Closcadelletra (XLII): Fer vergues de llamp

Em deman si sé sentir. Em deman si sé escoltar. Em deman si sé riure. Em deman si sé estimar. Em deman si sé fendir. Em deman si sé acaronar. Em deman si sé veure. Em deman si sé parlar. Em deman si sé escriure. Em deman si sé resistir. Em deman si sé pensar. Em deman si sé beure. Em deman si sé entendre. Em deman si sé clarejar. Em deman si sé morir. Em deman si sé cantar. Em deman si sé compatir. Em deman si sé vibrar. Em deman si sé poder. Em deman si sé alleugerir. Em deman si sé atendre. Em deman si sé témer. Em deman si sé aterrar. Em deman si sé sofrir. Em deman si sé menjar. Em deman si sé desmorir. Em deman si sé somniar. Em deman si sé creure. Em deman si sé.

Damunt la punta dels peus, tot el cos en alerta, xop de suor, em sent viure.

Escolt missatges del silenci.

Cerc miques de no-resos.

Agaf un crostó de pa rosegat i el toc molta d’estona.

Em dic: tots els humans són estrangers!

No vull cap plany, sinó la joia permanent.

Laetatus sum!, amoll i baix el cap profundament.

Don gràcies a tort i a dret, a l’anvers i per davall, on sigui!

Practic una austeritat vertadera envers el plaer. No en vull dependre. No vull dependre ni d’això. No vull ser funcionari de cap funcionament sigui el que sigui.

Cerc sempre seguit el risc de l’amor. M’amorr als fracassos i a les tempestes. Fuig de les resignacions. Invent escletxes i cruis a betzef. Deix relíquies darrere.

Cerc el temps, el millor, l’imprevisible, el sorgiment erràtic: deix secret entre les seqüències, no acab ni les frases, ni els pensaments, ni els lligams, ni els nusos, ni els amors. No acab ni les pors, ni les experiències lliures.

Som una carn païda, desferra viva de l’inici!

Rebent de plors.

Deix la meva vida plena de batecs blancs.

Camín amb els ocells dins el crepuscle. I call.

Escolteu ací el text recitat per Biel Mesquida mateix: