05.01.2020 - 21:50
El prestigiós jurista italià Luigi Ferrajoli s’ha vist obligat a donar explicacions arran de les contundents declaracions en què criticava la repressió de la justícia espanyola contra l’independentisme, el judici del Tribunal Suprem espanyol i les vulneracions de drets fonamentals dels presos polítics. Ferrajoli, un referent del garantisme penal, ha rebut pressions i comentaris de catedràtics de dret espanyols perquè esmenés la posició expressada el 28 de novembre a la Universitat de Roma III. En aquell mateix acte, va reiterar que era contrari al dret d’autodeterminació de Catalunya.
Les paraules de Ferrajoli van aixecar polseguera entre l’acadèmia espanyola i van causar malestar. Perfecto Andrés Ibañez, magistrat jubilat de la sala segona del Suprem, i Manuel Atienza, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat d’Alacant, li van escriure un correu demanant-li explicacions després de l’article publicat a VilaWeb. Ho revela Atienza mateix en un apunt al seu bloc, en què publica una carta de resposta de Ferrajoli. S’escau que Andrés Ibañez va afegir-se a les acusacions de cop d’estat contra els presos polítics i que Atienza ha promogut manifests ben durs contra el procés d’independència.
Una resposta dura contra la repressió
Tanmateix, la resposta de Ferrajoli confirma la seva posició crítica envers la repressió contra l’independentisme. El jurista italià es plany que, arran de l’article publicat a VilaWeb, s’hagi interpretat que és ‘indulgent’ envers l’independentisme, però alhora es reafirma en les crítiques contra la justícia espanyola. El contingut de la carta, en italià, és un article publicat a El País diumenge passat, signat per ell mateix i traduït precisament per Andrés Ibañez.
Però no s’hi mostra tan contundent com en la intervenció a la Universitat de Roma III, en què va desacreditar el judici contra el procés i les acusacions contra els presos polítics independentistes.
Ferrajoli reconeix haver rebut comentaris de ‘amics espanyols’ per a esmenar la seva posició. Aquest és el motiu, segons que diu, pel qual ha escrit l’article. Després d’haver tornat a expressar la seva opinió contrària al dret d’autodeterminació i de titllar l’independentisme català de ‘forma inacceptable de secessionisme dels rics’, procedeix a criticar totes les formes de nacionalisme. Tanmateix, Ferrajoli defensa que cal resoldre els ‘conflictes identitaris’ per la via política i afirma que considera ‘contraproduent’ que Espanya hagués judicalitzat el conflicte per la via penal.
En aquest sentit, reitera que l’acusació de sedició limita el dret de reunió i protesta pacífica i critica que la inclusió de Vox com a part del judici va polititzar-lo ‘com un lloc espectacular de conflicte identitari entre nacionalismes oposats’. També critica que es parlés de ‘cop d’estat’ –a diferència del seu ‘amic’ Perfecto Ibañez– en compte d’intentar desacreditar el referèndum de l’1-O i la declaració d’independència.
‘Puc assegurar que tots els juristes italians amb qui he parlat han seguit el procés [judicial] amb sorpresa i perplexitat preocupada’, afegeix, i critica que la bel·ligerància de la dreta espanyola, les presons provisionals i les altes condemnes han agreujat el conflicte. Conclou que fóra intel·ligent per part del govern espanyol d’aprovar un indult o una amnistia per als presos polítics.
