Les ferides de la campanya impediran un govern independentista?

Couen en campanya les nafres obertes en el trajecte d’una legislatura difícil i encara més la incertesa pel que vindrà. Si els partits independentistes revaliden la majoria absoluta al parlament, hauran de negociar la composició i els suports parlamentaris d’un govern encapçalat per la candidatura que quedi primera. Però JxCat no garanteix que faci president Pere Aragonès si no coincideixen en el projecte polític per al govern mentre continuen marcant diferències sobre com ha d’avançar l’independentisme durant els anys vinents. L’incendi declaratiu per la investigació del Tribunal Suprem a Laura Borràs s’ha intensificat, tot i que l’han intentat apagar després, i les discrepàncies sobre com s’ha de negociar amb el govern espanyol s’han tornat a manifestar en una votació al congrés sobre la reactivació de la taula de diàleg. Més enllà dels previsibles xocs per a aconseguir el vot, continuen aflorant divergències estructurals.

La lògica que va portar a formar un govern entre JxCat i ERC amb l’abstenció de la CUP no és pas clar que funcioni automàticament aquesta vegada. Després del 21-D, malgrat el calvari polític que va succeir les eleccions durant mesos, JxCat i ERC partien de la base que no tenien cap més remei que posar-se d’acord, amb els màxims dirigents a l’exili i a la presó i la necessitat compartida de recuperar la Generalitat del 155 i de donar una continuïtat política al procés que no van culminar l’octubre, tot i que van anar ensopegant en cada pas. Ara l’un i l’altre asseguren que volen formar un govern independentista, amb la particularitat que ERC el vol obrir als comuns i a la CUP. Però caldrà veure on els deixa l’electorat en la lluita compartida per l’hegemonia de l’espai, cosa que podrà ser interpretada com la validació del programa polític dels uns respecte al dels altres. També és incert fins a quin punt estaran disposats a renunciar als seus postulats els segons, i a cedir els primers per a arribar a un acord en què els comuns també hi poden tenir coses a dir, a més de la CUP. De fet, els anticapitalistes no han descartat de poder-se entendre amb un govern amb Jéssica Albiach si hi ha coincidència de projecte, tot i que en qualsevol cas ho decidiran les bases.

JxCat ha parlat avui per primera vegada de la possibilitat que Aragonès guanyi les eleccions. En una entrevista a RAC1, Carles Puigdemont ha apuntat que s’hauria d’acordar un “programa de mínims”, però que en qualsevol cas s’hauria de formar un govern que treballi per la independència. “Si el govern vol fer de crossa del govern espanyol, no hi serem. Si vol fer una república espanyola, no hi serem”, ha dit. Aragonès no s’imagina que una força independentista considerés que és “millor una presidència del candidat del PSC amb el suport de Vox que un president d’ERC”. En una conferència de premsa a l’ACN ha dit que ERC no es pot “inhibir” davant la possibilitat que Salvador Illa ocupi la presidència.

Sembla inviable que Illa pugui arribar a vertebrar una majoria alternativa, malgrat que el CIS s’entesti a projectar la seva victòria amb un peculiar sondatge que no fa l’estimació d’escons i que deixa de banda les pràctiques habituals de l’organisme. Però el fet és que encara queden dies perquè se sàpiga el nou repartiment de diputats amb què s’hauran de fer les sumes i restes. I, a més del manteniment de la majoria absoluta independentista, serà molt diferent si superen el 50% dels vots o bé no hi arriben; això pot portar JxCat a tibar més la corda perquè es compleixin els primers passos del seu programa per a avançar cap a la consecució de l’estat, mentre que el contrari els podria deixar més a prop dels postulats de la “via àmplia” i sense terminis d’Esquerra. De fet, Aragonès rebaixava les diferències que mantenen amb Junts en l’entrevista a VilaWeb.

En el paquet del projecte governamental hi ha també la relació amb el govern espanyol, que ERC cultiva des de la investidura de Pedro Sánchez amb la voluntat d’esprémer fins al mil·límetre les possibilitats d’avançar en una difícil solució dialogada al conflicte. ERC, JxCat i la CUP s’han tornat a dividir al congrés espanyol. Com es preveia, el PSOE, Podem i el PDECat han donat suport a la moció d’ERC perquè la taula de diàleg es reprengui després de les eleccions, mentre que la CUP i JxCat s’han abstingut. La rivalitat amb el PSC a Catalunya no ha interferit en l’entesa al parlament espanyol amb el PSOE malgrat les gesticulacions en el debat atribuïbles als interessos en la campanya.

A tot això, s’hi ha afegit la intensificació de l’incendi creat entorn de la investigació del Tribunal Suprem a Laura Borràs, que els dos socis han volgut apagar després, malgrat no desdir-se de res. Als dubtes que suscita a ERC i la CUP el cas de Borràs, que ella atribueix a una persecució política, s’hi va afegir el malestar que va causar a Esquerra el fet que la candidata de JxCat declarés en una entrevista a El País que Junqueras i els consellers empresonats són condemnats per “corrupció”, en referència a la pena per malversació, com si fossin casos comparables. Marta Rovira li va demanar ahir una rectificació perquè tant Junqueras com Jordi Turull i Joaquim Forn són a la presó pel referèndum i, en el cas de Borràs, l’1-O no hi té res a veure. La candidata de JxCat ha remarcat que mai no ha volgut atacar els companys de viatge, ha demanat de no ser mal interpretada tallant les seves paraules i ha apuntat que parlava de guerra judicial. Malgrat això, en una entrevista a TVE1, ha insistit que “és un fet” que Junqueras i la resta de presos van ser condemnats per “corrupció”.

Al mateix temps que Borràs s’explicava i que Puigdemont demanava a ERC que no li “manipuli” les paraules, Aragonès ha rebaixat el xoc amb JxCat. Al capdavall, el candidat d’Esquerra molt probablement haurà de formar govern amb Borràs. Això no impedeix, tanmateix, que l’hagi instada a demanar disculpes. Al seu criteri, a més, cap independentista no hauria de vincular l’1-O amb la corrupció perquè “faria bons els arguments de Vox”.

Una altra cosa és el desenvolupament del cas de Borràs. La investigació del Tribunal Suprem, que hauria de passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan agafi l’escó, continua planant sobre una hipotètica investidura de la candidata de JxCat. La CUP, que ja es va embolicar volent mantenir l’equilibri entre l’oposició a tota mena de corrupció i la solidaritat antirepressiva, alhora que manté divergències internes sobre quin ha de ser el seu paper en la nova legislatura, ha avisat que, arribat el cas, demanarà a JxCat una “garantia absoluta i verificable” que no hi ha cap ombra de corrupció ni de mala gestió pública abans de facilitar que arribi a la presidència. Tot amb tot, encara no hem arribat a l’equador de la campanya.

La frase

Pablo Casado ha continuat fent campanya per Alejandro Fernández esquivant qualsevol declaració sobre la confessió de l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas. Sí que n’ha parlat el candidat català del PP a RAC1: “En una campanya electoral passen coses i no és la primera vegada. És massa casualitat que aparegui en campanya electoral”, ha dit.

El vídeo

Els comuns han tornat a recórrer a la música per mirar de guanyar vots. Avui han presentat aquest rap.

No et perdis la nostra cançó per a la campanya, amb Miss Raisa i @AdaColau. Amb @jessicaalbiach fem possible l’impossible!

Rap, lluita, comunitat i sororitat! 🤟🏾 #RapComuns pic.twitter.com/aOlLxfb7jI

— En Comú Podem (@EnComu_Podem) February 4, 2021

La xifra

Més de 20.500 persones han presentat al·legacions per no haver de formar part de meses electorals. És aproximadament una quarta part de tots els que han estat citats per sorteig als col·legis electorals.