01.09.2017 - 06:00
Ferran Navarro i Soriano (València, 1965) és dolçainer. Va estudiar al Conservatori Municipal de València José Iturbi. A més d’interpretar i composar peces, és un estudiós de l’instrument, del qual ha realitzat estudis ja publicats i ha organitzat i participat en força col·loquis, conferències, congressos… relacionats amb l’àmbit musical.
Per què entràreu en el món de la música?
No hi ha un sol factor, encara que la trajectòria familiar i la societat en què vivim van ajudar. En realitat, la música va entrar en mi, més que no pas jo en ella. No obstant això, va ésser una entrada tardana. La família no m’inculcà un ensenyament musical, ans al contrari, veient que la vida del music suposava certs sacrificis, feren per evitar-ho. Als 16 anys vaig apuntar-me a dolçaina (per simpatia amb els cursos que feia el pare) i, paral·lelament, millorar-ne la formació.
Per què elegíreu la dolçaina?
En primer lloc, per influència del meu pare… Després, a poc a poc, vaig veure en la dolçaina una forma d’expressió i transmissió de moltes coses, especialment, de caràcter reivindicatiu.
Llegeix l’entrevista sencera fent clic aquí
