Ferran Reyes: “Portem el vot digital a la seguretat que es mereix”

Ferran Reyes és un dels vuit treballadors de l’empresa Vocdoni, especialitzada en vot digital. La seva llista de clients inclou el Barça, l’Ajuntament de Bell-Puig, l’oposició a Bielorússia i ERC. Vocdoni, a més, ha estat víctima de l’espionatge de l’estat espanyol amb Pegasus. Dos treballadors de l’empresa i dos col·laboradors externs, pel cap baix. I ara han presentat una querella criminal contra la Guàrdia Civil i el CNI. VilaWeb entrevista telefònicament el senyor Reyes per saber més de Vocdoni.

—Quanta gent sou, a Vocdoni?
—Som vuit i hem tingut desenes contribucions de gent de tot el món.

—Aquests vuit treballeu a l’oficina o teletreballeu?
—Fas teletreball i després cada tres mesos o sis et reuneixes en una casa per fer una setmana intensa. A vegades una setmana sencera, sí.

—Si ho entenc bé, la vostra empresa es dedica al vot electrònic mitjançant la tecnologia de cadena de blocs. I si el bitcoin s’estalvia el banc central, un ens regulador, vosaltres us estalvieu la junta electoral.
—Nosaltres ens focalitzem en el vot digital, sí. I com en el cas del bitcoin, sense intermediaris. I això fa que es confiï en la criptografia i en el consens de la xarxa. Però també hi ha la tecnologia zero-knowledge proof (ZKP), que et permet de demostrar coses sense mostrar-ne l’origen. Per a fer-ho més fàcil, et permet de dir que ets major d’edat sense demostrar-li la teva data de naixement. Això què ens permet? Ens permet de votar anònimament. Perquè, com bé saps, la tecnologia de cadena de blocs és totalment transparent. Si t’envio un bitcoin, qualsevol persona al món pot veure que te l’he enviat. Nosaltres hem aconseguit una tecnologia que és descentralitzada, que pot ser anònima si l’usuari vol, i que és anticensura. Que és resistent a la censura, més ben dit. Que ningú no pot tancar un servidor i aquí s’ha acabat la votació. Això, òbviament, té sentit que hagi sorgit de Catalunya, tenint en compte l’experiència del 2017.

—Es podria repetir el Primer d’Octubre estalviant-nos els cops de porra. Podríem votar amb el mòbil.
—El nostre objectiu no és, en si, que hi hagi un nou Primer d’Octubre. El nostre objectiu és que qualsevol pugui fer servir aquesta tecnologia. Per exemple, un referèndum en un poble. Bell-puig va fer servir Vocdoni. L’oposició de Bielorússia va fer unes eleccions amb Vocdoni per decidir la seva junta. El Barça ha fet servir Vocdoni. L’Ajuntament de Barcelona, també. I aquests dies Esquerra Republicana fa servir Vocdoni a les seves eleccions.

—El Barça què ha votat, amb Vocdoni?
—Ho ha fet servir per triar els compromissaris de les penyes a la junta.

—I l’Ajuntament de Barcelona?
—Ells fan servir Decidim. Decidim és un projecte que neix a Catalunya també. El fan servir el govern del Brasil, l’Ajuntament de Barcelona, el parlament de França, l’Ajuntament de Hèlsinki, l’Ajuntament de Nova York. També cooperatives, com ara Som Energia. Vocdoni és l’única solució de vot que es fa servir a la plataforma.

—A la plataforma Decidim no solament es vota, sinó que es debat, es modifiquen coses… És tot un entorn digital per a poder-se autogovernar.
—Correcte.

—I si mai s’ha de votar, ho porteu vosaltres?
—No és que ho portem nosaltres. Nosaltres desenvolupem un protocol i ells han decidit de fer-lo servir. No som els propietaris del protocol. Podria haver-hi més gent que desenvolupés solucions sobre mateix protocol obert. És una mica com Linux, que hi ha molta gent i empreses que el fan servir. Seria un concepte semblant.

—A vosaltres us han espiat amb Pegasus.
—Que en tinguem constància, han espiat cinc persones de Vocdoni: Xavier Vives i Pau Escrich, que són cofundadors; dos consellers, Jordi Baylina i Elies Campo; i Joan Arús, responsable d’operacions, espiat físicament i per telèfon. Els correus que Vocdoni rebia, realment, fins i tot per una persona tècnica podien colar. Sortia el correu oficial. Els correus eren perfectes. Hi ha un camí de perfecció. Nosaltres i Joan Matamala som els únics espiats amb Candiru. No solament Pegasus. Nosaltres treballem amb ordinadors, suposo que també volien accedir a la informació de l’ordinador. I Candiru és multiplataforma. Pegasus només infecta mòbils.

—I de què us acusen?
—Aquí hi ha un circ. Nosaltres teníem una reunió a Brussel·les, amb el Consell de la República, com un client més. Som una empresa. I un dels nostres clients eren ells. El nostre assessor Baylina tenia unes diapositives i esquemes al mòbil. Llavors, li pirategen el mòbil i troben aquestes diapositives. A les diapositives surt la llista de persones que formen part de l’equip, la nostra narrativa de per què fem això. I ells comencen a muntar-se la seva pel·lícula. Diuen que muntem aquest vot digital per repetir el Primer d’Octubre… I que s’investigués Google, fins i tot, perquè hi teníem l’aplicació pujada. I el fiscal els diu, us passeu. A les diligències, ens acusaven de pertinença a banda delictiva i corrupció. Hem de continuar patint la incertesa de saber que som investigats, perquè ens negaven a cada moment de poder accedir a aquesta informació per mitjà dels nostres advocats. I en cert moment diuen que aquesta gent ja no s’investigui.

—Pegasus ha infectat milers de persones. El congrés espanyol solament ha acceptat divuit casos. Alguns, de Vocdoni. Per tant, en teoria, que us espiessin era legal.
—Ens van espiar abans. L’autorització de l’Audiència Nacional a la Guàrdia Civil és el 17 de gener, si no m’equivoco. Els intents ja van de finals d’octubre o principis de novembre. Parlem del 2019. Abans de la covid.

—Per acabar, què hi fa un treballador social en una empresa com aquesta?
—Sóc educador social, però també tinc estudis en gestió d’empreses d’economia social i cooperatives. No he escrit una línia de codi mai de la vida. Però sempre he tingut inclinació per tot el món del programari lliure, de la informàtica. També he estudiat màrqueting, i ara antropologia. No m’encaixo en un sol món. Per a un projecte de codi lliure, la comunitat és molt important. La comunitat és com el màrqueting d’una empresa tradicional. Vaig entrar a Vocdoni per gestionar tota la part de comunicació i comunitat. Per nosaltres el més important és presentar-nos com un projecte de codi lliure, com un projecte neutral i com un projecte que portarà, o porta, el vot digital a la seguretat que es mereix. Perquè la gent ha de tenir el dret de poder participar digitalment, de forma segura, de la mateixa manera que participa físicament. I això no vol dir que algun dia totes les eleccions nacionals es reemplaçaran per vot digital. Això vol dir que si sóc membre del Centre Excursionista de Catalunya, que ha fet servir Vocdoni, també, puc ser als Pirineus i votar de forma segura en unes eleccions. Volem enfortir qualsevol relació democràtica, sigui la que sigui. Dissabte, ERC va fer servir Vocdoni per a les eleccions. De fet, ja l’havia fet servir per a la votació en què es va decidir si investien Salvador Illa o no.

—I l’ONU i organismes semblants fan servir el vot electrònic?
—Una de cada tres persones al món viu en estats en què alguna institució –el govern nacional, el govern regional, etcètera– ha usat vot digital. És a dir, ja es fa. Què passa? Hi ha una acceleració d’aquesta implantació. Volem que es faci amb un sistema centralitzat, que no sabem què hi passa, com una caixa fosca, o volem que sigui una caixa transparent, que tothom pugui saber-ho tot? A Vocdoni qualsevol persona pot auditar-ho de manera oberta. És a dir, fem que es necessitin menys garanties humanes perquè moltes d’aquestes garanties les deleguem a una capa matemàtica i una capa de consens.