Ferran Pujol: “Clamo perquè tots els gais i bisexuals puguin ser vacunats de la verola del mico”

Un estudi de l’Hospital Germans Trias i Pujol – Fundació Lluita contra les Infeccions, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid amb vora dos-cents pacients de la verola del simi va mostrar que el 92% dels malalts eren homes que mantenien relacions sexuals amb homes. Pràcticament tots. D’ençà que es va començar a saber que sobretot afectava la comunitat gai va aparèixer el fantasma de l’estigma que va originar l’epidèmia del VIH i la necessitat de no repetir la culpabilització dels malalts que es va fer aleshores. Moltes entitats LGBT s’han posat en alerta i han demanat que no els etiquetin com a causants d’una malaltia quan en realitat la pateixen, però també que es facin polítiques de prevenció específicament adreçades al col·lectiu.

Ferran Pujol dirigeix el BCN Checkpoint, un centre comunitari de detecció del VIH i més malalties de transmissió sexual adreçat específicament a homes gais i bisexuals i dones trans. És tota una referència a escala europea en l’àmbit de la prevenció del VIH i atenció a les persones que en tenen, i va ser un dels centres escollits per a administrar les poques dosis del vaccí contra la verola del simi que s’han posat a disposició.

—Solament tres centres catalans heu administrat el vaccí contra la verola del simi: l’Hospital Clínic de Barcelona, la Unitat d’ITS Drassanes – Vall Hebron i vosaltres, que sou un centre comunitari gestionat per una ONG. Com és que us han fet confiança sense ser un centre del Departament de Salut?
—Es van repartir tan sols en tres centres perquè eren molt poques vacunes. La Unió Europa n’ha fet la compra i les ha distribuïdes als estats. Eren poquíssimes, a l’estat espanyol tan sols en van arribar 5.300, 1.600 de les quals el govern espanyol va decidir que eren per a Catalunya. D’aquestes, ens en van arribar 700, més que no pas als altres dos centres.

—Per tant, us van donar un rol principal.
—Va ser pels criteris que es van triar per distribuir-la, amb els quals no estic d’acord, però s’havia de començar d’alguna manera. El ministeri va decidir que les persones a vacunar prioritàriament serien les que feien PrEP (profilaxi pre-exposició al VIH), perquè són les que entenen que tenen més risc. No ho veig gaire correcte, al final comporta un cert estigma pensar que si fas PrEP és perquè no pares de cardar i tens més risc. N’hi ha que sí –i no els critico, em sembla perfecte–, i n’hi ha que volen una seguretat addicional i eficaç per no contreure el VIH. Hi havia un altre motiu. Teòricament, hi ha d’haver una segona dosi de la vacuna, que no se sap quan arribarà, i així s’asseguraven que es podria tornar a contactar la gent, perquè si fas PrEP ets dins del nostre sistema. Tenim un conveni amb Can Ruti, han de venir amb la targeta sanitària i els fem un seguiment sanitari.

—Amb la covid també calien dues dosis i no van necessitar cap registre addicional.
—Exactament. Hem de començar per la base de tot: mil sis-centes vacunes a tot Catalunya és una gota en un desert. Protegeixes un grupet de gent i prou. Alguns amics meus m’ho han pregat, i no els hem pogut vacunar. Hem estat molt estrictes amb els criteris fixats.

—Sabeu per què la Unió Europea no n’ha comprat més?
—La producció és complicada, es fa amb un virus atenuat en un laboratori danès. Confiem que amb la declaració d’emergència internacional de l’OMS el laboratori pugui llicenciar-ne uns altres que tinguin més capacitat de producció. Aquests dies he estat a Mont-real, al Quebec, perquè s’hi feia la Conferència Internacional sobre la Sida i em van explicar que en menys d’un mes a tot el Quebec havien vacunat 15.000 persones. És més, conec metges catalans que treballen en contacte directe amb afectats –que no han estat vacunats– que van aprofitar per vacunar-se, perquè era a lliure disposició. No és el meu cas.

—Fins que no se’n produeixin més no es podrà atacar la malaltia.
—Vaig tenir unes discussions fortes amb el Departament de Salut, tot i que entenc la seva posició. La doctora Cabezas ja veia que eren poquíssimes vacunes, però deia que no hi podia fer més. “Pressioneu Madrid perquè ells pressionin la Unió Europea”, els deia jo. Nosaltres no pintem res a escala europea, no tenim accés als mercats ni res. Però solament set-centes vacunes per a aquest centre no són prou.

—Quant de temps us van durar?
—Les vam administrar en unes tres setmanes, van volar. Ens les van donar un dimecres i dijous ja havíem començat a vacunar. Vam ser molt eficaços, el Clínic no va començar a vacunar fins molt més tard. Tenim una estructura molt més senzilla que no pas la d’un gran hospital.

—Amb qui vau contactar per oferir-la?
—Els nostres usuaris de PrEP. Som el centre de tot l’estat espanyol que més en té: uns 2.500. No són prou, però són moltíssims. Les 700 vacunes ni tan sols van arribar per a tothom que fa PrEP. Vam començar per aquells que declaraven tenir sexe grupal o que feien chemsex, que segons els criteris marcats diu que augmenta el risc. A l’hora de la veritat, pots contraure la verola del mico per haver estat amb un sol noi. Hem de deixar clar que no és una malaltia de transmissió sexual, però té una relació estreta amb la sexualitat.

—Al final, si s’encomana pel contacte, no hi ha un contacte més íntim que el sexe.
—No cal ni que sigui tan íntim. Pel VIH sí que cal una penetració i una ejaculació interna, amb la verola del mico tan sols cal que t’abracis o toquis algú. Entenc que calien uns criteris perquè no es podia fer per sorteig, però són qüestionables. No saps el que vam passar aquí, al centre. Molta gent s’enfadava i ens van posar comentaris negatius a Google pel criteri de vacunació. La gent s’ho prenia malament.

—Heu notat preocupació, entre la comunitat?
—Que no es puguin vacunar realment és una desgràcia. Una part molt gran del col·lectiu volia protegir-se, i no podíem fer-ho. Ni tan sols havíem de fer gaire pedagogia. Esperem que al setembre n’arribin més, però ja veurem com va. La meva opinió és que s’ha perdut una oportunitat molt gran.

—Una de les grans preocupacions va ser l’estigma que podia comportar que la malaltia circulés tant entre homes que tenen relacions sexuals amb homes i dones trans. Que s’acabés fent responsables de la malaltia els malalts mateixos, o que no se li donés prou importància perquè principalment afecta solament un sector de la població. Us hi heu trobat?
—Més del 90% dels casos són homes majoritàriament gais o bisexuals. És un fet que no s’ha de negar, com ja es va fer amb el VIH. He de dir que, quan van començar a sortir casos, el Departament de Salut va ser bastant àgil i ens van convocar perquè veien que hi havia un problema que ens afectava específicament i volien saber la nostra opinió sobre com abordar-ho. Em va interessar molt que ens demanessin com fer-ho sense estigmatitzar ningú, però la resposta no la tinc. Durant molts anys es va voler fer creure que el VIH no discriminava ningú –i és cert, n’hi ha prou de mirar l’Àfrica subsahariana–, però la nostra realitat no és la de l’Àfrica subsahariana: a casa nostra el VIH ha afectat bàsicament el col·lectiu homosexual. Abans, hi havia un grup que ens superava: els usuaris de drogues per via parenteral. Fins que no es van morir i fins que el perfil de les drogodependències no va canviar cap a les pastilles era així. Però per no estigmatitzar cap col·lectiu no es van adreçar mai bé les polítiques de prevenció.

—Era per no estigmatitzar el col·lectiu gai o perquè directament era ignorat?
—Crec que era amb relativa bona fe. L’heteronormativitat existeix, i a les institucions hi havia gent francament homòfoba, i alguns encara hi són. Vaig haver de treballar molt perquè es pogués distribuir la PrEP, i a les institucions no ho veien clar. Jo ho veia claríssim. A VilaWeb vam fer una entrevista amb un titular que em va agradar molt: “La ‘vacuna’ de la sida ja ha arribat i es diu PrEP.” A les institucions em vaig trobar gent totalment homòfoba que deia que si fèiem aquesta inversió hauríem de deixar de vacunar nens. Feien unes comparacions absurdes. Si negues una realitat, les polítiques no s’enfoquen correctament, i ara tampoc no la podem negar. L’estigma no és la informació que es dóna, sinó la manera en què es dóna o l’ús que se’n fa. Jo clamo perquè tots els homes que mantenen relacions sexuals amb homes estiguin advertits i puguin ser vacunats. I que es faci de manera pública, perquè estic cansat que hàgim d’anar pel Grindr [aplicació de cites dirigida a gais, bisexuals i dones trans] o per canals amagats. Doncs no, som ciutadans de primera i hem de poder anar de cara. Les campanyes pel càncer de mama adreçades a les dones es fan de manera oberta i pública, en les campanyes de proves en massa pel càncer de còlon posen cartes a la bústia als homes de més de cinquanta anys. Sé que la sexualitat és una mica més complexa, però no estic d’acord que ells diguin que afecta igual a tothom i que hàgim de ser les entitats qui ens moguem clandestinament. No hi estic d’acord, som ciutadans de primera.

—Veieu un paral·lelisme clar amb el VIH.
—Es comet el mateix error que amb el VIH, sí. Tant de bo m’equivoqui, però estic convençut que això de la verola del mico anirà a pitjor. Ara som en una certa treva i hi ha hagut una mica de baixada de casos, però penso que és aquella calma que no t’ha de fer confiar. Quan hagi passat l’estiu ens tornarem a trobar una altra allau d’afectats. S’ha de vacunar la gent, s’han de posar tots els esforços possibles perquè se’n puguin produir més dosis. Es va fer molta via amb la de la covid, no vull saber què hauria passat si la covid tan sols ens hagués afectat als homes gais. Es va produir el vaccí en només un any i es va abordar amb una estratègia global. Tots tancats, l’economia a prendre pel sac. Però si hagués afectat el reducte homosexual potser encara esperaríem la vacuna, i això em fa patir una mica.

—De totes maneres, encara que hi hagi més transmissió entre homes gais i bisexuals, la verola del simi també afecta la resta de la població.
—És clar, i aquí s’equivoquen i s’equivocaran. Ja hi ha hagut casos en dones i en nens. L’altre dia la diputada Gemma Lienas criticava l’ús de l’expressió “homes que tenen relacions sexuals amb homes” i deia: “Això és allò que de tota la vida se n’ha dit gai.” No vull ser agressiu, però potser el seu home pot tenir una aventura amb un altre home. Aquest concepte que tots estem encasellats és fals. La majoria d’homes gais tan sols tindran relacions amb homes, però hi ha molta gent que no és així. Ara que parlem de tanta diversitat en el gènere, no oblidem que hi ha gent que malgrat que té conductes majoritàriament homosexuals o heterosexuals, també poden canviar ocasionalment. La verola del mico passarà a la resta de la societat, i trobo que no es posen prou esforços per a frenar la transmissió. L’error ve d’abans, perquè fa anys que l’OMS avisava que s’havia de vacunar de la verola la República Democràtica del Congo, però no es va fer, i el problema era allà.

—Com allò que parlàvem abans sobre la covid: fins que no arriba al primer món i a la població majoritària, no s’actua prou.
—Si s’hagués fet la inversió que tocava a alliberar d’un virus que havia rebrotat tota la gent de l’Àfrica central i s’hagués aturat allà, els casos haurien estat anecdòtics. Els homes gais tenim molt a perdre en tot això perquè som pocs, comparats amb la resta de la societat. En posaré un exemple.

—Endavant.
—Tu i jo, amb la diferència d’edat que tenim, si aquest estiu anem a Nova York i sortim per algun local d’ambient és probable que ens trobem. En canvi, si som heterosexuals serà molt més difícil de trobar-nos. Els homes gais som igual de racistes i de tot que la resta de la societat, sí, però a l’hora de la veritat, quan ens relacionem entre nosaltres, no som tan classistes. Si tenim un lloc de moda, hi anem tots. Si ara es porten els bars del Raval, doncs tots cap als bars del Raval. Tant si tens peles com si no en tens, si ets cubà o si ets d’aquí. Entre els heterosexuals no passa, tenen bars a la part alta i de tota mena. Per tant, és molt més fàcil que ens trobem i que un virus que es transmet molt fàcilment quan hi ha una relació sexual es pugui estendre dins aquesta comunitat. No preveig que s’estengui per tota la societat, però sí que cada vegada hi hagi més dones o nens infectats. I més si tenim en compte que el contacte amb la roba també causa la infecció. L’avantatge és que no acostuma a ser una malaltia gaire greu.

—És la diferència substancial amb el VIH.
—La major part d’infectats ho passa malament quan se li inflen els ganglis i té febre. S’espanten, tenen pústules, però normalment es curen espontàniament. Tres setmanes, aïllament i cas resolt. En canvi, el VIH és per sempre. Ara, hi ha hagut casos molt greus, de malalts que han desenvolupat proctitis o problemes a la còrnia dels ulls. Alguns pacients d’aquí s’han hagut d’ingressar, bàsicament pel tractament de dolor.

—Per què creieu que Barcelona és un dels llocs amb més infeccions d’Europa?
—Pel mateix motiu que passava amb el VIH. Barcelona, i també Madrid i Berlín, és molt freqüentada pel col·lectiu. Som un país conegut per la festa, i això funciona per a gais i per a heterosexuals. Hi ha més tendència a venir aquí que no pas a anar-se’n a Romania. Fa anys es va fer un estudi sobre el VIH que mostrava que Barcelona i Madrid eren dels llocs on viatjar preferits pel col·lectiu. Ara, com a home de 63 anys que ha viscut tot l’estigma del VIH i abans havia patit molta homofòbia i assetjament, que em va fer marxar de Reus, em sap greu que la gent de la teva edat –que ja heu crescut amb el VIH– no aconseguiu de dissociar la vostra sexualitat de la por de contreure una malaltia, igual que durant molts anys les dones no l’han poguda dissociar de la por de quedar-se embarassades.

—Què en penseu que el director general de l’OMS digués que, arran dels dubtes sobre l’efectivitat del vaccí i les dificultats de subministrament, era convenient de reduir la quantitat de relacions sexuals?
—És fàcil de recomanar. Jo, que no ho he seguit mai a la vida, també puc dir que com més relacions sexuals tinguis, més probabilitats d’infecció. És clar com l’aigua. Ara, dubto que la gent ho arribi a aplicar. N’hi ha que sí, però potser en un altre moment no podrà. Estic segur que amb la verola del mico hi ha gent que ha decidit de no tenir tants contactes o pensar-s’ho una mica més, però això no és bo per a la salut mental. Si per un motiu o per un altre no pots exercir lliurement la teva sexualitat, hi ha un problema.

—Què es pot fer, si no?
—És veritat que tothom confia en la vacuna i no en sabem prou. Ja veurem quina efectivitat té. Tampoc no sabem quina immunitat pot tenir la gent que havia estat vacunada de la verola quan era jove. Un dels criteris per a distribuir les vacunes era que fossin menors de 45 anys, perquè els majors haurien rebut la vacuna de la verola comuna. Aquesta verola no és la mateixa, és una que ha passat dels animals a les persones. Francament, crec que la verola del mico s’estendrà molt més. Potser és positiu i, a mesura que s’estengui i prengui una dimensió més complexa, hi haurà una resposta més àmplia. Nosaltres vam proposar de fer proves de la verola del mico a gent que venia a fer-se unes altres proves, perquè havia sortit un estudi que deia que hi havia gent asimptomàtica, però es va considerar que seria com matar mosques a canonades. Ara, si això escalés molt, crec que acabaríem fent proves a tothom, perquè l’única solució és mirar de tallar les cadenes de transmissió. Tot i que costarà molt, perquè molts dels contactes són anònims i és difícil de fer-ne un seguiment.