“Content com unes pasqües”: la Setmana Santa en el refranyer català

Avui, vigília de Pasqua, és un bon dia per a repassar la fraseologia referida a aquestes dates. Per una banda, hi ha algunes expressions amb el mot Pasqua. I per una altra, sobretot, una llista immensa de refranys relatius a Setmana Santa, o bé, concretament, al dia d’avui, Dissabte Sant, i sobretot al de demà. Per no descuidar-nos res, hem consultat tres magnífiques obres: el Diccionari català-valencià-balear (l’Alcover-Moll); la Paremiologia catalana comparada digital (el gran recull de Víctor Pàmies); i el Costumari català (de Joan Amades).

El refranyer ens remet a costums i creences ancestrals, de manera que amaguen molts aspectes que avui han perdut pes, com ara la referència a les collites, a la religió, a l’oratge… També és curiós d’observar les relacions que van establir els nostres avantpassats entre la festa de Nadal i la de Pasqua, o bé el caràcter predictiu d’algunes dites, que de vegades sembla que tinguin un rerefons supersticiós i tot.

Si avui dia la festa de Pasqua encara es viu com un esclat de joia no és tan sols perquè comença la primavera i la natura es desperta, sinó també perquè encara no s’ha perdut la memòria d’un temps no tan llunyà en què aquests dies hom celebrava el final de les privacions i dejunis de Quaresma. Tot això ens ho recorden les tradicions que es mantenen arreu i les nostres parèmies (frases fetes, expressions, refranys) ens ho expliquen d’una manera vivaç.

“Content com unes pasqües”

Una mostra de l’alegria d’aquesta diada és que quan volem dir que algú està molt content, ple de satisfacció, fem servir l’expressió content com unes pasqües. A les Balears té més arrelament la variant més content que un Pasco, que veiem en aquest exemple:

Allà hagueren d’acomodar-se, amuntegades dins aquella gàbia de boigs de mala mort, les dues filles amb sa mare, i la cosa és que varen quedar més contentes que un pasco (Pau Faner, Mal camí i bon senyor).

“Fer Pasqua abans de Rams”

L’expressió fer Pasqua abans de Rams, tan coneguda, és definida així pel diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: ‘esperar un fill abans de casar-se’. L’Alcover-Moll registra la variant fer Pasqua abans del Ram: ‘anticipar les coses; especialment, tenir comerç carnal abans del matrimoni’. Vegem-ne un exemple molt recent (2020), cosa que ens diu que encara és una expressió ben viva:

Així podríem casar-nos i tindríem el fill i el criaríem com Déu mana, i si la gent volia parlar, que parlara, que ningú no ens podria acusar de res més que d’haver fet Pasqua abans de Rams (Vicent Usó, No sabràs el teu nom).

“I santes pasqües”

L’expressió o exclamació I santes pasqües –que alguns manuals consideren un castellanisme– es fa servir quan volem indicar que ja no cal parlar més de tal o tal cosa; tant si és perquè no hi ha res a dir, perquè considerem que és indiscutible o perquè tots ens hem posat d’acord. Vegem-ne un exemple.

I el mestre Cid va fer aixecar el Josep i va donar una pistola al Bringué, una altra al Mauri i una altra al Gassia i els va dir apunteu al clatell i santes pasqües (Jaume Cabré, Les veus del Pamano).

“Setmana Santa pel març, no la vulguis pas”

El refranyer va ple de referències poc esperançadores per a un any com el 2024, en què Setmana Santa (incloent-hi Pasqua) s’escau dins el mes de març. Setmana Santa pel març, no la vulguis pas, diu clarament; i encara amb aquesta cua: Setmana Santa a l’abril, any molt gentil. La idea és reforçada per moltes dites. N’hi ha que expliciten el motiu de la temença: Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal. I n’hi ha que fan un mal pronòstic sense esmentar el procés: Setmana Santa marcera porta la fam al darrera.

Podria passar que una part de Setmana Santa fos dins el març i Pasqua ja fos a l’abril, però no: enguany Pasqua és el 31 de març, de manera que malament rai, si fem cas del refranyer: Pasqua marçal, misèria mortal; Pasqua marçal, mortandat o fam; Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques; Pasqua marcenca, fam i pesta primerenca; Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts… Això fa esgarrifar.

“Setmana Santa mullada, collita de blat regalada”

Hi ha uns quants refranys que fan referència a la relació entre l’oratge i les collites. La pluja sempre –i enguany encara més– és esperada. I si cau aquests dies tot va bé: Setmana Santa mullada, collita de blat regalada; Setmana Santa mullada, gran bladada. En aquest cas, el fet d’escaure’s al març porta un bon pronòstic: Setmana Santa marcenca, anyada plugenca. I si les precipitacions de tota la Setmana Santa són bones, les que cauen justament el dia de Pasqua encara més: Pasqua plujosa, collita abundosa; Pasqua plujosa, anyada granosa; Pasqua nevada, primavera gemada.

“Qui per Nadal espardenyeja, per Pasqua sabateja”

També hi ha refranys que relacionen l’oratge de Nadal i el de Pasqua. En algun cas, es presenten com dues diades amb oratges contraposats: Qui per Nadal espardenyeja, per Pasqua sabateja (és a dir, si per Nadal fa calor i anem amb espardenyes, per Pasqua fa fred i hem de menester sabates); semblantment: Per Pasqua al recer, per Nadal al carrer; Si Nadal fa estiu, Pasco a prop des caliu; A Nadal es jocs, a Pasco es focs. En algun altre cas, s’imposa la lògica, i el refranyer ens diu que si per Nadal fa bon temps, per Pasqua encara més: Qui per Nadal s’assoleia, per Pasqua es torreia (és a dir, si per Nadal tenim sol, per Pasqua ens torrarem).

“Per Setmana Santa el cucut canta”

Els ocells, tan presents en la nostra paremiologia, també treuen el cap aquests dies. En primer lloc, hi ha el cucut, que sol arribar al començament de la primavera. El refrany ho diu ben clar: Per Setmana Santa el cucut canta. N’hi ha una variant, que és Per Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és pres a França. Un altre ocell que també arriba aquests dies és la merla: No hi ha Pasqua passada sense merla arribada. En canvi, per Pasqua les grives ja han pres el vol cap a espais més calents, tal com assenyala la dita: No hi ha Pasqua florida que no hi hagi griva fugida.

“Quan toquen al·leluia ja es pot menjar xulla”

Un altre capítol important del nostre refranyer pasqual és el del menjar. Pasqua és el final de la Quaresma, i això vol dir que s’acaben els dejunis, que a la primeria eren molt estrictes, amb prohibició de menjar carn i ous. Ho explica clarament la corranda:

Set setmanes de Quaresma
i de bacallà salat,
vinguin ous i botifarra
i de truites un bon plat. 

El refranyer també celebra el cant de l’Al·leluia, que es fa avui, Dissabte de Glòria, a la vetlla pasqual. Al·leluia tocada, Quaresma acabada, diu un refrany, ras i curt. Moltes dites fan referència al final del dejuni: Quan toquen al·leluia ja es pot menjar xulla; Les campanes del Dissabte de Glòria el peix se n’emporten; Quaresma passada fam acabada.

“Tenir més orgull que un esmolet del Dissabte de Glòria”

En relació amb això, uns personatges importants del Dissabte Sant eren els esmolets, és a dir, els qui es dedicaven a esmolar ganivets. Durant tota la Quaresma, com que ningú no menjava carn, els ganivets destinats a escorxar i esquarterar els xais o qualsevol altre animal restaven inactius. De manera que al final d’aquest període s’havien d’esmolar. I per això el Dissabte de Glòria els esmolets es feien veure i sentir, sabent que tothom els havia de menester. Era el seu dia. D’ací ve la frase feta tenir més orgull que un esmolet del Dissabte de Glòria.