una quinzena de converses. S’hi destaquen l’italiana Andrea Marcolongo i els sards Michela Murgia i Marcello Fois; l’autor francès Ivan Jablonka; la grega Ersi Sotiropulu; Mazen Maarouf, escriptor palestí refugiat a Reykjavík; Burhan Sonmez de Turquia; Mahi Binebine del Marroc; i el romanès Mircea Cartarescu, absència d’última hora l’any passat. Representant els territoris de parla catalana, s’hi aplegaran Carme Riera, Adrià Pujol, Maria Àngels Vilallonga, Josep Maria Fonalleras, Míriam Cano, Joan-Elies Adell, Biel Mesquida i Llucia Ramis, entre més.
Però què és la cultura mediterrània? Com es pot definir? Què la forma? La programació del MOT proposa de vertebrar-la en cinc grans línies de debat, que abasten aspectes molt diversos de la Mediterrània.
La identitat i el paisatge
Què tenen en comú els paisatges de la Safor que descriu Josep Piera i l’Empordà de l’antropòleg Adrià Pujol? Que tots dos estimen tant l’entorn que el mitifiquen, un tema que va centrar la conversa ‘Paisatges mitificats‘ el 28 de març a Olot.
Hi ha autors que tresquen pel mar o trepitgen els camins del món i tot els parla. Aquest és el cas de María Belmonte, historiadora i traductora, ha escrit sobre el grand tour que els aristòcrates joves del segle XVIII feien per Itàlia i Grècia, i la poetessa i novel·lista Susanna Rafart sap recrear i revisitar l’itinerari del creuer per la Mediterrània dels poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Plegades, discutiran sobre ‘La Mediterrània, paisatges que parlen‘ el 29 de març a Olot.
Hi ha indrets que amaguen històries i personatges insospitats, parets que guarden secrets, pedres que si parlessin ens descobririen moltes coses. Justament això fan Eduardo Mendicuti i Maria Carme Roca, dos escriptors que situen en paisatges ordinaris històries extraordinàries. En parlaran a ‘Paisatges ordinaris amb històries extraordinàries‘ el 5 d’abril a Girona.
Llegendes i tradicions
L’escriptor sard Marcello Fois és una de les noves veus de la narrativa europea. Té una prosa que evoca les arrels culturals de la seva illa i de la Mediterrània, sempre entre la realitat històrica i les llegendes populars. Es presentarà al públic dijous a Olot en una conversa amb el seu traductor al català titulada ‘L’edat de les llegendes‘.
Hi va haver un moment en la història en què la riba sud de la Mediterrània va dominar la riba nord, durant molts segles: al-Àndalus. Per això dissabte a Olot es farà un vermut en què es recitarà poesia andalusina traduïda al català.
Els mites i el món clàssic
La Mediterrània, sobretot la cultura greco-romana, és una mar de mites que ens serveixen per a explicar qui som i com entenem el món. D’això, en parlaran Andrea Marcolongo i Maria Àngela Vilallonga, actual consellera de Cultura i gran especialista en el món clàssic, en la conversa ‘Nosaltres, els mites‘ dissabte a Olot.
I de mites clàssics a mites una mica més moderns: l’escriptora grega Ersi Sotiropoulos parlarà amb el filòleg i hel·lenista Eusebi Ayensa sobre Cavafis el 5 d’abril a Girona.
Els viatges
La Mediterrània és una mar plena de viatgers: durant segles gent molt diversa l’ha recorreguda i ho ha explicat en innombrables obres. En parlaran el 4 d’abril a Girona l’escriptor i viatger incansable Javier Reverte i l’escriptor francès Ivan Jablonka a ‘Els deixebles d’Ulisses‘.
Aquest vermut el conduiran tres grans viatgers que han sabut viure les peripècies viatgeres –i reflexionar-hi i escriure-hi– tant d’ells com de personatges històrics que han recorregut la Mediterrània: l’escriptor i fotògraf Jordi Esteva, l’escriptora i periodista Pepa Roma, i el poeta, articulista, escriptor, fotògraf i editor Quim Curbet. ‘La Mediterrània, invitació al viatge‘ es farà el 6 d’abril a Girona.
La realitat social de la riba sud
La visió idíl·lica de la Mediterrània s’esberla quan la nostra mar és notícia pels conflictes polítics que l’assolen o les morts i el drama dels milers de refugiats que de la riba sud estant intenten arribar tràgicament a la riba nord. L’escriptor i periodista libanès d’origen palestí Mazen Maarouf exposa en els seus relats el costat fosc del temps que ens toca viure. En parlarà en la conversa amb la poetessa Míriam Cano ‘Obrir els ulls a la Mediterrània‘, que es farà el 29 de març a Olot.
Màfies, islamisme radical, immigració il·legal, repressió política… aquests són alguns dels temes que l’escriptor marroquí Mahi Binebine toca en les seves novel·les. Això també centrarà la seva conversa del 4 d’abril a Girona amb l’arabista especialitzada en món magribí Paula Santillán titulada ‘De la riba sud a la riba nord‘.
Per qüestions polítiques, l’escriptor turc Burhan Sönmez s’ha trobat forçat a viure a l’exili. És una d’aquelles veus que clamen contra els qui volen destruir el passat per construir el futur. El poeta Manuel Forcano, comissari del festival d’enguany, conversarà amb ell el 6 d’abril a Girona a ‘El poder de la imaginació‘.
