Ferran Gadea: “Amb la covid, hi ha gent que menteix molt”

Parlem amb Ferran Gadea per Skype. Fa pocs dies que ha superat una pneumònia pel coronavirus que el va deixar fora de combat i el va dur a passar les festes de Nadal a l’hospital Arnau de Vilanova de València. Diu que va tenir sort, que l’afectació va ser lleu i que l’estada a l’hospital va ser curta. A la vegada, demana molt de trellat a la gent perquè la malaltia no és cap broma.

A l’entrevista parlem també de la situació laboral tan precària per la qual passen els actors i del començament, demà, de la filmació d’una nova temporada de la sèrie L’Alqueria Blanca, que va quedar penjada amb el tancament de Canal 9 i que ara À Punt recupera. El personatge de Tonet que hi representa l’ha fet molt popular entre el públic i, diu, encara hi ha gent de totes les edats que el para pel carrer per parlar-li de les seues peripècies a L’Alqueria.

—Com us trobeu?
—Bé. M’han fet una última prova per a comprovar que no sóc infectiu. Ja isc al carrer i aviat començaré a treballar. Molta gent no ho sap i se’n parla poc, però els actors som persones de risc. Dalt l’escenari treballem sense màscara, i quan fem televisió i diuen “a gravar”, ens la llevem. Si hi ha algú positiu i no ho sap, pot haver-hi contagis.

—Com vàreu saber que éreu positiu?
—Ho vaig saber el 15 de desembre. Era dimarts. El dimarts anterior havia anat al teatre i després a sopar amb un amic actor. El dilluns següent em va dir, “espere els resultats perquè potser sóc positiu”, i jo dic, “ups”. Dimarts m’ho va confirmar. És cert que uns dies abans jo em trobava una miqueta rar, però mai saps si ho és o no ho és, perquè no arribava a tenir febre, només una mica de malestar. Em vaig fer la prova i em van confirmar que m’havia contagiat.

—Al principi no teníeu els símptomes d’una pneumònia.
—No. Set o vuit dies després d’haver estat positiu no acabava de trobar-me bé i ho vaig comentar a un amic metge, que em va recomanar de fer-me unes proves. En la placa em va eixir una taqueta al pulmó. Em van dir que era una pneumònia molt lleu, però em van ingressar.

—Vàreu aprofitar l’estada a l’hospital per publicar un vídeo la nit de Nadal en què demanàveu prudència a la gent.
—Jo en realitat només vaig estar quatre dies ingressat, però una persona em va suggerir que fes el vídeo perquè la gent es mentalitzés que això no és cap broma. Sembla que si les persones veuen un conegut, a vegades fan més cas dels missatges.

—Va tenir prou repercussió.
—Sí. I estic molt agraït. Amb aquesta malaltia passa que no saps quina evolució tindrà. El metge em deia que estava lleu però que potser empitjoraria. El segon dia de ser a l’hospital em trobava bé i sense febre.

—Què penseu quan veieu que els empresaris del lleure nocturn acusen la Generalitat d’haver espatllat el Cap d’Any o els seus negocis?
—Amb les xifres que hi ha i tot el que veiem, no es pot fer una altra cosa. Molta gent hauria tancat encara més. Però és molt dur per a la gent que no pot treballar. Tinc amics que tenen els locals tancats des del mes de març i s’ho passen malament. Si ens comportàrem…

—Què voleu dir?
—Quan vaig saber que era positiu vaig avisar tot el món, qualsevol persona amb qui haguera tingut relació. Vaig dir a tothom que prenguera mesures. També ho vaig comentar als rastrejadors, però és molt curiós que hi ha persones que et diuen, “el meu nom no el digues”. Crec que la gent menteix molt.

—Voleu dir que hi ha gent que no es vol fer la prova de la covid tot i ser contactes de positius?
—Potser pensen que els afectarà la vida professional. És un poc, no sé com dir-ho… Cadascú fa el que troba, però crec que sí que hi ha molta gent que ho fa i que per això no s’acaben de frenar els brots.

—Ara ja esteu actiu i dilluns repreneu la filmació de L’Alqueria Blanca. Com serà aquesta temporada extra?
—Són divuit capítols i se situen just uns mesos després d’on es va quedar la sèrie quan es deixà la filmació de Canal 9. Tornen molts personatges que eren fora. La gent veurà L’Alqueria en estat pur. Els guions estan molt bé.

—Ja l’any 2013, quan es va tallar en sec, la sèrie destil·lava un costumisme molt passat de moda. Tants anys més tard, s’ha modernitzat?
—El millor de L’Alqueria Blanca és el públic que té. És bestial. Ho visc cada dia al carrer. Gent de totes les edats em pregunten per la sèrie. Em sembla increïble que tants anys després la gent encara la continue demanant. Amb tanta oferta audiovisual, amb les plataformes… Ara veurem si aquest públic torna a enganxar-se. Nosaltres tenim una altra oportunitat per a intentar de fer-ho bé, fer-ho millor, encara. Millorarà també la qualitat de la imatge. Jo crec que el públic serà el mateix. I em resulta curiós que hi haja gent de totes les edats. Sempre em feia il·lusió que alguna persona estrangera em diguera que aprenia a parlar valencià amb els capítols de L’Alqueria. Recorde un xic de l’Índia i un xic anglès.

—El públic objectiu que ara té À Punt és precisament el mateix que criticava tant la sèrie quan Canal 9 l’emetia.
—No sé què dir-vos. Els que hi treballen ho sabran. Jo sóc actor, però he de dir-vos que crec que hi havia un deute moral amb la sèrie. Se li havia de donar un final de debò. Es va tallar en sec i pense que està bé que es faça. Potser m’equivoque.

—Parlem, si us sembla bé, de com pot superar el sector teatral la crisi per la pandèmia entre tantes restriccions, tant horàries com de cabuda.
—Amb la capacitat al 50%, les sales privades no poden resistir-ho. Les públiques potser sí que poden assumir les pèrdues. Però és que als actors, les actuacions ens cauen d’un dia per l’altre, sobretot als pobles. I si un actor no treballa, no cobra. Ni els actors ni els tècnics. És tot molt complicat, amb una situació de treball tan intermitent. I això no sé si l’estatut de l’artista ho millorarà.

—Són suficients, els ajuts públics?
—És complicat. D’una banda, s’ha intentat que la maquinària continuara en marxa. Hi ha els ajuts del pla Reactivem per a intentar de mantenir el moviment, i s’han aprovat altres plans, però no sé si no hauria estat millor que tots els treballadors del sector tingueren un ajut. S’han aprovat coses, però és molt complicat de complir els requisits que es demanen. I alerta, que la gent del teatre, més o menys podem anar fent, però la gent de la música està pràcticament aturada. A l’estiu ja no hi va haver festes als pobles i tota la gent que fa espectacles de carrer no han pogut treballar. Per això em fa una mica de vergonya dir que estem malament, perquè tots els sectors estan fatal.

—Ara comenceu la filmació de L’Alqueria. Com està l’audiovisual valencià?
—Es fan filmacions, però no gaires. À Punt va produint, però molt poquet, i és lògic, amb el poc pressupost que té…

—…
—Són molt testimonials, les coses que s’han pogut fer. No acaba d’arrancar. Veus altres televisions autonòmiques, els gallecs, els bascos, que tenen una producció audiovisual molt forta. Necessitem que À Punt tinga més força, que tinga més participació en les produccions que fa amb TV3, per exemple, per a poder-hi incloure més actors d’ací. Jo reclame a la Generalitat un pla específic, amb un pressupost a tres anys vista o cinc per al sector audiovisual. Només per a televisió. Que s’activen i comencen a produir amb qui siga. Productes de qualitat. Reclame un pla estratègic de l’audiovisual, amb un pressupost a banda del d’À Punt.

—Darrerament, al País Valencià s’han fet filmacions de sèries per a plataformes importants. Això beneficia el sector?
—Això es fa bé, però passa que els projectes ja vénen amb els equips formats de Madrid i als actors valencians ens toquen papers molt xicotets. Us diré la veritat: he pensat moltes vegades d’anar-me’n a Madrid. Moltes vegades, sincerament, perquè sembla que si no ets allà, no acabes d’arrancar. Tots aquests anys sense tenir una televisió pública ens han perjudicat, perquè des del tancament de Canal 9, els actors valencians hem perdut visibilitat. Hi havia èpoques que a Canal 9 hi havia tres sèries pròpies simultàniament, i això feia que uns o altres ens veieren i després et venien a buscar per a una altra cosa. Quan fas coses, et miren.

—En la vostra participació en el programa de Cap d’Any d’À Punt, fèieu broma sobre la vostra evident pèrdua de pes. Com heu fet el procés?
—Estava molt gros i vaig dir que ja n’hi havia prou. Em vaig posar en mans d’una nutricionista i vaig perdre vint-i-dos quilos. Després em vaig operar en la sanitat pública i en vaig perdre trenta més. En total, cinquanta-dos quilos, com si m’hagueren llevat un home de damunt. Estic molt bé i molt content, perquè és una millora impressionant de la meua vida. Ara no pare, nade, vaig al gimnàs o vaig en bicicleta.

—A banda de la filmació de L’Alqueria Blanca, quins altres projectes teniu?
—Tornaré al Mètode Gronholm, que vaig deixar per la covid, en una producció de l’Olímpia, amb Rebeca Valls, Sílvia Valero, Jordi Ballester i Diego Braginsky. És una funció espectacular que vam estrenar al març i, és clar, vam haver de parar. Després faré la Saguntíada, al Principal, de Paco Zarzoso, que es va fer a Sagunt a Escena, amb una gran càrrega crítica, amb escenes en vers, de ball, molt bonica de fer.

—Què n’espereu, d’aquest any?
—Demane per favor que la gent complisca totes les mesures anticovid, que això passe de pressa, que tot el món hi pose de la seua part.