Fer antipolítica és una manera de fer política, Xavier

Benvolgut director, amigues i amics … sorprendre’s per l’activitat actual de Òmnium?. Penso que no és més del que sembla el no adherir-se a la presencia als carrers vers la protesta davant l’evidència cultural, si també cultural, de les manipulacions de les formes o noms dels delictes.
La llibertat que no acabem de tastar com en d’altres indrets, menys matussers i feixistoides, no te cap element de l’antipolítica car els “polítics” que ara mateix fan servir els nostres vots com els hi rota, oblidant que ells haurien de materialitzar els mandats del poble, no els de les seves elits o particular interessos.
Antipolítica és allò de votar cada temporada, de quatre anys, i desprès calla i combrega amb els artificis i mentides que engegarem. Per favor Sr. Antich i la companyia … la cultura és quelcom més que seguir la roda dels manipuladors de la política.
El carrer és par a dir, ben alt, prou de tanta bajanada barata i empallegosa. Òmnium “Cultural”?.

El canvi profund que ha fet ERC envers la independència, no es pot amagar. Sempre m’he sentit poc identificada amb Òmnium políticament parla’n. Segur que ha fet culturalment aportacions. No maregeu més la perdiu. O caminem tots cap a la independència, amb força i coratge, o ens entretenim jugant a l’autonomia, donant veu i aire als que ens volen sota terra. No puc entendre amb la nova llei que ens volen fer empassar, estiguin d’acord qualsevol català i menys una organització com vosaltres. No sé què sou ni que voleu tant vosaltres com ERC. Però és evident que jo no combrego amb cap dels dos.

Honestament, hi ha coses que no les entenc, i una d’elles és tot aquest escarafall per la decisió d’Omnium, Què curta és la memòria o potser hi ha gent a qui agrada fer-se l’ofès.
Abans que en Cuixart dimitís ja va dir qui seria el seu successor, hi ha haver sorpresa, no pel nom sinó per la poca transparència. Una tria feta a dit, on molts associats se n’assabentaren pels mitjans de comunicació i ja aleshores es va veure clarament cap on aniria Omnium sota el mandat d’en Xavier Antich.
Fer-se ara el sorprès a qui deixa sorpresa és a mi.
Quan l’editorial, doncs si el Sr Partal sentia la imperiosa necessitat de fer-lo, endavant.

Ser crític amb els que gestionen els teus vots és fer política .
Manifestar-se, reivindicar, escridassar si cal es fer política.
Lluitar pel que consideres just sense mirar qui es pot ofendre és fer política.
Organitzar un referèndum, amagar les urnes, aguantar els cops de porra, mobilitzar-se permanentment, votar independència votació rere votació és tant fer política que ens dóna tot el dret a exigir als que governen que ells també facin política.
No entenc com OMNIUM pot dir una barbaritat tan gran i contradictòria,
Antipolítica??

No sabem qui deu haver estat l’últim responsable d’aquesta campanya publicitària idiota de fer-nos treure la llengua. Per dignitat haurien de dimitir els qui han planificat una tal bajanada. Es així com pretenen normalitzar l’idioma del país? Per acabar-ho d’adobar, l’estat crític en què es troba, només li faltava aquesta broma. Hi perjudica més que no pas hi ajuda. Anys enradera ja van fer-ne una amb una dentadura postissa que repicava com una castanyola i anava fent petits salts de pardal. Després del gran èxit de llavors, ara va i ho tornen a fer. No deuen saber que fer-ne, dels diners dels socis, i els malbaraten posant en pràctica idees infantils que fan pixar de riure. Si els calessin foc, podrien aprofitar-se, si més no, per torrar castanyes ara a l’hivern. Omnium, foteu pena.

M’encanta aquest editorial perquè abans del procés jo em queixava que la ciutadania només podíem opinar cada 4 anys per les eleccions, i just el procés va obrir la possibilitat que la ciutadania tingués, com va tenir, més incidència política.

Avui ens volen adormits, desmobilitzats, callats, i despolititzats, just el contrari del que necessitem la ciutadania i el nostre país.

Vam perdre la independència per uns partits i uns polítics partidistes que ens van ensarronar, almenys a mi, i no em tornarà a passar.

El meu silenci o la meva protesta, la que sigui, també és política, i si els critico, o els critiquem, el mínim que podrien fer és escoltar. Però ni això no fan! Una pena i tota una lliçó.

No, Xavier, No és això. Què entens tu per antipolítica? i per Política (amb majúscules?). No confonguis Política amb politiqueta. La diferència és brutal. Politiqueta és el que està fent el Govern de la Generalitat: política de partit, política de supervivència , política autonomista, pòlítica de anar fent i política de jo tinc un càrrec i cobro, salvem el que poguem. Aiixí no es salva mai res!, i els fets confirmen això de manera contundent. La ANC en tot cas fa Política, amb majúscules: perquè a Catalunya ara mateix fer Política vol dir lluitar per la Independència; el demés són flors i violes, amb resultats totalment nuls, o de fet més aviat negatius. Què ha passat i passa amb el català que deien que estava blinadat i de fet està pitjor que mai? Criticar aquest estrepitós fracàs és fer antipolítica??

Criticar que España està intentant enganyar a la UE “blanquejant ” el codi penal canviant el nom però no eliminant el delicte de sedició és fer antipolítica?! Ho dius de debó?? Aquest sentiment és majoritari a Òmnium? Em costa molt de creure, i en tot cas no sé que faig sent soci de aquesta venerable entitat en mans de gent obnubilada pel dia a dia i l’anar fent.

Si de veritat volem solucionar els problemes cotidians dels ciutadans de Catalunya, cal necessàriament que aquests puguin decidir com i amb instruments que puguin controlar directament, o sigui amb la independència. I el demés són enganyifes i estratègies de pa sucat amb oli.

Si els socis accepten algú posat a dit, si els socis no és revelen contra els Tics dictatorials del Sr. Antich: “jo decideixo amb qui i quan ens manifesten”, “jo decideixo el que és bo o el que és dolent” “Ara no hem de fer manifestacions amb segons qui” “jo soc el vostre guia i vosaltres m’heu de seguir i assentir al que jo digui, vosaltres només pagueu quotes” “la vostra opinió no és valida”
100.000 socis, tots pensen el mateix?
Filòsof diu que és. El mestre que ensenya:
L’art de pensar de fer raonaments d’argumentar,de discernir, de explicar i arribar a conclusions….. a la gent del poble ens exigeix que no pensem, que no decidim, que no expressem disentiment, no podem qüestionar el que facin els nostres polítics, perquè torba la feina que estan fent, la taula màgica de la rendició.
Es el preu que has de pagar quan la teva anima i el teu pensament estan comprats.
Asun

Antipolítica? És l’únic que es pot fer ara mateix. Els partits són una simple extensió del Règim del 78, un règim antipersones, antisocietat, anticultures i antillengües. Un règim que manlleva diners a la sanitat pública per a llavors gastar-se el que no té en armament. Un règim que no fa res per a resoldre el problema de l’habitatge perquè molts dels seus membres se n’aprofiten per a guanyar diners. Un règim que fa servir a parts de la població contra d’altres i que no pot exhibir un sol mitjà de comunicació digne. Un règim que no només no resol cap problema dels molts que tenen els seus governats, es que ell mateix s’ha posat com a garantia que cap d’aquests problemes no es podrà resoldre mai. Per tant, als electors ens toca fer neteja, i si el senyor Xavier Antich no ho vol entendre, que s’entretingui a mirar quants socis d’Òmnium li marxen cada dia. Jo ja fa un temps que em vaig donar de baixa, i més tranquil: antipolítica, i ben orgullosa.

Per mi, el més preocupant de tot això, no és pas la deriva política d’Omnium, alineada curiosament amb ERC, per tant, AUTONOMISTA. Sinó el què hi ha darrera de tot aquest espantall. Què en treu Òmnium de tot això? És sabut que declaracions d’aquest tarannà afectarà negativament la quota dels socis, en conseqüència, això em fa preguntar quin perfil de socis té Òmnium a banda del Català? Quin % d’ingressos rep per part d’aquests altres socis? I això, malauradament, em porta a preguntar-me si l’opinió d’Òmnium no estarà condicionada per aquests altres socis?

M’agrada el comentari de Joan Benavent.
Quan sento dir que el català és perd per culpa dels catalano-parlants. Perquè no el parlem, m’emprenyo.
Si no el “parlem” (cosa no totalment certa) s’ha de buscar els motius i buscar solucions a l’arrel del problema.
Que passa amb les polítiques de benvinguda als immigrants? Que passa amb la mentida de la immersió a les escoles?. I la publicitat? I els canals de lleure pels nens? I les versions catalanes de les pel.licules? I les xarxes digitals?
Si. Jo faré tot l’activisme que “pugui” fer però a mi no em doneu la culpa.
Ah!! Aquest no és el tema!!
La ciutadania té tot el dret a criticar el govern d’Espanya i/o de la Generalitat quan no està d’acord en les polítiques que és facin. Això és fer política i amb majúscules.
No estem d’acord en aquest projecte de llei que el nostre govern ha ajudat a aprovar, per tant li ho direm.
A les dictadures no és contradiu res del que fa un govern. Ho has de fer treballant a la clandestinitat i jugant-hi moltes coses. És això el que vol Òmnium?
Ara no es diu dictadura o clandestinitat. Ara es diu antipolítica i es negativitat la confrontació. Ara de la oposició o del debat se’n diu divisió

FORA LA POLÍTICA HI HA LA BRETOLADA I L’INSULT…

El concepte de política és ample. Tothom recorda la frase que la guerra és una forma de fer política per altres mitjans. Per tant, fer anti-política, restar fora, referit a una política de l’adversari, no és més un insult, una desqualificació de la política amb la què no combregues. Força miserable.

Tots hem vist parlamentaris a cops de puny i tirant-se cadires en alguns parlaments de poc trellat democràtic, o més a la vora, els “cristos” de Ciudadanos al nostre parlament. Això és anti-política.

Venint d’un representant d’Òmnium és poc elegant i força desesperat tenir que desqualificar l’independentisme de ruptura, la mobilització al carrer amb un insult. La paraula és més pròpia d’energúmens de la xarxa, p. ex. del Sr. Sol d’ERC que no pas del Sr. Antich, que diu que no vol contribuir a la confrontació. Si es decuida!

Qui queda a l’Òmnium? Només faig que conèixer gent que ho era i que ha deixat de ser-ho des que aquest senyor, es va fer càrrec nomenat per l'”ho tornarem a fer” en un esclat del seu gran amor al poble de Catalunya. No sé vosaltres, però a mi no para de sorprendre’m l’immens canvi que poden produir dos anys i mig de presó. Segurament l’Oriol Junqueras, després de la traïció a tots els catalans, un cop venuda Catalunya, ja devia fer proselitisme allà dins per anar preparant la sortida, però no ens enganyem, la traïció ja estava dissenyada molts mesos abans, quan el Tardà i el Rufián, representant Catalunya al femer madrileny anaven pactant coses que ningú entenia per què feia massa vergonya entendre-les i tothom es refiava més o menys d’ells dos.
Però tornant al principi, m’agradaria saber quants afiliats han perdut des que hi és aquest home que més que mantenir una organització cultural, vol imposar a tots els catalans el que li manen des d’ERc. També voldria saber què n’opina en Jordi Cuixart de la trajectòria directa cap al zero absolut de socis? També va pactar el final de L’Ómnium el Junqueras?

Molt d’acord amb els comentaris dels subcriptors Josep Jalle 22:27 Salvador Molins i Sra. Silvia Fortuny 22:57
Una junta posada a dit per Cuixart i el seu entorn d’ER, ja em direu a on està la dona en Cuixart; ara aquest element a Suïssa, amb l’ajuda € que dóna el gobierno progresista y de izquierdas per muntar empreses.
Una junta que només la va votar el 12% però encara que hagués sigut el 8% tant se’ls hi fotia, sabem que una majoria de socis com ja hem pogut comprovar tregarien amb aquesta manca de democràcia.
Si voleu ajudar la llengua catalana, millor fer-se soci de l’entitat PLATAFORMA PER LA LLENGUA l’ong del català.
Òmnium ja és una entitat que forma part del sistema, és com muntar La marató.
socis d’Òmnium, sortiu d’aquesta clavaguera.

POLÍTICS PROFESSIONALS QUE NO FAN POLÍTICA

Sabem que l’activitat política és un servei que consistiria a escoltar quines són les necessitats i les expectatives de totes les parts interessades per prendre decisions en grups humans, amb autoritat i decisió, de vegades desobeint les lleis injustes perquè es puguin complir els objectius i, és clar, això no és pas el que fan els polítics de partit, en general obedients.
Porto gairebé seixanta anys fent política continuadament de forma professional i de forma voluntària, sense haver militat mai en cap partit polític.
Fas política com a delegat de curs, president d’una comunitat de propietaris, president d’una organització no governamental per facilitar la convivència a Catalunya d’immigrants d’Africa, president del centre cultural d’un poble petit, o president d’una associació municipal per coordinar la gestió cultural de quatre pobles del mateix municipi, i es fa política com a regidor i tinent d’alcalde sense haver militat mai en cap partit polític.
Es fa política participant a la “caputxinada” de 1966, i a totes les manifestacions del Procés català des de la Diada de 1976, fins a l’11 de setembre, l’1 d’octubre i avui 6 de desembre de 2022.
Professionalment es fa política a les empreses industrials o de serveis, com a gestor i cap de diversos laboratoris, com a director a Catalunya i també com a secretari de comitès tècnics nacionals i internacionals per canviar els reglaments tècnics. Es fa política quan ets conductor de grups humans amb responsabilitat de direcció per satisfer les necessitats de totes les parts interessades, fins a la jubilació, i després segueixes fent política.
Es fa política com a professor de Formació Professional nocturna en ple franquisme, com a professor convidat de diverses universitats, com a conferenciant en diversos auditoris professionals, i es fa política escoltant què diuen els altres per escriure cada dia i publicar allò que cal.
Naturalment, a mi em diuen que faig política, tot i ser desobedient i no haver militat mai en cap partit polític.
No vull dir noms, però molts càrrecs públics que tenen la servitud de partits polítics, no fan política i no governen de cap manera per prendre decisions de gestió encaminades a satisfer les necessitats i les expectatives de totes les parts interessades, perquè ni tant sols no ho pretenen. Des del meu punt de vista, molts polítics professionals de tan obedients com són, no fan política.

PS-1.
El món avança a cops de desobediències -antipolítica per exemple-, però en els estudis universitaris de Ciències Polítiques només s’ensenya la part de l’obediència.

Precisament els posicionaments de Omnium, i del seu president Antich, totalment subordinats a les tendències autonomistes de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, em van fer donar-me de baixa de l’Entitat. En canvi mantinc el suport econòmic a la ANC, al Consell de la República, etc., etc.

No te raó Antich en atacar la ANC tot dient que es divideix l’independentisme i es va contra la Generalitat.
Primer perquè el partit que hi ha ara mateix al govern de la Generalitat no és independentista, essent més concrets, la cúpula del partit amb Junqueras al front i els seus acòlits fonamentalistes o de la menjadora no són independentistes, no són la ERC que coneixia.
Segon perquè si el PSOE i PP estiguessin ara al front de la Generalitat fent les seves polítiques espanyolistes, de submissió a espanya, com fa la ER de Junqueras, seria lícit per a qualsevol català independentista honest, el manifestar-se contra la Generalitat, que no és Catalunya.

En la línia de les manipulacions demagògiques als mitjans de comunicació subvencionats per la Generalitat d’ER, he sentit com en Joan Tardà (qui t’ha vist i qui et veu, quina decepció) deia aquest matí, en un acte de cinisne descarat, que no es podia dividir l’independentisme anant contra la Generalitat.
Qui ha dividit i boicotejat l’independentisme? La ER que en aquests moments governa la Generalitat, agafats com a paparres a les poltrones amb objectius egoistes propis i de partit, no per estima a Catalunya.

Cal veure Opium com una eina més de manipular d’ERç. Creuen, com si fossin 40 anys enrere, que amb publicitat institucional ho tenen tot resolt. Controlen la ccma, majoria de medis… però no tenen els vots, ni la meitat dels necessaris, i si perden tambe el carrer per decència o sense haurien d’esfumar-se, per això van com bojos fumats que no saben el que diuen i fan. Pitjor que els Rajolats. El carrer no l’han de tenir ni controlar mai els polítics, menys els jutges, menys tots dos alhora, compartint ideals. ERç està al costat de qui vol aplicar el 155, els delictes de rebelió (vigent i disponible per jugar-hi), el delicte de manifestació intimidatòria, espies de converses privades, dels Gals, de justícia putrefacta fins Europa (recordem que ha protegit al Garzón (qui te llavors justícia a Ñ?), el Rumasa, el Losantos, i desprotegit infinitat). ERç està pel franquisme.

Si estimes Òmnium Cultural .. DONAT’EN DE BAIXA … sembla estrany, però a voltes és el millor que cal fer … Així, es restaura l’Òmnium lliure (no “segrestat”), democràtic (no amb President “a dit”), polític (en sentit genuí, no a-polític com s’estilava durant el franquisme), popular (realment als pobles i barris on més fa falta), combatiu (sí, valent i pro-actiu, no “sofisticat”) … Visca Òmnium! … DONAT’EN DE BAIXA! (ja tornaràs a fer-te’n)
[si escau, MÀXIMA DIFUSIÓ per tots els mijans: gràcies]

És que la relliscada d’aquest Antich és tan monumental que costa d’entendre.
Que els ha passat a aquesta gent que per dos reals es lliuren a aquells, i ha tot allò, que durant tants anys hem combatut?
Que pensaria la gent que va fundar Omnium l’any 1961, davant de les condicions que es donaven en aquella època (per cert l’any que hi vaig ingressar i del qual ja he donat ordres de surtir-me’n).
En fi que la passada del Junquerisme pel nostre país, comença a ser verdaderament demolidora.