Ferran Busquets: ‘Si no ho fa l’administració, ho han de fer els ciutadans’

‘Els informàtics tenim un problema, perquè, siguis on siguis, quan saben que ets informàtic, de seguida et demanen un cop de mà per a qualsevol cosa.’ I va passar justament això. Ferran Busquets (Barcelona, 1974) és enginyer informàtic i sempre ha fet de voluntari en ONG i entitats diverses: al Marroc, al Salvador, per a la Creu Roja… Mentre estudiava la carrera a la Universitat Politècnica de Catalunya era voluntari a la presó de joves de la Trinitat Vella, ensenyant informàtica als presos. Però un canvi dels horaris de les classes va obligar-lo a plegar i va ser aleshores, l’any 1998, quan va començar a col·laborar, primer com a voluntari de carrer, amb la Fundació Arrels, dedicada a acompanyar i atendre la gent sense casa. D’aleshores ençà, ja no se n’ha desvinculat. Essent-ne voluntari li van demanar que, com que era informàtic, els fes un petit banc de dades… i amb el temps es va anar encarregant de tasques diverses, fins a assumir-ne la direcció, l’any 2012.

Busquets és tímid, no li agraden ni els focus ni ser el protagonista, però alhora no és dels qui es mosseguen la llengua. Tampoc no és dels qui s’amaguen i en canvi és dels qui pensen que, a la vida, cal arriscar-se i, si convé, tirar pel dret. ‘Hem tingut molts debats sobre aquesta qüestió i la conclusió és que, en qualsevol projecte, si no t’hi llances i no fas proves, no sabràs mai si pot funcionar o no; i no hi ha cap sistema més bo d’aprendre que provar, matisar i, quan cal, rectificar.’ Un prova d’aquesta manera de fer, d’aquesta acció directa, és la feina d’Arrels, que atén centenars de persones sense casa i que ha aconseguit que dues-centes persones ja no dormin ni en cap caixer ni en cap parc. Aquests darrers anys, de fet, Arrels ha fet de tot: ha exhaurit durant dies les entrades per a obres de teatre interpretades, alhora, per actors de renom i actors sense llar; ha comercialitzat amb gran èxit tipografies creades a partir de la cal·ligrafia de gent sense sostre (HomelessFonts); ha creat una aplicació mòbil, Arrels Localitzador, que serveix perquè els ciutadans avisin de la presència de gent dormint al carrer; i ha adaptat un pis, l’anomenat Pis Zero, al centre de Barcelona, perquè hi puguin passar la nit desenes de persones que altrament dormirien al carrer.

‘A Barcelona encara hi ha, avui, mil persones que dormen al carrer; i hem demostrat que l’única cosa que cal són més recursos perquè no hi hagi absolutament ningú dormint-hi’, explica, convençut i ferm. Però afegeix: ‘Si els polítics es dediquen només a pensar com guanyaran les següents eleccions cada quatre anys, és una il·lusió creure que puguin resoldre res sobre la pobresa, tant si el govern és d’esquerres com si és de dretes.’ Els de dretes, diu, donen diners a les entitats i els diuen ‘ja ho fareu’, sense preocupar-se de les causes que originen aquesta pobresa. I els d’esquerres tenen tendència a apartar les entitats, la major part amb anys d’experiència, dient-los ‘ja ens n’ocupem nosaltres’, i entren en una dinàmica trista i burocràtica que, a més de lenta, apaivaga el risc i massa sovint no resol res. ‘No sabria dir quina d’aquestes dues visions és més greu –afegeix–. I per tant com més va més arribem a la conclusió que han de ser els ciutadans qui actuïn.’

Per Busquets, pare de família amb poc temps lliure (el poc que té el dedica a la lectura, a la muntanya i a tocar la guitarra), cal que tots plegats ens desprenguem dels prejudicis i tinguem clar que això, pel motiu que sigui, ens pot passar a tots. Que tots podem acabar dormint al carrer. I que ningú, absolutament ningú, no s’ho mereix. I recorda una xifra esgarrifosa: ‘Un ciutadà de Barcelona que dormi al carrer, a qui es vulneren tota mena de drets, viurà de mitjana vint anys menys que no un ciutadà que tingui una llar on passar la nit.’

La Fundació Arrels, que cada dia rep entre cinc i sis persones que no saben on dormiran ni avui ni demà, va recollir fa uns quants mesos el Premi Ciutadà Europeu 2018, atorgat pel Parlament Europeu. Aquestes darreres setmanes ha publicat la guia Viure al carrer a Barcelona amb consells pràctics aportats per (i per a) persones sense llar. I també ha fet públiques les cinc propostes bàsiques contra la pobresa a Barcelona, adreçades al nou govern municipal, guanyi qui guanyi les eleccions. ‘Llegiu-les, no són res de l’altre món.’

Capítols anteriors de la sèrie Barcelona: veritats incòmodes en temps de campanya:

Pere Pina: ‘Al Raval, la llei és cega, sorda i muda’