Festes majors desbordades

Catalunya compta amb 948 municipis estesos per les seves terres i un gran nombre de mostres de cultura popular. Concretament, el “Registre de festes i elements festius inscrits al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya” estableix 126 celebracions catalogades o festes d’interès nacional. Així, tal com ha definit l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya de la Generalitat, els “usos rituals i actes festius” es consideren “patrimoni cultural immaterial” de Catalunya i per tant, part de la identitat de la nació catalana. Segons Ramon Felipó, expert en La Patum, una festa popular es caracteritza per la participació massiva del poble, l’ocupació del carrer i la realització d’àpats familiars. Les festes majors commemoren la història i tradició d’un poble concret, segons Felipó, però darrerament, experts i investigadors de festes majors indiquen que hi ha hagut una multiplicació dels participants d’algunes festes majors; es tracta de visitants que no són originaris del poble on s’organitza festa. Si a aquest augment se li suma la participació dels locals, es té com a resultat una “massificació” de la festa popular que pot alterar el desenvolupament d’aquesta celebració. Diables, gegants, castellers, trabucaires, bastoners, sardanistes i altres grups de caire folklòric són característics d’aquestes festes, tot i que cada municipi té les seves particularitats.

Algunes d’aquestes festes es van abolir i deixar de practicar durant el període de dictadura franquista, d’altres es van recuperar anys més tard i han agafat embranzida en els últims anys. Tot varia depenent de la festa; per La Patum per exemple, el període més massiu va ser de l’any 74 al 78 i encara que ara no s’hagin igualat les xifres d’aleshores, es manté l’afluència de visitants, segons Felipó. La clara demostració d’aquest interès creixent en la cultura popular catalana és l’increment de visitants durant les festes majors d’alguns municipis amb celebracions destacades en el panorama festiu català. Per exemple, Vilafranca del Penedès va doblar el 2015 el seu nombre d’habitants durant la Festa de Sant Fèlix, segons els administradors encarregats de l’organització de la festa major i l’Ajuntament de Vilafranca.  És per això que en les festes més típiques del territori català els experts parlen de “massificació”, un fenomen que es produeix quan un gran nombre de persones acudeix a un mateix espai en motiu d’alguna celebració i que en col·lapsa el seu desenvolupament. En seria un exemple destacable la “Patum Completa” a la plaça Sant Pere, un acte que se celebra el dijous i el diumenge de Corpus a Berga i que aglomera durant unes quatre hores centenars de persones per a veure les actuacions de les diferents comparses de La Patum. Felipó explica els orígens d’aquesta festa tan emblemàtica i com ha evolucionat fins l’actualitat al següent àudio:

Felipó explica que fa 50 anys, durant el Salt de Plens es feien dues o tres voltes a la plaça. Ara, en canvi, amb l’augment de visitants els Plens gairebé són estàtics: no hi ha espai per moure’s i els qui són de fora sovint no saben que s’ha de girar en contra de les agulles del rellotge, segons Felipó.

Cal destacar però, que el nivell de massificació varia segons les característiques i activitats que cada municipi ofereix. Àngel Hom, Cap de servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca afirma que la massificació de Vilafranca per Sant Fèlix no es pot comparar amb la de les Festes de Gràcia. Encara que ambdues festes compten amb nits d’oci nocturn, la de Vilafranca és famosa per la gran quantitat de colles folklòriques que hi participen i per la diada castellera, mentre que la de Gràcia es reconeix per la decoració dels carrers, que rep molts turistes cada any. “Els graciencs marxen per Festa Major i nosaltres tornem, aquesta és la diferència”, comenta.

Els aspectes negatius de la massificació

Les conseqüències d’aquesta massificació han aportat molts ingressos al sector hoteler i de la restauració a aquests nuclis, però també han canviat la manera d’encarar aquestes festivitats per part de l’Ajuntament i els organitzadors.

Vilafranca del Penedès desplega els cossos de Bombers, Policia Local i Mossos d’Esquadra per festa major. Concretament, per la Diada Castellera s’aplica un cordó de voluntaris “perquè els castells es puguin col·locar a la plaça”, explica Hom. Altres  municipis com Sitges també han de fer canvis estructurals en festes tan importants com el Carnestoltes. En l’última edició del Carnaval de Sitges, l’Ajuntament va haver de canviar el recorregut per tal d’evitar problemes de seguretat a la rua multitudinària del Garraf. La regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, assegura que va implementar aquest canvi però “mantenint una part del recorregut pel centre del poble per preservar l’essència i personalitat del carnaval”.

A més de canvis formals en aquestes celebracions, experts com Eloi Miralles, historiador i casteller dels Castellers de Vilafranca, asseguren que un canvi notable és l’allargament de les mostres culturals i el desajust horari. Aquest fet per si sol no en perjudica l’essència, apunta Miralles, però eclipsa algunes activitats de la festa. El ball d’instruments d’inxa es fa a primera hora de la tarda, just després de la tradicional Diada Castellera de Sant Fèlix. El boom casteller ha allargat l’actuació castellera i per això aquesta mostra popular ha perdut espectadors, explica Miralles.

L’oci nocturn i els joves

Tot i això, alguns ajuntaments catalans han detectat que la massiva afluència de visitants acudeix també als seus municipis per l’oci nocturn que ofereixen per la Festa Major. Aquest és el cas de la Festa Major de Gràcia, que malgrat comptar amb nombroses mostres de cultura popular és coneguda per l’oferta musical en plena ciutat de Barcelona. És precisament la seva ubicació que serveix de reclam per als turistes que visiten la ciutat.

Els veïns i veïnes de Gràcia es queixen any rere any de l’onada massiva de turistes que inunden els carrers, tal com va llegir Imma Sust durant el pregó de la Festa Major de 2016. La problemàtica pels graciencs no queda només en l’excessiva presència de turistes: es queixen de les destrosses que fan els visitants als decorats dels carrers. Per això, des de l’organització de la Festa Major de Gràcia s’ha impulsat la campanya “Respectem el Guarnit”, que pretén conscienciar respecte la importància de poder fer festa i conviure amb els decorats que preparen els diferents carrers durant tot l’any. A més, alguns dels carrers guarnits han decidit posar tanques de seguretat en acabar la nit per tal que els visitants no hi puguin accedir i s’hi produeixin aldarulls.

Guillem Roma, expert en la Festa Major de Gràcia, afirma que “la massificació de la festa fa que els propis veïns no la puguin fruir d’una manera relaxada i familiar”. Indica també problemes d’aglomeracions i aldarulls a causa de l’alcohol, que acaben sovint amb destrosses dels guarnits, explica Roma. El resultat: que els veïns no se sentin a gust en la seva pròpia Festa Major.

La tònica compartida per la majoria de municipis és l’abusiu consum d’alcohol, que produeix poca consciència dels rituals i comportaments de civisme. Segons Hom, “la massificació desvirtua l’essència de la festa i en fa perdre els detalls”. D’altres com Miralles, no creuen que suposi un problema. De fet, Felipó explica que les festes s’adapten al moment que els toca viure: “Durant l’època franquista només els membres de les comparses acompanyaven el seguici, ara és el poble qui pren el carrer”.

Tal com diu Guillem Roma, no és que les festes populars s’hagin d’adaptar als nous temps, aquestes evolucionen de manera natural al mateix ritme que evoluciona la societat que les organitza: “Les festes són un reflex de la societat i l’adaptació és automàtica, encara que no sempre sigui fàcil”.