30.09.2016 - 11:55
MOLLET DEL VALLÈS (BARCELONA), 30 (EUROPA PRESS)
L’exdiputat de la CUP al Parlament David Fernández ha destacat la importància que ha tingut l’aparició de la mediació entre Mossos d’Esquadra i manifestants els últims anys, tot i que ha assenyalat que “no és infal·lible”.
Fernández ha apuntat que la mediació “és un equilibri permanent però és millor intentar-ho abans d’arribar a l’últim recurs que tot el món sap com acaba”, subratllant que és una altra manera de gestionar la protesta.
Així ho ha explicat en la seva intervenció a la taula rodona sobre aquesta qüestió que ha compartit aquest divendres a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet del Vallès (Barcelona), al costat de l’inspector de l’àrea de mediació, Xavier Pastor, i l’inspector de la Brigada Mòbil, Carles Hernández.
L’exparlamentari ha determinat que a la mediació s’arriba “més per necessitat que per convicció”, rememorant els capítols violents de la Festes de Gràcia de Barcelona en els anys 2004, 2005 i 2006, i en els quals els organitzadors van acabar acordant amb la policia catalana una solució.
L’exdiputat ha recordat que la creació de la comissió de la intervenció de l’ordre públic ha estat amb el pretext de la pilotes de goma, que l’any que ve tindrà resultats definitius sobre la seva aplicació, i ha resultat ser “un primer espai de trobada de mons antagònics” que va servir per fomentar el diàleg i la comprensió.
En aquest sentit, ha criticat que es venia d'”un model caduc, inútil i fallit que forma part de la història policial” i en què ell mateix va viure situacions en les quals malgrat haver arribat a acords amb comandants policials en manifestacions es va produir l’anomenada política, assegurant que la decisió final és del poder polític.
Ha indicat que l’aplicació de la mediació a Catalunya “ha nascut al mig de la intempèrie” sense cap aplicació teòrica, i que s’ha passat d’un clima de desconfiança a un d’autèntica credibilitat.
Fernández ha admès que els últims anys han estat convulsos socialment, amb moltes mobilitzacions als carrers, i ha expressat que “l’amenaça pública és la desigualtat i d’aquí neix la conflictivitat”, i la discreció en aquest treball ha de contribuir a la cultura de mediació.
