01.04.2019 - 21:50
El major Josep Lluís Trapero va ser l’últim membre de la cúpula dels Mossos d’Esquadra durant la tardor del 2017 que va declarar com a testimoni en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. I l’ona expansiva d’aquella declaració encara dura, fins al punt que a la plaça de les Salesas de Madrid tothom dóna per fet que l’argument dels Mossos per a justificar una acusació o una condemna per rebel·lió s’ha esvaït. Però encara pot ser que se sàpiguen més detalls del paper de la policia catalana durant la mobilització del 20-S i el referèndum de l’1-O, perquè aquest dimecres declararà Ferran López, mà dreta de Trapero aquells dies i el comissari que el govern de Mariano Rajoy va imposar com a nou cap dels Mossos d’ençà que va prendre el control del cos amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.
Heus ací una de les grans contradiccions de tot aquest procediment: el major Trapero, relegat dins del cos i processat per rebel·lió a l’Audiència espanyola; el seu número dos, ascendit a cap dels Mossos amb el 155 i actualment adjunt a la prefectura de la policia. Un fet que va comportar una imatge que sempre acompanyarà López, la de la salutació al ministre d’Interior espanyol aleshores, Juan Ignacio Zoido, quan el 155 encara era calent:
I una altra imatge: la de la salutació i conversa amb el jutge Pablo Llarena la primavera del 2018, durant el lliurament dels despatxos judicials que es va fer a Barcelona amb el 155 en ple funcionament i la instrucció de Llarena també en marxa:
Però com pot ser que el govern espanyol situés en el principal càrrec de comandament dels Mossos una persona que havia participat directament en un dispositiu, el de l’1-O i el del 20-S, que segons les acusacions va ser ineficaç, ineficient, passiu i connivent amb una rebel·lió?
Hom espera que el testimoni de López vagi en una línia semblant al que va fer quan va declarar en la instrucció a l’Audiència espanyola de la causa que dirigia Carmen Lamela contra Trapero i altres membres de la cúpula del cos. Això vol dir que López subscriurà allò que ja va dir Trapero quan va testificar al Suprem, és a dir, que els Mossos no van poder accedir a les peticions de seguretat que els feia la Guàrdia Civil el 20-S del departament d’Economia estant perquè era impossible, perquè hi havia una gentada tan gran que ho feia impracticable i desaconsellable. I és possible que rebli també que el dispositiu dels Mossos per a l’1-O era conegut i acordat amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.
És important la declaració de López perquè, tal com va explicar Trapero, va ser el comissari a qui va delegar les tasques i les reunions de coordinació amb Pérez de los Cobos i la resta de comandaments policíacs espanyols aquells dies; i va ser ell en persona qui va acordar amb Pérez de los Cobos que el dispositiu dels Mossos el dia del referèndum consistiria en una parella d’agents per a cada col·legi, i que això formava part d’un dispositiu conjunt amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Tanmateix, a primera hora de l’1-O, Pérez de los Cobos va trencar la coordinació i va passar directament al pla B, al pla d’atac, i va marcar de bon començament els Mossos amb l’acusació de la ineficàcia.
A més de López, dimecres també declararà el comissari Joan Carles Molinero. Juntament amb Ferran López i Manuel Castellví i Emili Quevedo (aquests dos ja han declarat al Suprem), va participar en la reunió del 28 de setembre de 2017 al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Una reunió que, segons Trapero, va servir a la cúpula dels Mossos per a transmetre a la cúpula del govern que no estaven alineats amb la independència i que era irresponsable tirar endavant el referèndum. Què més en podran dir, López i Molinero?
Els guàrdies civils de l’1-O
Abans d’ells, dimarts declararan el comissari en cap de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya i el comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial de Barcelona de la policia espanyola durant l’1-O. I també l’inspector de la policia espanyola número 76.074, responsable de l’anàlisi de les imatges enregistrades per càmeres de la policia espanyola l’1-O. També declararan els caporals de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1292 i 1398, sobre un incident per uns cartells de l’1-O que van ser retirats i en què va ser present Jordi Cuixart i el regidor de l’ajuntament José Téllez.
A més, dimecres, després de la declaració dels comissaris dels Mossos, tornarà a declarar una gran quantitat d’agents de la Guàrdia Civil, en aquest cas per intervencions i atacs en col·legis electorals de l’1-O en què diuen que van ser ferits. Serà un nou intent de bastir la rebel·lió mitjançant la criminalització de la mobilització ciutadana.
