29.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.04.2023 - 21:48
No hi ha hagut gaires maldecaps a la institució, però quan n’hi ha hagut, han fet perillar el govern insular i, fins i tot, han causat nervis al Consolat de Mar. El Consell de Menorca afrontarà aquesta legislatura vinent un canvi important. No obligatòriament de color, però sí d’alguns noms de primera línia política. En aquestes eleccions també es respondrà una pregunta clau: la –possible– desaparició de Ciutadans donarà prou força al PP per a governar, malgrat que sigui en minoria? I una que ho és més, que mai més ben dit: la crisi de Més per Menorca i el PSIB arran de la llei de la reserva de la biosfera tindrà conseqüències a les urnes?
El Consell de Menorca ha encadenat dues legislatures de polítiques d’esquerra que han arribat a fer que aquest darrer any s’aprovés el pressupost més alt de la història de la institució: 142,57 milions d’euros. Amb un empat tècnic entre el PP i el PSIB, amb 4 consellers per cap i amb els blaus amb poc més de 700 vots de diferència, el Pacte es va poder reeditar amb els 3 consellers de Més per Menorca i un d’Unides Podem-EU. La suma del PP i l’únic conseller aconseguit per Ciutadans no va ser prou.
Però enguany, i amb aquesta presumible desaparició de Ciutadans, ens podríem acostar a uns resultats més semblants als del 2015, quan el PP va aconseguir 5 consellers, per 3 del PSIB, 3 de Més per Menorca i 2 d’Unides Podem. Igualment, la majoria era d’esquerres, per tant, l’únic que podria causar un canvi de govern seria un càstig dels votants cap als partits del Pacte. La pregunta és: en tenen motius?
La desestabilitat més gran del Consell aquests darrers anys ha estat la crisi originada per la llei de la reserva de la biosfera. Més va ser a punt de sortir del govern perquè no estava d’acord amb els canvis que els socialistes volien incloure en la proposició de llei: tal com era escrita s’incomplien preceptes constitucionals i s’immiscia a les competències del govern, segons que deien els socialistes, perquè donava per bo un informe del Ministeri de Transició Ecològica espanyol i unes notes jurídiques de l’advocacia de les Illes. La presidenta insular va desconvocar el ple extraordinari de l’endemà, en què s’havia d’aprovar el text, i els consellers de Més van anunciar en conferència de premsa que sortirien del pacte i passarien a treballar a l’oposició.
Arran de la pressió de Més per Menorca, que defensava que les notes jurídiques eren basades en un document antic, del 2020, de la proposició de llei, la socialista Susana Mora va recular i es va avenir a negociar: els partits van acordar d’incloure els canvis de redactat que proposava el ministeri i l’adaptació del llenguatge de les notes de l’advocacia. Així, la llei no quedava “descafeïnada” i es mantenia “íntegra”, segons que va explicar Més per Menorca, i es va aprovar quan era previst. El pacte, finalment, es mantenia estable. La normativa, que s’aprovà definitivament al parlament aquest febrer passat, ha de permetre d’avançar en els objectius que van motivar la declaració de reserva de la biosfera per la UNESCO ara fa tres dècades.
Realment sostenibles?
Si bé és cert que normalment es ven l’exemple de Menorca com el territori més sostenible de les Illes, gràcies per exemple a ser reserva de la biosfera, la realitat encara es fa enfora de les necessitats que té Menorca en relació amb la pressió turística. L’any passat van arribar 1,6 milions de turistes a l’illa, més que no pas abans de la pandèmia (1,4 milions el 2019 i el 2018). De fet, Menorca no n’havia tingut mai tants. I l’indicador màxim de pressió humana –el dia que més gent va ser a l’illa– també va ser el més alt de la història: 225.390 persones en una illa de 96.467 habitants. No cal fer comptes. A això s’afegeix la pressió que la sobrepoblació causa sobre els recursos de l’illa. Aquesta setmana es publicava que Ciutadella no té prou reserves d’aigua per a atendre la demanda actual, que sobreexplota d’un 147% els aqüífers.
Però el consell insular ara té més capacitat d’intervenció i de decisió en les polítiques de sostenibilitat. Els desafiaments són clars per a l’illa si vol consolidar –o millorar– el model de gestió i desenvolupament sostenible i fer passes endavant cap a la protecció del territori. Un dels exemples és que ara el Consell podrà limitar l’entrada de tota mena de vehicles de motor a l’illa –igual que Formentera– o limitar el sostre màxim de vehicles circulant per l’illa en un període concret.
De fet, i vinculat amb la mobilitat, el de la carretera general, que travessa l’illa d’un costat a l’altre, ha estat un dels grans enfrontaments entre l’esquerra i la dreta. Els darrers demanen que es desdobli i els que governen hi són més reticents, encara que a vegades pugui semblar que els socialistes estan temptats a copiar el model de Mallorca i construir més carreteres. Uns s’excusen que el col·lapse de vehicles a l’estiu fa necessari aquest desdoblament, mentre que els altres consideren que cal potenciar el transport públic i que no s’ha de destruir el territori.
Qui és qui
A Més per Menorca, el coordinador del partit i conseller durant dues legislatures, Miquel Àngel Maria, ha decidit de no tornar-se a presentar al Consell i anirà de número tres al parlament. El cap de llista serà Josep Juaneda, que fins ara era el conseller de Medi Ambient i el responsable de Menorca Reserva de la Biosfera. Hi anirà acompanyat d’una cara nova: la nutricionista Noemí García. Cal recordar que Maite Salord va deixar la política activa el 2021 després de setze anys.
Els socialistes de Menorca no volen canvis en la seva cap de llista i, per tant, Susana Mora –que va agafar el relleu de la presidència de la institució a Maite Salord el 2017 per l’acord de governabilitat– repeteix de número 1. Qui s’hi incorpora és un ex-alt càrrec del govern de les Illes, Eduardo Robsy, que va plegar de director general d’Habitatge per motius personals. La seva situació al número 2 fa que uns altres candidats que ara són consellers descendeixin a la llista.
Qui fa el canvi, potser, més radical és el PP. Coia Sugrañes, l’eterna dirigent del PP a l’illa, fa un pas enrere per deixar lloc a Adolfo Vilafranca. Una rebel·lió interna i el qüestionament al seu lideratge per part de les juntes locals van fer desbancar Sugrañes del poder dins el partit. El PP veurà en els resultats si aquesta crisi interna l’ha afectat o, ben al contrari, en sortirà reforçat.
Unides Podem repeteix coalició amb Esquerra Unida i la cap de llista serà Nati Benejam, del partit morat. El 2019 qui va encapçalar la formació va ser Cristina Gómez, actual consellera insular d’Habitatge, Agenda Urbana, Ocupació, Formació, Innovació i Cooperació Local.
L’extrema dreta provarà d’esgarrapar algun dels vots de Ciutadans amb Maite Medrano, també candidata a la batllia de Ciutadella. A la formació taronja, qui procurarà salvar l’escó actual és Eugenio Ayuso. Són les dues formacions que tenen més difícil d’entrar a la institució.
