Ferran Bel: ‘És raonable que al capdavant del país hi hagi algú de JxCat’ si inhabiliten Torra

El diputat de JxCat al congrés espanyol Ferran Bel ha advertit que si el Tribunal Suprem (TS) ratifiqués la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, ‘el raonable és que al capdavant del país hi hagués una persona que fos de JxCat’ i no d’ERC.

En una entrevista d’Europa Press, ha vaticinat que el Suprem ratificarà abans de l’estiu una condemna d’inhabilitació ‘absolutament injusta’, i que això abocarà Catalunya a unes noves eleccions al setembre o a l’octubre del 2020 perquè no veu possibilitat aritmètica al parlament per a elegir un nou president de la Generalitat.

Un cop el TS inhabilités Torra, ha explicat que el vicepresident del govern, Pere Aragonès (ERC), passaria a presidir la Generalitat ‘si no es pren alguna mesura o precaució per corregir aquesta situació’.

Així, ha recordat que el govern es va configurar sobre la base d’un acord polític entre ERC i JxCat que acordava que la presidència de la Generalitat corresponia a la força més votada, ‘i la força més votada, independentment de la resolució del TS, continuarà sent JxCat’.

‘Tot i que sigui per un curt espai de temps, que poden ser quatre mesos i escaig, el raonable és que al capdavant del país hi hagués una persona que fos de JxCat’, ha defensat el també secretari d’Organització del PDeCAT.

Un conseller en cap?

Preguntat per si creu que una de les solucions passa perquè JxCat nomeni un vice-president del seu espai polític, Bel creu que podria ser una solució, o un ‘conseller en cap’, però deixa clar que això correspon decidir-ho als partits i al govern.

‘Estic segur que ERC no voldrà aprofitar-se d’una sentència judicial per presidir, encara que sigui de manera provisional o temporal, la Generalitat’, ha manifestat Bel, que creu que Torra, Aragonès i les respectives formacions sabran resoldre-ho de manera consensuada.

Segons Bel, no es poden evitar certs condicionaments de la judicatura en la presidència de la Generalitat, però està convençut que ‘ningú no té interès en què les decisions judicials condicionin el govern més del que han de condicionar-lo’.