Demà comença una de les festes més esperades a Barcelona: la festa major de Gràcia. Coneguda popularment gràcies al concurs de carrers guarnits, que els veïns preparen durant tot l’any, la festa ha anat sofrint les conseqüències de la saturació, i any rere any se supera la xifra de visitants. Unes conseqüències que fa temps que els veïns del barri i els organitzadors de la festa denuncien, com ara, grans aglomeracions de gent que obliguen a fer hores de cua per a visitar els carrers, o l’excés de soroll a la via pública fins a altes hores de la matinada que dificulten el descans dels veïns. L’any passat, els graciencs van arribar al límit. Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, explica a VilaWeb que els residents no van poder gaudir com voldrien de la festa, especialment els de la zona sud. “Teníem molt més visitants dels que podíem absorbir. A l’octubre, quan es va fer la valoració de les festes, vam decidir començar un procés de reflexió.” Hi han estat treballant durant aquest curs, i han adoptat unes quantes mesures per a recuperar el caràcter veïnal de la festa.

Una de les mesures adoptades, la va presentar la regidora del districte de Gràcia, Laia Bonet, durant la conferència de premsa de presentació del programa el passat 25 de juliol. És el canvi de data en el lliurament de premis del concurs de guarniment de carrers. Si bé fins ara es feia el cap de setmana, enguany es farà el dilluns 19 d’agost. D’aquesta manera, volen evitar aglomeracions als carrers guanyadors, i que els visitants es distribueixin equitativament per tots els carrers. “Val a dir que són proves pilot i que no sabem si funcionaran o no, però tots els veïns coincidim que aquesta mesura pot servir per a alliberar zones i evitar que es col·lapsin per l’excés de gent. L’any passat, tothom volia visitar el carrer del Progrés perquè era el que havia guanyat. S’hi feien cues de més de dues hores. És impossible rebre tanta gent”, lamenta López.

Una altra mesura és l’anomenada nit tranquil·la, una iniciativa acordada pels organitzadors amb què el consistori vol impulsar “una millor convivència” amb els veïns que no participen de les activitats nocturnes i, alhora, reduir l’afluència de gent en aquesta franja horària. Aquesta és una mesura que fa anys que és inclosa en el reglament intern de la fundació, però que fins ara cada carrer l’aplicava quan i com volia. Segons que explica Ramon Ortiz, veí del carrer del Progrés, enguany, tots els carrers –també els espais alternatius de la festa–, s’han posat d’acord per coincidir de dia: la nit tranquil·la serà la del diumenge 18 d’agost.

“Amb el procés que hem estat fent tot l’any per a treballar i reflexionar sobre quin model de festa volíem, hem decidit que tots els carrers facin la nit tranquil·la alhora. Abans, un carrer la feia el dilluns, un altre el dissabte… i, és clar, no tenia l’impacte que pot tenir si la fem tots conjuntament”, apunta. Així mateix ho explica López, que assegura que, si es fa de manera conjunta, el resultat serà molt més notori. Així i tot, López deixa clar que això no vol dir que sigui una nit de silenci absolut, però sí que es prohibirà el so amplificat, de manera que no hi haurà concerts ni activitats sorolloses. Entre les activitats alternatives que s’han organitzat, destaquen els sopars de germanor a la fresca, el cinema a la fresca i activitats de màgia. “Hem d’intentar de recuperar la festa de petit format per als veïns; intentar de fugir d’aquesta massificació. Volem evitar els problemes d’accessos i d’excessos que vam patir l’any passat”, diu Ortiz. En aquest sentit, els veïns del carrer del Progrés, que van acabar sobrepassats, han anat un pas més enllà i han decidit de no publicar prèviament la programació de les activitats del seu carrer. “Aquest any, la programació del carrer es penjarà el mateix dia, in situ, per evitar la gran afluència de públic. Volem és que la gent vingui a gaudir de la festa. Que vinguin i que es trobin el que hi hagi al carrer en aquell moment.” Si ho pengen a les xarxes socials del seu carrer o no és una de les coses que encara ara debaten internament.

Una festa que ha mort d’èxit?

El caràcter veïnal era una de les característiques que, fins fa poc, definia l’essència de les festes de Gràcia. Així i tot, a causa de la saturació turística que sofreix la ciutat –intensificada durant els mesos d’estiu–, aquesta particularitat s’ha esvaït. Així i tot, tant López com Ortiz coincideixen que, de moment, la festa major de Gràcia encara no ha mort d’èxit.

“Els qui ens han d’ajudar a reduir la massificació de les festes són les administracions: tant l’ajuntament com la Generalitat, però, és clar, si es continuen publicant i publicitant les festes de Gràcia a tot arreu com s’ha fet els últims anys…”, diu Ortiz. Sobre això, defensa que la programació i la decoració dels carrers són activitats molt veïnals i participatives, però que, tanmateix, continuen saturades. “No és que hagi mort d’èxit, perquè, al final, molta gent ve a veure els carrers guarnits, i això és positiu, perquè guarnir els carrers és el que realment ens agrada fer. És el model turístic de la ciutat, que ha mort d’èxit, i s’ha acabat arrossegant al barri, totalment gentrificat. I, això, conseqüentment, acaba afectant-ne la festa.”

López també assegura que la festa “encara continua molt viva” i que és el model de societat, que ha canviat. “La societat ha canviat i evolucionat. Les xarxes socials han fet que siguem un reclam turístic. La gent ve aquí a fer-se la foto. Això abans no passava”, diu.

Tot plegat, són mesures que es faran enguany en una mena de prova pilot i que, segons com, es mantindran, es milloraran o es retiraran l’any que ve. “No sabem si funcionaran, però estem segurs que milloraran la festa. Volem que els graciencs puguin gaudir de la festa major de Gràcia”, explica López. Ortiz, per la seva banda, reitera que, tot i que siguin mesures que es posin a prova, qui ha d’ajudar-los a reduir l’excés de visitants són les institucions.