Fem números ?

Com que em diuen que aviat apareixeran les primeres enquestes sobre el 27-S, de manera preventiva em sembla que podrien interessar unes quantes reflexions sobre els vots i els escons que hi ha en joc. Hem de tenir ben present que les enquestes són part de la campanya i pretenen de modificar la intenció de vot d’una part de la població. Per això de vegades són molt fantasioses. Els números que presente ací no són pas cap enquesta, però ajudaran a marcar els límits del terreny en què ens movem.

Primera dada: per a tenir la majoria absoluta al Parlament de Catalunya calen seixanta-vuit escons. Ara mateix CiU (no pas CDC), ERC i la CUP en tenen setanta-quatre.

Segona dada: les xifres no es mouen gaire ni de manera sobtada. De fet, és molt remarcable la consistència en el temps del vot a les eleccions catalanes. Des de les segones eleccions (les de 1984) el nacionalisme (en aquest cas s’entén que és la suma de CiU i ERC) sempre ha tingut majoria absoluta al parlament. Però sempre ha estat una majoria justa. L’any amb més vots va ser el 1992, quan van arribar a tenir vuitanta-un escons. Però entre el 1999 i el 2010, durant una dècada llarga, que són tres legislatures, la suma de CiU i ERC va restar tres vegades seguides a seixanta-nou escons —només un per damunt de la majoria absoluta.

Tercera dada: durant el temps que fa que som al segle XXI, cinc eleccions, si comptem la del 1999, CiU i ERC s’han mogut sempre entre els seixanta-nou escons i els setanta-dos. O siga entre un escó per damunt de la majoria absoluta i quatre. Primer Solidaritat i després la CUP van obtenir quatre i tres escons suplementaris el 2010 i el 2012. Això ha fet que el resultat global siga més bo des del 2010, de manera que sumaven en total setanta-cinc i setanta-quatre diputats. Però la suma estricta de CiU i ERC dóna en tots dos casos setanta-un escons.

Quarta dada: contra allò que s’especula sovint de la participació, he de dir que no sembla que siga un factor gaire determinant. Durant el present segle a les eleccions hi hagut una variació d’onze punts en la participació (la més baixa, la del 2006, del 56%; la més alta, la del 2012, del 67%). Els unionistes creuen que com més participació hi haja més bé els anirà, però els fets diuen de manera significativa que això no és així. L’elecció amb més participació de totes va ser quan hi va haver el segon resultat nacionalista més alt. Tampoc no és fàcil augmentar gaire més la participació de com va pujar ja el 2012. Va ser la més alta de la història (67%) i el salt més gran que hi ha hagut mai (del 59% el 2010 al 67% el 2012, vuit punts de cop), però només va restar un escó a la suma dels partits nacionalistes.

I ara l’especulació. Tenint en compte aquestes dades per a analitzar els possibles resultats del 27-S, cal especular amb els tres canvis significatius que hi ha hagut: el fet que CDC ara és independentista i que UDC se n’ha separat; el fet que CDC i ERC per primera vegada a la història s’han unit i han afegit un gros notable de gent nova al projecte, i el fet que tot indica que la CUP creixerà.

El primer fet podria implicar una pèrdua de vots de Junts pel Sí a UDC, que per mínima que fos seria important si tingués traducció en escons —tenint en compte que històricament se’n mouen tan pocs. Dit això no és gens clar que UDC puga tenir cap diputat. I si en té un no és clar si li’l prendrà a Junts pel Sí o al PP.

El segon fet d’entrada hauria de significar un augment important del vot a Junts pel Sí. I a mi personalment, de tots els factors, em sembla que aquest serà el més transcendental. Però no hauríem de perdre de vista que el màxim nombre d’escons aconseguits per la suma de CiU i ERC és de vuitanta-u. En les circumstàncies actuals i amb la tensió del moment vuitanta-u sembla una meta inabastable. De fet, crec que superar els seixanta-vuit ja seria un èxit.

I això també pel tercer factor: si la CUP augmenta molt en vots sembla normal que una part substancial vinga de les files dels partits que integren Junts pel Sí. Al final tant hi fa, perquè tots són vots independentistes, però el repartiment entre Junts pel Sí i la CUP serà un element important del recompte la nit electoral.

En resum: primer veig molt difícil que Junts pel Sí i CUP no sumen els seixanta-vuit escons —perquè seria el pitjor resultat per al nacionalisme des del 1984, voldria dir que es perdrien vuit escons de cop i volta i mai no hi ha hagut una variació tan gran en el nombre d’escons del bloc nacionalista. Sembla poc sensat que passe just ara. En segon lloc veig molt probable que Junts pel Sí, que ara tindria setanta-un escons (per entendre’ns) obtinga la majoria absoluta, però em sembla que serà per poc. I tercer, el creixement de la CUP serà molt condicionat pel resultat de Junts pel Sí i la polarització que s’originarà durant la campanya, que farà anar els vots d’una banda a l’altra.

I ara que ens vagen passant enquestes, que ja tenim uns quants elements per a analitzar a la cuina…