La maniobra fallida de Sánchez per a maquillar la sedició

TEMA DEL DIA
Crisi. La primera llei estrella del govern espanyol ha originat la primera crisi en l’executiu de coalició. La llei de llibertat sexual és un dels projectes prioritaris de Podem per a justificar el pacte amb el PSOE i l’eina per a promoure Irene Montero com a ministra d’Igualtat. Podem tenia pressa a aprovar-la abans del 8 de març, per reforçar-ne el simbolisme, però el PSOE no en tenia tanta. I va enviar la vice-presidenta Carmen Calvo, la mà de ferro de Pedro Sánchez, a posar-hi traves, ajudada pel ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. L’excusa de la batalla era que el primer redactat no era constitucional i la dreta podria tombar-lo portant la llei al Tribunal Constitucional. Va haver d’intervenir-hi Pablo Iglesias perquè la llei fos aprovada in extremis al consell de ministres d’ahir.

La polèmica s’ha escenificat com una batalla d’egos, per a veure qui es penjava la medalla del feminisme en una setmana especialment sensible en aquesta qüestió, però darrere la pugna hi ha una maniobra de més llarg abast, que té prevista el PSOE. La intenció del ministre de Justícia de dilatar la llei no era perquè ell sigui un masclista, sinó perquè volia llevar-ne els articles relatius als delictes sexuals que requereixen una reforma del codi penal. Això hauria descafeïnat la llei. I Podem no ho ha acceptat, perquè una llei sense sancions és només una declaració de bones intencions. L’objectiu del ministre, seguint instruccions de Pedro Sánchez, era reservar les sancions per quan es presenti la reforma integral del codi penal, que en teoria ha d’incloure la reforma del delicte de sedició per a permetre que els presos catalans surtin de la presó definitivament.

Aquesta reforma provocarà les ires de la dreta política, judicial i mediàtica espanyola, que posarà el crit al cel. Per atenuar el cop, el PSOE prova de barrejar-ho amb més qüestions. Primer va sospesar de reintroduir la il·legalització del referèndum, però sembla descartat per les pressions dels independentistes. Va ser el govern de José Luís Zapatero que va eliminar el referèndum del codi penal i seria molt lleig que fos el de Pedro Sánchez que l’hi tornés a fer entrar. Del punt de vista independentista, que el referèndum fos legal a Espanya no va servir de res, perquè es va prohibir el de l’1-O i els seus organitzadors són a la presó o a l’exili, tot i que acusats d’uns altres delictes. L’altra possibilitat que estudia el govern Sánchez és de rebaixar la sedició però endurir la rebel·lió, cosa que només serviria per a intensificar la repressió en el futur, per més que solucionés el problema conjuntural que té Sánchez amb els presos.

La reforma global del codi penal encara no té data de presentació i el govern no la farà fins que no hagi trobat el mecanisme per a embolcallar la suavització de la sedició amb mesures perquè l’opinió pública espanyola la pugui pair bé. Incloure els delictes sexuals en la reforma li hauria anat molt bé, perquè aleshores hauria pogut acusar els qui s’hi oposessin de masclistes, però les urgències històriques de Podem han pesat més. Per tant, l’equip de Sánchez haurà de cercar unes altres mesures.

El president espanyol sap que mentre hi hagi presoners polítics difícilment avançarà una taula de diàleg per a la qual no té propostes polítiques i corre el risc de naufragar. Per això, a la primera reunió de la taula, la part espanyola va insinuar que tenia mecanismes per a alliberar els presos, però en canvi de cessions en el terreny polític, com va explicar Andreu Barnils diumenge. Una insinuació que va ser rebutjada per la part catalana, que va haver de recordar que no hi anava a resoldre problemes personals sinó polítics. La part catalana va insistir en el fet que sense presoners polítics el conflicte polític es mantindria obert, no únicament perquè hi ha exiliats i milers d’encausats, sinó perquè no s’hauran resolt les causes. La nova reunió de la taula de diàleg s’ha de fer aquest mes de març a Barcelona, però encara no té data. Segur que serà després del 8.

MÉS QÜESTIONS
Puig pacta amb els empresaris per reforçar la presència a Brussel·les. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat la necessitat de sumar esforços amb les entitats empresarials per a tenir una presència més important a Brussel·les i reforçar la participació dels sectors productius en les decisions de la UE. El president ha intervingut en la signatura d’un conveni entre la Fundació Comunitat Valenciana – Regió Europea (FCVRE) i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV). A parer seu, és transcendent per als sectors econòmics que la CEV tingui presència a Brussel·les perquè el protagonisme de les regions cada vegada serà més important en l’acció europea. En virtut de l’acord signat pel president amb el responsable de la CEV, Salvador Navarro, una persona contractada per la CEV serà a l’oficina de la FCVRE a Brussel·les, amb l’objectiu de potenciar la participació dels sectors productius del País Valencià en les polítiques de la Unió Europea. El responsable de l’executiu ha manifestat que és fonamental que el País Valencià tingui un ancoratge més sòlid en la presa de decisions europees perquè una gran part de les que es prenen a Brussel·les ens afecten directament, tant en la vida quotidiana com en l’activitat empresarial.

Les Corts demanen al govern espanyol de revisar a la baixa el cabal del Tejo-Segura. La guerra per l’aigua no s’atura. El ple de les Corts ha acordat per unanimitat d’instar el Consell a exigir al govern espanyol que revisi a la baixa els cabals ecològics dels plans del transvasament Tejo-Segura. La proposta inclou la idea de revisar els cabals ecològics dels embassaments a Aranjuez, Toledo i Talavera (Castella – la Manxa) perquè consideren que són excessius, i també que el govern valencià presenti al·legacions basades en criteris tècnics i ajustats a la normativa. A més, les Corts exigeixen que el govern espanyol activi mecanismes econòmico-financers i jurídics que facin assumible l’ús d’aigua dessalinitzada per a agricultura i proveïment a Alacant, sobretot perquè el preu no superi els 33 cèntims per metre cúbic. Una altra mesura que aplega la iniciativa és potenciar l’ús d’energies renovables per a les plantes dessalinitzadores, de manera que contribueixin a mitigar el canvi climàtic i el cost energètic de la dessalinització.

Xisca Mora presidirà el PI provisionalment, fins al congrés. Després de la dimissió precipitada de Jaume Font, president de Proposta per les Illes (PI), la vice-presidenta, Xisca Mora, assumirà el càrrec provisionalment, fins que no es convoqui un congrés extraordinari, abans de sis mesos. A més de renunciar a la presidència, Font ha renunciat a l’escó de diputat al parlament. En teoria, n’ocuparà la plaça Maria Antònia Sureda, però encara s’ha d’acabar de decidir, tot esperant un acord dins la formació entre les parts enfrontades. Al congrés, hi podria haver més d’una llista, tot i que s’han multiplicat els contactes entre els dos sectors per evitar-ho, pensant que la imatge de divisió perjudicaria el futur del partit. Font va ser desplaçat pel sector sobiranista que encapçala Josep Melià.

Els socialdemòcrates no volen que Andorra entri a l’FMI. El Partit Socialdemòcrata proposa l’adhesió d’Andorra al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa com a alternativa a l’entrada al Fons Monetari Internacional que defensa el govern. L’argument és que entrar-hi és més barat i permetria d’avalar projectes de caràcter social, com ara l’habitatge, amb un tipus d’interès baix. Una delegació dels socialdemòcrates, formada per Pere López i Jordi Font, s’ha reunit amb la vice-governadora per a l’Estratègia de Desenvolupament Social del Banc de Desenvolupament, l’espanyola Rosa María Sánchez-Yebra, per saber de primera mà com es tramiten els projectes. El cost de l’adhesió és de 3,1 milions d’euros. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, creu que aquesta adhesió té un cost molt inferior en comparació amb la d’alguns altres organismes pels quals s’ha interessat el govern i que, a més, abasta terrenys que afecten la qualitat de vida dels ciutadans directament, com ara l’habitatge, la protecció social i la mobilitat. En canvi, diuen, l’entrada a l’FMI no respon a les necessitats de la població. La intenció del PS és posar sobre la taula l’adhesió al Consell General mitjançant una iniciativa legislativa. El Banc de Desenvolupament permet de demanar finançament per a projectes no únicament del govern, sinó també dels comuns i d’empreses parapúbliques.

LA XIFRA
4,5 milions d’euros demana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya als diputats d’Esquerra Republicana Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i els dóna tan sols quinze dies perquè facin efectives les fiances.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de març de 1790 l’Assemblea Nacional Constituent de França creà els departaments, amb l’objectiu d’eliminar les províncies, suprimir les diferències culturals i constituir un estat homogeni que liquidés les diverses nacions que hi ha a l’estat francès, com una part de la catalana. Dels 99 departaments actuals, Catalunya Nord és una part del 66è.