19.10.2022 - 21:50
S’ha presentat el quart Festival Clàssics, impulsat per la Casa dels Clàssics, que començarà el 28 d’octubre i s’allargarà fins al 21 de desembre. Entre els participants, hi ha la companyia La Veronal, Refree i Maria Mazzotta, Maria Arnal, Samantha Hudson, Joan Carreras, la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya, Jordi Borràs i Míriam Iscla. Enguany coincideix amb el centenari de la fundació de la col·lecció “Bernat Metge”, de clàssics grecs i llatins, origen i columna vertebral de la Casa dels Clàssics. La celebració es farà coincidir amb el festival d’aquest any i del que ve, perquè la col·lecció es va fundar el 1922, però el primer volum ja va aparèixer el 1923.
Com cada any, el Festival Clàssics ha triat un tema al voltant del qual giren totes les activitats, els diàlegs i els espectacles. En aquest cas, és el mite de la identitat. Explica la directora del festival, Sira Abenoza: “L’any passat van passar pel festival més de 50.000 persones, vam omplir un Palau, vam omplir la Sala Oval del MNAC i pensem que enguany és l’any de la consolidació. El festival es consolida i, sobretot, es consoliden determinats formats. Enguany el festival s’endinsa en els mites de la identitat. El Clàssics se centra en el concepte de les ‘metamorfosis’ per encarar una de les preguntes eternes i clau de l’art i el pensament: Qui sóc? Qui som? El tema de la identitat travessa la història de la literatura i el pensament. La identitat, de fet, és allò que no canvia en nosaltres i és el repte de trobar la mateixa resposta. És, doncs, també la metamorfosi, allò que canvia i no canvia. La identitat és una temàtica rabiosament contemporània, també en la seva dimensió política.”
El festival escruta la identitat i la metamorfosi des de diferents angles de reflexió i disciplines artístiques. Com l’any passat, s’obrirà amb la taula rodona inaugural, dedicada a “El mite de la identitat”. Una conversa íntima amb quatre persones que han vist qüestionada la seva identitat: Samantha Hudson, que ha sofert la identitat de gènere; Denis Duncan, que ens parla d’una identitat racialitzada; Jan Nawzadi, escriptor refugiat afganès, al qual d’alguna manera han manllevat la identitat; i la pastora Vanesa Freixa, que ha triat la ruralitat com a identitat i model de vida. (28 d’octubre, al CCCB).
Es repetirà la marató de lectura, durant tres dies i en tres espais diferents: els Jardins del Palau Robert, el 2 de novembre; la llibreria Ona, el 3 de novembre; i l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, el 4 de novembre. Aquesta vegada, es llegirà Les metamorfosis, d’Ovidi. Per a la directora del festival, la lectura en veu alta és un ritual a reivindicar, pel plaer i la intimitat que produeix, tant als qui llegeixen com als qui escolten. L’activitat és gratuïta i oberta a tothom.
Dins del cicle “El meu clàssic”, es proposa “Quatre voltes rebels”. El conformen quatre espectacles centrats en quatre autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que emprarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari amb relació a la identitat, la lectura de texts i la improvisació musical. El 7 de novembre, Mercè Rodoreda, segons la crítica literària Marina Porras, l’actriu Nora Navas i la trompetista Alba Armengou. El 14 de novembre, Montserrat Roig, amb la poeta Maria Callís, l’actriu Sílvia Bel i la cantant Neus Borrell. El dia 21 de novembre, Víctor Català, amb l’estudiosa de la literatura catalana Mita Casacuberta, l’actriu Míriam Iscla i la violoncel·lista Marta Roma. Finalment, el dia 28 de novembre, Maria Mercè Marçal, amb la doctora en literatura Caterina Riba, l’actriu Paula Malia i la improvisació musical de Berta Sala. El cicle es farà al Teatre de la Biblioteca de Catalunya.
Enguany s’inaugura una coproducció amb el Temporada Alta, que es vol mantenir els anys següents, amb les Confessions de Sant Agustí, una lectura dramatitzada a càrrec de l’actor Joan Carreras. L’espectacle, centrat en la paraula, es farà a la catedral de Girona i també a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona. El text ha estat condensat per Raül Garrigasait, president de la Casa dels Clàssics. Segons que ha explicat ell mateix: “És un text fonamental, perquè s’inventa una nova manera de parlar de l’ésser humà. Sant Agustí ens ensenya que la vida d’una persona pot ser la vida interior. En aquest sentit, és el text fundacional de la introspecció. Agustí es mirava el món des del nord de l’Àfrica, en una època en què era part de l’imperi romà. Agustí va absorbir la filosofia grega i des d’aquesta perspectiva es va acostar a la cultura cristiana. Això és estrany i per això trobem que sent decepció davant dels evangelis. El que escriu Agustí és l’angoixa de trobar-se entre dos mons: el grec i el judeocristià. I les Confessions és un text que ha determinat els setze segles que han vingut després” (10 de novembre a Sant Felip Neri).
El Festival Clàssics fa vincle també amb la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya, amb el concert Transformacions. Proposa un programa de tres peces interpretades per tres músics de cambra joves. Ho ha explicat el president de Joventuts Musicals, el compositor Joan Magrané: “El concert que proposem, que és música i poesia, és una transformació en si mateixa. En la part musical partim de la xacona, una composició instrumental d’origen barroc que ja conté en si mateixa un seguit de variacions. Comencem amb la xacona més cèlebre de la història, xacona de la Partita BWV 1004, de J.S. Bach, que és com el monòleg de Hamlet per als shakespearians. La interpretarà el violinista Bernat Prat, component del Quartet Cosmos, un dels més interessants del moment actual. Després escoltarem la xacona en Fa Major P. 42 de Johann Pachebel, interpretada a l’orgue per Marc Díaz, director del cor Cererols. I, finalment, es tocarà la xacona per a violí sol de Robert Gerhard, a càrrec de la violinista Maria Florea, membre del Trio da Vinci. Alhora, l’actriu Rosa Renom recitarà poemes de la tradició òrfica de Rilke, Vinyoli i Bartra, centrats en les nocions de canvi i transcendència.”
Una altra col·laboració es farà amb la Sala Beckett, el cicle “El mite de la identitat”. Cinc diàlegs, el primer dels quals protagonitzat per Sira Adeniza i Raül Garrigasait (15 de novembre). El seguiran: “Àngels i robots”, amb el filòsof Joan-Carles Melis i el paleontòleg Eduard Carbonell (16 de novembre); “Subjecte o mercaderia”, amb l’assagista i periodista cultural Eduard Espluga i la periodista Júlia Bacardit (22 de novembre); “Fluir o fixar”, amb el sociòleg Miquel Missé i l’escriptor Pol Guasch (23 de novembre); i “Identitat i metamorfosis a l’art”, amb l’arquitecte i divulgador de l’art, Miquel del Pozo i l’artista i poeta Mireia Calafell. A més, als Jardins del Palau Robert també es podrà veure l’exposició fotogràfica de Jordi Borràs, a partir d’una selecció de fotografies del llibre Tots els colors del negre (del 20 de novembre al 6 de gener).
Durant el mes de desembre es presentaran les tres grans obres de les arts escèniques d’enguany: Three Figures at the Base, de la companyia la Veronal (1, 2, 3 i 4 de desembre a la Sala Oval del MNAC), Sant Paolo di Galatina, de Refree i Maria Mazzotina (15 de desembre al teatre de la Biblioteca de Catalunya i a Empúries), i El Cant de la Sibil·la, a càrrec de Maria Arnal (21 de desembre a Sant Felip Neri). Els dos primers espectacles tenen la singularitat que es continuaran treballant tot l’any 2023 fins a tornar-se a mostrar, i evolucionats, en el cinquè Festival Clàssics.
Tal com ha explicat el dramaturg Roberto Fratini, la Veronal, amb Three Figures at the Base, treballa sobre el paradigma de la crucifixió, de la pèrdua de Crist, de la pèrdua dels valors al voltant de la crucifixió i de la metamorfosi, a partir del tríptic enigmàtic i colpidor que l’artista Francis Bacon va presentar el 1944 sota el títol Three Studies for Figures at the Base of a Crucifixion.
San Paolo di Galatina parteix dels rituals de catarsi col·lectius. En aquest cas, el que es feia al sud d’Itàlia amb dones a qui havia picat una aranya o dones trastocades. Les curava la música tradicional i religiosa, repetitiva i el ritual pagà de la taranta, que en aquest concert Refree i Maria Mazzota rellegeixen i reinterpreten. Aquest serà el punt de partida d’un espectacle més gran amb dramatúrgia que s’estrenarà el 2023.
I tancarà el festival El Cant de la Sibil·la, interpretat per Maria Arnal, però aquesta vegada, a diferència de l’any passat, no incorporarà més músiques i peces externes al cant. Un esdeveniment únic de format inèdit del qual no s’han volgut desvelar detalls, encara. Allò que sí que sabem és que aquest cant de la Sibil·la es vol convertir en un ritual dins el festival.
