03.06.2023 - 21:40
La Segona Pasqua és cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció. Això va ser dilluns passat, 29 de maig, però per evitar de coincidir amb les eleccions municipals, a Barcelona i més municipis es va traslladar el festiu al dilluns següent, demà, 5 de juny. És una festivitat d’elecció municipal que ha estat triada per l’Ajuntament de Barcelona, però també per uns altres municipis de l’àrea metropolitana, com ara l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, i més localitats del Principat, com ara Palafrugell i Tortosa.
És una festivitat que rep molts noms diferents. El fet que sigui cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció dóna nom a mots com ara Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. Tots dos casos volen dir “el cinquantè dia”. L’origen dels altres noms surt de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això, també és possible de referir-s’hi amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada.
La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la capacitat de comprendre i parlar unes quantes llengües.
Ara, hi ha qui creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i que és basat en una festa agrària en què donaven les gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa en el “xavuot”, que vol dir “festa de les setmanes”. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.
A Barcelona, encara s’hi fa la festa dels Cors Muts, una tradició en què unes quantes agrupacions corals surten en cercavila. Sobretot es fa al barri de la Barceloneta, on els participants surten en colles a fer gresca vestits amb roba cridanera, collarets i barrets i porten instruments com ara rems, destrals i forquilles molt grosses.
Uns altres municipis que fan aplecs i celebracions al voltant de la Segona Pasqua sí que han respectat el dia original. Alguns dels més destacats són l’aplec dels francesos que es fa a Sant Aniol d’Aguja, el del coral de Prats de Molló i la festa dels xatos de Rubí. També per aquestes dates, a Sant Feliu de Pallerols, s’hi fa la festa major, molt famosa per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa i coneguda popularment per “mata-degolla”, per la mulassa i el ball de cavallets que s’hi fa.
