30.01.2020 - 17:00
|
Actualització: 30.01.2020 - 20:31
A mitjan hivern, coincidint amb la Candelera, els óssos del Pirineu comencen a despertar-se de la hibernació: si el fred s’ha acabat, romandran desperts fins l’hivern següent i si encara no se n’ha anat del tot, tornaran a la cova a esperar el bon temps, segons les llegendes d’alta muntanya. És per això que per aquests dies en uns quants municipis del Pirineu se celebren les Festes de l’Ós. Les més famoses són les del Vallespir, que comencen aquest cap de setmana a Arles.
Durant les Festes de l’Ós, Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans simulen, amb les seves particularitats, la cacera de l’ós que s’ha despertat amb l’arribada de la primavera. Aquestes festes, que van lligades al cicle de celebracions de Carnaval, lluiten perquè la UNESCO les declari Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
A Arles, la representació escenifica l’enamorament de l’ós Martí d’una noia de la vila anomenada Roseta i, quan vol anar a festejar-la, un caçador i la seva comitiva l’empaiten pels carrers i el maten. Els personatges de les tortugues i de les botes són els encarregats d’acorralar i agafar l’animal.
A Prats de Molló (9 de febrer), quatre joves disfressats d’ós i amb la cara pintada de negre baixen de la muntanya afamats en cerca de menjar. Durant la celebració empaiten el públic i l’embruten amb sutge; per això es recomana que hom hi vagi amb roba vella. Finalment, en lloc de caçadors, són uns barbers vestits de blanc que acaben atrapant els óssos i esquilant-los.
L’última celebració de les Festes de l’Ós es fa a Sant Llorenç de Cerdans (16 de febrer). Aquest mateix dia marca el començament del Carnaval a la vila. La cacera de l’ós l’encapçala el ‘Menaire’, que va seguit d’una colla d’homes. Cada vegada que aconsegueixen caçar l’ós, que corre pels carrers del poble increpant la gent, el fan ballar, però a la fi la bèstia sempre s’escapa. Quan finalment l’atrapen, l’afaiten i el maten amb un cop de bastó. En aquesta representació hi intervenen més personatges característics com la Monaca, el Vell i la Vella, els Botifarrons…
