30.06.2022 - 21:40
Aquest 2022 és fet a còpia de primeres vegades. O de redescobertes. O de retrobaments. Ara és el torn del festival Grec, que, si bé no s’ha deixat de fer, sí que ha estat víctima dels rigors propis dels temps pandèmics. El –fals– amfiteatre grec de Montjuïc va tornar a aplegar dimecres, com en els millors temps, polítics, actors, gent de la cultura, la faràndula, la vida social i el qui és qui barceloní, vestits d’estiu, veient-se i deixant-se veure. Petons i abraçades sense distància de seguretat i sense màscares. La presidenta del parlament, Laura Borràs; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; la batllessa de Barcelona, Ada Colau; i el tinent de batlle de Cultura, Jordi Martí, van presidir la inauguració del festival d’estiu barceloní.
Mirar al passat, retrobar la ciutat
Han passat quaranta-sis anys d’ençà del primer Grec, l’any 1976, encara en la incertesa del postfranquisme, en aquell teatre grec que l’any 1929 els arquitectes Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió i Tudurí havien construït en una antiga pedrera i l’actriu Margarida Xirgu havia consagrat per a les muses. Sense cap número rodó, però amb la voluntat de recuperar tot el bagatge aplegat fins ara, el Grec d’enguany vol mirar al passat. L’espectacle inaugural de dimecres, per exemple, ha estat a càrrec de la influent i prestigiosa Nederlands Dans Theater, companyia que ja va obrir el festival l’any 1988, amb el coreògraf i ballarí Nacho Duato i la música de Maria del Mar Bonet, en directe. Enguany ha vingut a la ciutat encapçalada per Marina Mascarell i la música de Richard Wagner, John Cage, György Ligeti i Jean Sibelius.
El Grec, després de dedicar els darrers anys a les diverses cultures del món, “torna al born”, a mirar-se la ciutat, a celebrar-ne la vitalitat artística. Fins a final de juliol, s’ha programat una oferta eclèctica que suma la dansa dels Països Baixos, el teatre alemany, el musical anglès, el fado portuguès, els cantants catalans, el cinema italià, la cançó francesa i els clàssics del teatre i la música clàssica europea. Les propostes i escenaris s’estenen més enllà de Montjuïc, a tots els teatres i sales de la ciutat.
Noms d’aquí i d’allà
Si a Montjuïc es podrà veure el Burlador de Sevilla, de Tirso de Molina, en versió de Xavier Albertí, o el 28 i mig de la Perla 29, que van estrenar al Théâtre de la Colline de París aquest hivern, la Sala Beckett proposa Al final, les visions, una reflexió sobre la culpa i la memòria inspirada en fets reals, escrita i dirigida per Llàtzer Garcia i interpretada per Joan Carreras. A banda aquests noms, també s’esperen les estrenes de noves produccions de Jordi Casanovas i d’Àlex Rigola, la Veronal i el Conde de Torrefiel. Així mateix, hi haurà espai per a companyies i noms internacionals, com ara Amir Reza Koohestani, Thomas Ostermeier, Wooster Group, Marlene Montero Freitas, Phia Ménard i Romeo Castellucci.
En l’apartat musical, es destaquen Roger Mas, els Pets, Jane Birkin, Jaume Sisa, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), el ballarí Israel Galván i l’Escolania de Montserrat, Salvador Sobral i Marco Mezquida. A més de l’espectacle inaugural, la dansa té nom de dona: Lali Ayguadé, la coreògrafa catalana de més projecció internacional.
Tot plegat per a mirar d’injectar autoestima en un moment en què, en l’àmbit cultural, sembla ben necessària. Parlàvem fa pocs dies de les platees buides i de la crisi teatral causada per la postpandèmia. Potser l’oportunitat del Teatre Grec, a l’aire lliure, amb espectacles que comencen quan el sol es pon –i ara, a l’estiu, que és més tard–, amb la possibilitat de fer el got, abans de l’espectacle o després, i tot el ritual i el glamur que implica pujar a Montjuïc, pot ser l’esquer perquè el públic torni a les sales. Si més no, intentem-ho. Bon festival Grec!
L’imprescindible
Argentona es converteix aquest cap de setmana en la capital de la ceràmica. Una seixantena de ceramistes dels Països Catalans, de l’estat espanyol, de l’estat francès, del Marroc, d’Eslovènia, d’Itàlia, d’Alemanya, de Polònia i de l’Equador participen en la fira Argillà, que gira entorn de la tradició del càntir d’aquesta població del Maresme. Precisament, el Museu del Càntir és un dels epicentres de l’Argillà, on es podrà veure la mostra “Ceràmica contemporània francesa. Artistes de la col·lecció Viviane S”, a més de la presentació del càntir d’enguany, dissenyat per Carme Pinós.
El nom propi
L’actor i director Carles Alberola acaba de rebre el premi Narcís que atorga l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians. Alberola, responsable amb el seu soci i amic Toni Benavent –amb qui va fundar Albena– de produccions com Currículum, Ficció, M’esperaràs?, Besos i Mandíbula afilada, prepara la segona temporada de Després de tu, rodada amb la participació de TV3 i la col·laboració d’IB3, mentre s’acaba de recuperar d’una malaltia que ha acabat amb final feliç. Podeu llegir l’entrevista que li ha fet Esperança Camps.
L’efemèride
El primer de juliol de 2009 es va morir l’escriptor Baltasar Porcel. Nat a Andratx (Mallorca) l’any 1937, s’havia traslladat de jove a la ciutat de Barcelona, on de seguida va destacar com a periodista i escriptor, considerat tota una promesa de les lletres. Autor de títols com Sol negre, Difunts sota els ametllers en flor, Cavalls cap a la fosca, El cor del senglar i L’emperador i l’ull del vent, va acumular premis i reconeixements durant la seva carrera, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Vital i polèmic, interessat en la idea de poder i amb una enorme ambició literària, és considerat un dels escriptors catalans més importants del segle XX.
Caldrà estar-ne al cas
La Fundació Mallorca Literària fa un pas més per esdevenir el gran centre documental de les lletres de l’illa, amb la signatura dels convenis que impliquen assumir la gestió, la conservació i la divulgació dels llegats documentals i bibliogràfics dels escriptors Josep Maria Llompart, Cèlia Viñas, Damià Huguet i Tonina Canyelles. Aquests quatre noms s’afegeixen als dels escriptors Llorenç Villalonga, Rafel Ginard i Blai Bonet, i permeten de complementar el propòsit de convertir la casa d’aquest darrer, a Santanyí, en un gran centre dedicat a la poesia, que permeti de conservar el llegat dels poetes i n’afavoreixi la difusió i l’estudi.
