L’estiu és ple de festes majors i patronals a les viles i ciutats. És el moment de calor i alegria, de música i tradicions, de correfocs i cercaviles. Hem fet un repàs de cap a peus del país per aplegar-ne les festes més destacades d’aquests mesos de juliol i agost, i us en proposem entre sis i set per a cada setmana perquè hi aneu a xalar si hi sou a prop.

Setmana del 22 al 28 de juliol

• Festa Major de Santa Cristina a Lloret de Mar (Selva). Un dels esdeveniments més significatius d’aquesta festivitat és la regata S’Amorra Amorra.
• Moros i Cristians a la Vila Joiosa (Marina Baixa). Durant vuit dies, aquest municipi de la Marina Baixa fa una mirada al passat i recrea una batalla de l’any 1538, quan els pirates van atacar la ciutat.
• Les Santes de Mataró (Maresme). D’ençà del 2010 tenen el reconeixement de festa patrimonial d’interès nacional.
• Festes del Fadrí de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa). També són conegudes per Danses de Sant Jaume i són les danses amb més tradició viva de tot el País Valencià
• Festes de Sant Jaume al Castell (Menorca). Hi tenen un protagonisme especial els cavalls, la música i els nans i gegants.
• Festa Major de Sant Julià de Lòria (Andorra). En destaquen les danses: la Passa, el ball Cerdà i el ball de la Marratxa.

Setmana del 29 de juliol al 4 d’agost

• Simiots a Arles de Tec (Vallespir). Es commemora l’alliberament de la vida dels simiots per part dels sants patrons, Abdó i Senén.
• Festes patronals de Xaló (Marina Alta). En destaca la processó de l’aigua.
• El simulacre de Moros i Cristians a Pollença (Serra de Tramuntana). Recorda els fets ocorreguts a Pollença, durant la batalla l’any 1550, en què els cristians van vèncer els pirates de Dragut.
• Retaule de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell (Alt Urgell). És un espectacle teatral medieval que combina música, llum i color a l’interior del claustre de la catedral romànica de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
• Festes patronals d’Artà (Llevant). Música, correfocs, torneigs esportius, danses, i molt més.
• Festa Major d’Andorra la Vella (Andorra). Tres dies d’animacions i música de tots els estils, amb ball i folklore, circ i cercaviles.
• La Garrinada d’Argentona (Maresme). És una festa que organitza voluntàriament el jovent i que s’engloba dins la festa major de Sant Domingo.

Setmana del 5 a l’11 d’agost

• Ballada de la Font dels Ierns (Eivissa). És una de les ballades més antigues de l’illa.
• Festes i Banyà de Sant Albert a Relleu (Marina Baixa). Els joves fan cercaviles i la Banyà, una gran batalla festiva amb aigua i escuma.
• Festa Major i Terrazel de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès). Gegants, capgrossos, balls, música i foc conviden a reflexionar sobre els perills que pot córrer la natura amb el model de desenvolupament econòmic actual.
• Festes de Sant Llorenç a Alaior (Menorca). Tenen el cavall com a figura protagonista i són característiques pels caixers, caragols i jaleos.
• Castell de l’Olla d’Altea (Marina Baixa). Els focs artificials es llancen de la mar estant, de manera que la llum es reflecteix a l’aigua i augmenta la màgia.
• Moros i Cristians de Cocentaina (Comtat). Declarada festa d’interès turístic, destaca per les desfilades espectaculars amb les tradicionals filaes i bandes.
• La Cabra d’Or de Moià (Bages). Un conjunt d’actes participatius i organitzats popularment recreen una llegenda local protagonitzada per una cabra que té uns poders extraordinaris.

Setmana del 12 al 18 d’agost

• Festes de Bétera (Camp de Túria). El símbol de la festa són les alfàbregues espectaculars que es conreen expressament per a la festa i que arriben a fer més de tres metres d’alçària.
• El Misteri d’Elx (Baix Vinalopó). És l’única mostra de teatre medieval que encara es representa a l’interior d’una església i, per això, fou reconeguda per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
• Festa Major de la Vila de Gràcia (Barcelona). L’activitat més coneguda són els espectaculars carrers guarnits.
• Festes de la Mare de Déu d’Agost a Sineu (Pla de Mallorca). En destaquen les Corregudes des Cós, curses de mules, cavalls, de carros i més animals.
• Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar (Maresme). La festa reprodueix l’acte de benedicció que el sant va fer a la vila i la protagonitzen els macips vestits amb camisa blanca, faixa vermella, espardenyes i picarols a les cames.
• Festes de Sant Magí de Tarragona (Tarragonès). Un dels actes més importants és l’arribada de l’aigua a la ciutat amb carros i cavalls de Sant Magí de la Brufaganya.

Setmana del 19 al 25 d’agost

• Festa Major de Sitges (Garraf). A banda dels actes litúrgics i populars, com ara la cercavila de balls populars, gegants, capgrossos, dimonis i els castells de focs de la nit del 23 d’agost, la programació també inclou una gran oferta musical.
• Festes de Sant Bartomeu de Montuïri (Pla de Mallorca). Es caracteritzen per les evolucions dels Cossiers, sis dansaires ricament guarnits amb cintes de colors i rams d’alfabeguera, una Dama i el Dimoni, que executen unes danses rituals d’origen i significats incerts.
• Festa Major de Sants (Barcelona). També en destaquen els carrers guarnits i els concerts.
• Festa Major de Paterna (Horta Nord). S’hi fa una de les manifestacions festives amb pirotècnia més intenses del País Valencià: la Cordà.
• El Sexenni de Morella (Ports). Es commemora cada sis anys, i durant nou dies, la intervenció miraculosa de la Mare de Déu de Vallivana contra la pesta l’any 1673.
• Festa Major de Taradell (Osona). El municipi rep la visita d’en Tocasons, un bandoler llegendari del segle XVII.
• Les Danses de Guadassuar (Ribera Alta). Durant una setmana, es balla cada nit en un carrer diferent del poble, engalanat per a l’ocasió.

Setmana del 26 d’agost al primer de setembre

• Festes patronals de Sant Joan (Pla de Mallorca). Els set pecats capitals envaeixen la vila i els dimonis surten rabiosos a empaitar la gent que, si no vol rebre, s’ha de situar darrere la colla de xeremiers i flabiolers.
• Ball de Foc de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Els Diables de Vilafranca han fet evolucionar el Correfoc de Sant Fèlix fins a convertir-lo en una festa-espectacle.
• La Tomatina de Bunyol (Foia de Bunyol). La celebració és una de les batalles festives més espectaculars que es fan: en una hora es llancen més de cent quaranta tones de tomàquets madurs.
• Festa Major de Granollers (Vallès Oriental). És basada en la rivalitat festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus per veure qui anima més la festa.
• Aquelarre de Cervera (Segarra). L’acte central és una cercavila encapçalada per bruixes, diables i dracs que vol invocar el Mascle Cabró, el protagonista de l’Aquelarre i l’encarregat de donar permís perquè es facin totes les activitats.