Grec 2019: una ruta apassionada, de Melbourne a Nova York

El món de les passions. Aquest és l’eslògan del festival Grec 2019. Del 26 de juny al 31 de juliol, la ciutat de Barcelona s’omplirà de teatre, música i dansa amb propostes que volen posar damunt la taula la dicotomia entre raó i passió de l’ésser humà. Són 94 espectacles repartits en trenta espais de la ciutat que oferiran tota mena de propostes escèniques de gèneres i temàtiques ben diferents.

Seguint el projecte artístic de Cesc Casadesús, director del festival, basat en la volta al món mitjançant les arts escèniques, el Grec d’enguany proposa un itinerari que va d’Austràlia als Estats Units, seguint la ruta de parla anglosaxona del Pacífic. ‘El festival farà un recorregut pel teatre del món anglosaxó amb les diferències que hi ha entre unes zones i unes altres’, explica Casadesús. ‘D’Austràlia hem portat espectacles més físics, de circ i de dansa, i en canvi de Nova York hem dut la modernitat, espectacles més contemporanis i urbans’, afegeix. Per fer el programa del Grec, Casadesús ha comptat amb l’ajut dels directors del Festival de Melbourne i del BAM Next Wave de Brooklyn.

Què hi tenen a veure, les passions, amb el món anglosaxó? ‘Durant aquest viatge apareix una qüestió interessant sobre la cosa salvatge i la cosa civilitzada: són territoris on el món indígena, primitiu, hi és molt present’, explica Casadesús. Aquesta dicotomia permet de presentar problemes com la relació de l’home amb la natura, els impulsos contra la raó. ‘Les arts escèniques sovint fan sortir passions que tenim dins’, diu, i ho exemplifica amb la imatge del festival d’enguany: hi apareixen cares pintades però a través de les quals veiem les emocions que les sacsegen.

Aquests dos grans aspectes del festival, la ruta de Melbourne a Nova York i les passions també s’entrelliguen per una altra banda, diu Casadesús: ‘Tot aquest món anglosaxó ens porta a parlar de postcolonialisme, de guerra, d’enfrontament, de grans qüestions que tenen a veure amb passions negatives, tot i que també n’apareixen de positives, com l’amor i el riure. Tenim un món de passions barrejat.’

D’acord amb aquests dos grans eixos temàtics, la programació d’enguany es divideix en quatre categories o itineraris: el de propostes internacionals, sota el títol ‘De Melbourne a Nova York’; el de propostes sobre passions pures, anomenat ‘Passions’; l’itinerari ‘En companyia’, que fa una aposta pels talents locals; i finalment l’itinerari ‘Nits d’estiu’, que vol oferir una programació més enfocada als festivals d’estiu, amb més música i més espais a l’aire lliure.

Grec jove

Una de les novetats més destacades del festival d’enguany és el Grec Jove, que programa catorze espectacles pensats per a públic a partir de setze anys. En destaquen propostes híbrides com #Punk 100% Pop, de Nora Chipaumire, Much ado about nothing (Mucho ruido y pocas nueces), Una historia universal, de David Espinosa, i Así bailan las putas, de la companyia Sixto Paz, entre més. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà l’epicentre de la programació per als joves. La festa inaugural serà el dia 4 de juliol, al Pati de les Dones del centre, i també s’hi representaran obres com Flam, de Roger Bernat, i Future Lovers, de la companyia La Tristura.

El concert inaugural

El dimecres 26 de juny es farà la inauguració del festival al Teatre Grec. A les 19.30, músics de l’Esmuc oferiran un concert als jardins del teatre. A les 22.00, el quartet de corda de San Francisco Kronos Quartet interpretarà el concert inaugural amb la participació de Maria Arnal, que ha estat convidada pel quartet per a interpretar tres peces de Pete Seeger, i també de les projeccions de l’artista visual Alba G. Corral.

Shakespeare al Grec

Una de les figures teatrals que uneix millor les dues branques del Grec d’enguany, el món anglosaxó i les passions més desfermades, és la de William Shakespeare. Hi apareix tot sovint, però, com explica Casadesús, ‘hi veurem Shakespeares impurs’, perquè en moltes de les propostes del Grec ‘Shakespeare s’ha fet servir d’excusa per parlar d’altres temes’. Aquest és el vessant que interessa més al director del festival: ‘Gairebé totes les adaptacions són fetes per gent de menys de trenta anys, i són la mirada que m’interessa més: el Shakespeare que tenim a dins més que no pas el Shakespeare històric.’

S’hi podran veure dues adaptacions d’una de les obres més masclistes de Shakespeare, L’amansiment de la fúria, una adaptació lliure de Ricard III, una altra de Titus Andrònic i també una adaptació del disc d’Elvis Costello Cartes a Julieta, entre més.

Us oferim, tot seguit, un recull de les propostes més destacades del festival Grec 2019:

TEATRE

VALENCiANA (la realitat no és suficient). Jordi Casanovas. Teatre Goya. 28 i 29 de juny. Un viatge de més de deu anys per una història d’amistat, de música electrònica, de televisió i de pors contemporànies. Un viatge a un passat recent que ens permet de rellegir el present més immediat. VALENCiANA (la realitat no és suficient) analitza el protagonisme dels mitjans de comunicació com a fabricants de realitat, en una època on naix la televisió porqueria a l’estat espanyol. Jordi Casanovas, per a escriure l’obra, s’ha documentat amb el suport d’altres autors que ja s’havien endinsat en aquests fenòmens, com Nerea Barjola, que va publicar el treball Microfísica sexista del poder, el caso Alcàsser y la construcción del terror sexual, i Joan Maria Oleaque, autor d’En èxtasi i Des de la tenebra: un descens al cas Alcàsser.

Nenes i nens. Dennis Kelly/Joel Joan, Anna Sahun. La Villarroel. Del 26 de juny al 7 de juliol. Anna Sahun protagonitza aquest monòleg escrit per Dennis Kelley i dirigit per Joel Joan. Una dona, propietària d’una productora de documentaris, amb una filla i un fill, explica els moments clau de la seva vida, bé adreçant-se al públic o bé escenificant-los. Aquest intens monòleg conté un missatge feminista que farà que ens qüestionem l’equilibri de poder entre els sexes.

Jerusalem. Jez Butterworth/Julio Manrique, Pere Arquillué. Teatre Grec. De l’1 al 3 de juliol. Johnny ‘el Gall’ (Pere Arquillué) és un personatge modern, però que al·ludeix constantment a una Anglaterra medieval idealitzada mentre beu, consumeix drogues i esquiva les autoritats que el persegueixen. Tot plegat constitueix el retrat d’una Gran Bretanya que perd el contacte amb les arrels, l’estampa d’un món rural esclau dels seus mites. El muntatge s’inspira en Jerusalem, un himne compost per Sir Hubert Parry sobre uns versos de William Blake el 1916. Julio Manrique és l’encarregat de portar a escena aquest text del director de cinema i dramaturg Jez Butterworth.

Paradisos oceànics. Aurora Bertrana/Mònica Bofill. Teatre Akadèmia. Del 3 al 7 de juliol. Adaptació del llibre homònim d’Aurora Bertrana, recull dels articles que va enviar durant el viatge a la Polinèsia Francesa entre 1926 i 1929. Els articles mostraven la mirada d’una dona, una mirada feminista que es projectava sobre un món en transformació, un poble profundament lligat a l’entorn natural que adoptava, no sense tristor, les maneres de fer i les visions del món d’una societat més poderosa que el colonitzava. La reedició de l’obra el 2017 i aquest muntatge esperen oferir un millor coneixement i reconeixement d’Aurora Bertrana. Josep M. Fonalleras n’ha adaptat els textos i Mònica Bofill els porta a escena.

Tan poca vida (A little life). International Theater Amsterdam / Hanya Yanagihara, Ivo Van Hove. Teatre Lliure Montjuïc. 3 i 4 de juliol. Ivo van Hove porta a l’escenari una d’aquelles novel·les que tenen la capacitat de canviar la vida dels lectors. L’any 2015, Hanya Yanagihara va publicar A little life, una novel·la de prop de mil pàgines que es va convertir en un best-seller. Parteix de la història de quatre amics i la seva relació durant trenta anys. Ivo van Hove hi ha trobat una història sobre el bé i el mal.

Campo minado. Lola Arias. Teatre Lliure Montjuïc. 16 i 17 de juliol.L’argentina Lola Arias ha reunit veterans de guerra argentins i britànics per explorar la guerra de les Malvines, la primavera de 1982. L’obra, una peça de teatre documentari, converteix els records en material escènic per estudiar com es relacionen experiència i ficció.

Casa de nines, 20 anys després. Lucas Hnath/Sílvia Munt, Emma Vilarasau, Ramon Madaula. Teatre Romea. Del 25 de juny al 28 de juliol. Què passaria si la Nora, el personatge més conegut d’Henrik Ibsen, reaparegués a la mateixa casa que havia deixat vint anys abans? Emma Vilarasau i Ramon Madaula ens ho expliquen de la mà de Lucas Hnath, un autor nord-americà d’èxit, en un muntatge dirigit per Sílvia Munt.

SHAKESPEARE

L’amansi(pa)ment de les fúries. Parking Shakespeare. Teatre Grec. 31 de juliol. Els Parking Shakespeare celebren el seu desè aniversari amb un programa doble. L’adaptació de Carla Rovira Pitarch de L’amansiment de la fúria vol revisar un dels textos més masclistes de Shakespeare. Com representar en clau feminista una obra com aquesta? Rovira ho fa posant el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan mostren la seva fúria feminista.

Titus Andrònic. Parking Shakespeare. Teatre Grec. 31 de juliol. Segona part de la tarda shakespeariana dels Parking Shakespeare. Fins ara el seu repertori apuntava a les comèdies, però en aquesta nova etapa s’endinsen també en el món de la tragèdia. Ho fan amb una de les creacions més controvertides i violentes de l’autor, Titus Andrònic. L’obra ha estat criticada per l’estructura grollera i el caràcter extremament sanguinari. La companyia proposa una relectura que posa l’accent en el despropòsit de la cultura de la venjança que sembla moure els personatges i que és part inherent de la societat en què vivim.

Richard III and They’ve Never Heard of Love. The Mamzelles. La Gleva Teatre. Del 6 al 14 de juliol. Dues actrius deixen enrere una Barcelona immersa en una turbulenta situació política. Entre música i cançons, buscaran la veritat a l’altra banda de l’oceà, però acabaran pensant que és un bé escàs, tant als diaris com als llibres d’història.

Les feres de Shakespeare. Els Pirates Teatre. Onyric – Teatre Condal. Del 29 de juny al 28 de juliol. Tres dones determinades a plantar cara a una societat que els gira l’esquena protagonitzen una història plena d’embolics, enginy i humor. També donen la volta al clàssic L’amansiment de la fúria. És una reflexió punyent, divertida i necessària sobre la identitat, els rols de gènere, els anhels, els somnis, la raó i el coneixement.

Cartes a Julieta, d’Elvis Costello. Orquestra Simfònica del Vallès, Ivan Labanda i Sergi Belbel. Sala Barts. Del 4 al 6 de juliol.Versió del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet, que defensaran Ivan Labanda i un quartet de solistes de la Simfònica del Vallès, que prendrà el nom de Quartet Juliet, amb una posada en escena dirigida per Sergi Belbel.

DANSA I CIRC

Ballet BC, Vancouver. Emily Molnar. Teatre Grec. 6 i 7 de juliol. Elegant i formal, però també atrevida i innovadora, aquesta companyia és un dels fars de la dansa al Canadà. Ofereix una mostra del seu treball, aplaudit arreu del món, amb tres coreografies recents signades per dones: Emily Molnar (To this day), Sharon Eyal (Bedroom Folk) i Crystal Pite (Solo Echo).

Ab [intra]. Sydney Dance Company. Mercat de les Flors. Del 2 al 4 de juliol. Un recorregut per l’essència de la condició humana que es desenvolupa en un escenari minimalista on els artistes esdevenen el focus d’atenció. L’última gran creació del coreògraf català Rafael Bonachela, director artístic de la Sydney Dance Company des de fa més de deu anys.

A.I.M. / Kyle Abraham. Mercat de les Flors. 9 i 10 de juliol. El programa, format per quatre peces sensuals, provocadores i d’alta intensitat, acosta el treball de Kyle Abraham, un dels coreògrafs més joves i brillants de la dansa nord-americana actual. La seva proposta pren la forma d’una dansa inclassificable, entre el ballet i les danses urbanes.

Animal de séquia. Sol Picó i la Banda ChaPicó, Banda Municipal de Barcelona i Carles Dénia. Teatre Grec. 27 de juliol. Els set ballarins de la companyia ballen al so de la música d’arrel tradicional del País Valencià, interpretada per la Banda Municipal i amb la veu de Carles Dénia com a convidat especial. En aquest espectacle, Sol Picó demostra que el seu treball té molts punts de contacte amb la tradició valenciana. Revisa les arrels en un trajecte que va d’allò més primari i terrenal a allò més sofisticat i modern.

Backbone. Gravity & Other Myths. Teatre Grec. 12 i 13 de juliol. La companyia Gravity & Other Myths, fundada a Adelaida el 2009, representa una nova generació d’artistes australians. Els seus espectacles són d’un circ contemporani que es basa tant en la perfecció tècnica com en un missatge elaborat, amb l’ésser humà com a centre. Backbone és una col·lecció d’acrobàcies impossibles que té com a motiu central una columna vertebral (backbone) i parla sobre la força física i l’emocional: la força individual i la del grup.

Manes. La Fura dels Baus. Museu Marítim de Barcelona. Del 17 al 21 de juliol. Una de les experiències de la Fura dels Bausmés viscerals i impactants reviu vint-i-tres anys després de l’estrena per continuar investigant les qüestions bàsiques de la vida, del naixement a la mort, amb el llenguatge personal de la companyia.

MÚSICA

Kronos Quartet / Esmuc / Alba G. Corral. Teatre Grec. 26 i 27 de juny. El Kronos Quartet de San Francisco mostrarà l’amplitud del seu repertori treballat durant 45 anys de carrera en la nit inaugural del Grec 2019, en què interpretarà composicions de Philip Glass i la compositora nord-americana d’electrònica Jlin, a més d’arranjaments d’obres de Gershwin, Antonio Haskell i Solomon Linda, entre més. Maria Arnal acompanyarà el quartet. A més, durant el concert es projectaran obres de l’artista visual Alba G. Corral.

El pop d’una nit d’estiu. Maria Arnal i Marcel Bagès, David Carabén, Clara Peya, Judit Nedderman i més. Teatre Grec. 25 de juliol. Per una nit, el Teatre Grec es converteix en un espai on celebrar el talent d’artistes ben coneguts a casa nostra que pugen plegats a l’escenari. El club TR3SC munta un concert col·lectiu irrepetible que convoca tretze artistes de pop rock acompanyats d’una formació orquestral en directe, la GIOrquestra.

Les rutes de l’esclavatge. Jordi Savall. Teatre Grec. 29 de juliol. Jordi Savall fa un recorregut temàtic pels sons de 1444 al 1888 i que tenen com a punt de connexió l’esclavatge. Aquestes músiques són interpretades per músics del Brasil, Colòmbia, Mèxic, Mali, el Marroc i Madagascar. I amb la música, textos sobre l’esclavatge amb testimonis, cròniques i reflexions de pensadors.

The Matthew Herbert Brexit Big Band. Teatre Grec. 21 de juliol. El Grec i el Sònar tornen a programar una nit conjunta que té com a gran protagonista l’artista i productor de música electrònica Matthew Herbert, que presenta un àlbum que havia d’aparèixer el 29 de març, coincidint amb el dia previst del Brexit. El disc, en què hi han participat més de mil músics i cantants de tot Europa, constitueix una reacció a l’episodi històric que va començar amb la dramàtica votació del Brexit. L’àlbum va més enllà i també expressa què vol dir avui ser britànic.