Els feminismes dels anys setanta i els contemporanis arriben al CCCB

Que el feminisme és ben present a tot arreu i que cada vegada té més força i ocupa més espais és innegable. Però el feminisme no és unívoc, sinó que té múltiples interpretacions que tot sovint s’han vist reflectides en expressions artístiques; tant de protesta com amb voluntat estètica. És per això que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dedica el projecte ‘Feminismes!‘ a aquest moviment, una mostra que vol reivindicar l’aportació de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que canvien la manera d’entendre el món. L’exposició es podrà veure fins al primer de desembre.

‘Feminismes!‘ és formada per dues exposicions: ‘L’Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la Verbund Collection, Viena‘, comissariada per Gabriele Schor, amb obres d’artistes d’avantguarda dels setanta, i ‘Coreografies del gènere‘, comissariada per Marta Segarra, on es poden veure setze obres d’artistes contemporànies. 

La mostra, que s’acompanya d’un programa d’activitats extens sobre els feminismes, vol posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes contemporanis.

Els anys setanta van ser un punt d’inflexió del moviment feminista. Una nova generació va irrompre a la vida pública per capgirar allò establert per mitjà de múltiples representacions culturals. És per això que l’art que van fer era trencador, tant per l’ús dels llenguatges i formes com pel desafiament a les construccions de gènere i les reivindicacions del dret de decidir sobre el propi cos, contra les violències masclistes i el descobriment del fet personal com a fet polític. Però aquesta explosió feminista també ha servit com a model i inspiració per als feminismes actuals, que tenen una riquesa i pluralitat sense precedents.

L’avantguarda dels anys setanta, el feminisme radical i l’alliberament

Aquesta exposició aplega més de dues-centes obres de setanta-tres artistes d’Europa, Amèrica i l’Àsia, nascudes entre el 1929 i el 1958, per a destacar les fites de l’Avantguarda Feminista, terme emprat per la comissària, Gabriele Schor, fundadora i directora de la Verbud Collection de Viena, per agrupar aquelles artistes que van reescriure el cànon de la història de l’art durant els setanta.

S’hi poden veure obres amb llenguatges i tècniques ben diversos: de la fotografia i el cinema a les performances i els happenings. Mitjançant l’art, les creadores van desconstruir els condicionants culturals i repressius de l’època. Per primera vegada en la història de l’art, les dones artistes, com a col·lectiu, van prendre la iniciativa en la representació de la dona, mostrada històricament des d’un punt de vista masculí i androcèntric, més enfocat al plaer de l’altre que no pas a la representació d’un cos. Amb les obres van voler posar damunt la taula visions noves i preguntes sobre les funcions de la dona en la societat. El nexe que uneix totes aquestes artistes és el rebuig de les idees que s’ajusten a la norma tradicional.

L’exposició, dividida en cinc seccions, mostra un recorregut que va des de la reclusió de la dona a casa com a mare i esposa fins als rols de gènere passant pels cànons de bellesa i l’exaltació de la sexualitat femenina.

Coreografies de gènere, els feminismes contemporanis en l’art

Per altra banda, l’exposició ‘Coreografies de gènere’, comissariada per Marta Segarra, mostra les obres de setze artistes contemporànies. Els feminismes actuals són massa plurals per a recollir-los en un sol relat: des dels anys setanta s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme ‘gènere’ per a indicar que la diferència sexual no és ‘natural’ sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinacions poden anar més enllà d’aquests dos pols oposats. El moviment feminista, s’ha anat lligant a altres lluites contra formes d’opressió com el racisme, l’homofòbia, la transfòbia, el menyspreu cap als col·lectius desafavorits i, també i fins i tot, amb moviments com l’ecologisme.

Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, i passen per la desconstrucció del binarisme de gènere i les identitats sexuals, l’ecofeminisme, les violències masclistes, la intersecció entre feminisme i racialitat i també la sexualitat.