Fem les maletes… digitals (2)

En aquesta sèrie de tres capítols sobre la manera de fer les maletes digitals, primer us vaig fer un resum del concepte de roaming o itinerància de veu i de dades o com nosaltres ajudem les operadores a tenir uns millors resultats anuals, i els sistemes que tenim de controlar l’ús que en fem, per no passar-nos de pressupost. També és important com fer-nos-ho perquè tots tinguem cobertura en un lloc on no arriba o com fer-nos-ho per no trencar-nos el coll fent postures impossibles per poder agafar el poc senyal de telefonia que ens arriba.

A la foto d’aquesta setmana em teniu dalt d’una pedra del ‘punt de cobertura’ d’un poblet. Us puc assegurar que el que diu el cartell és cert: per parlar per telèfon has d’enfilar-t’hi esperar un moment i fer la trucada sense moure’t de la pedra.

Espero haver-vos convençut que les tarifes i el volum de les opcions d’itinerància de dades no són la vostra solució. De fet, si són la solució que us proposen les operadores no pot ser la vostra, així que anem a unes altres alternatives…

Avui parlarem de la manera de no gastar euros amb la connexió de dades. Parlaré de la wi-fi gratuïta.

La wi-fi ‘de pobres’

La wi-fi és la vostra salvació i heu de saber trobar xarxes sense fils gratuïtes allà on aneu. O, si sou espavilats, i jo no us ho explicaré, la manera d’accedir a wi-fis protegides.

Hi ha diferents maneres d’accedir a la wi-fi i un sistema de control a les vostres preferències. A les preferències, normalment tindreu posat que no es connecti a qualsevol wi-fi sense demanar-vos permís. Això és el més segur i vol dir que si la xarxa, no l’heu utilitzada abans, no es connectarà sense que vosaltres ho digueu. I quan feu de turistes anireu trobant xarxes wi-fi que mai no heu vist ni heu fet servir, així que haureu d’anar buscant i acceptant les noves xarxes.

Si alguna vegada us heu intentat connectar a una xarxa wi-fi i no us n’heu sortit perquè no en teníeu totes les dades o perquè el sistema d’identificació no l’entenen, feu que el vostre dispositiu s’oblidi de la xarxa (‘Ometre aquesta xarxa’ a l’iOS) perquè en cas contrari cada vegada que hi sigueu a prop intentarà connectar-s’hi amb el mateix èxit o fracàs que la primera vegada.

Els tres sistemes d’accés són:

Accés lliure. Són les que no tenen cadenat al costat del símbol de wi-fi. Només heu de seleccionar la xarxa, esperar un moment i ja esteu connectats. Vigileu que hi ha xarxes que tenen protecció per a adreça MAC (l’adreça física de la targeta de xarxa) i normalment apareixen com a accés lliure perquè la identificació, la fa la targeta i per molt que vulgueu no aconseguireu connectar-vos-hi.

Accés amb contrasenya. El mateix que deveu tenir a casa. Quan us intenteu connectar a la xarxa que us han dit, normalment el nom de l’hotel o el restaurant, us demana una contrasenya, més o menys llarga, segons el seu sistema de seguretat. Si entreu la contrasenya sense errors, i no sempre és fàcil, us connectareu a la wi-fi.

Accés amb pàgina d’autenticació. Aquests són els que us enredaran. Els trobareu en llocs públics com aeroports i us enredaran perquè segurament veureu que no tenen cadenat i us semblarà que són xarxes gratuïtes, però després de connectar-vos-hi, abans d’anar directament al Whatsapp heu de passar pel navegador i intentar d’accedir a qualsevol lloc, que és la manera de forçar que surti la pàgina d’identificació i posar el vostre codi o enregistrar-vos-hi per poder fer-lo servir.

Una vegada connectats, no tots els ‘free wi-fi’ us donen el 100% de servei. Pot ser que us trobeu que només us donés accés a webs i no a correu, pot tenir blocada la VoIP i no us deixarà fer trucades per Skype, etc. Us podeu trobar amb totes les casuístiques possibles…

Per trobar wi-fis, abans de sortir prepareu-vos i cerqueu al lloc on aneu a viatjar, per exemple París. Aneu a l’Starbucks o a McDonald’s o fixeu-vos en els adhesius que fan propaganda de wi-fi gratuït als bars o restaurants i que també us poden oferir un endoll per tornar a donar aire al vostre dispositiu.

Les oficines de turisme també són un bon lloc per a trobar wi-fi gratuïta.

Wifi Finder, amb versions per a iOS i Android, és una bona eina per a trobar-ne. Per als EUA, també en versió app.

Un 67% dels hotels europeus us donen wi-fi gratuït,a però no us en refieu. A Portugal trobareu wi-fi gratuïta al 43,7% dels hotels, però a Turquia al 84,7%, i no us penseu que com més categoria té l’hotel més fàcil és trobar wi-fi gratuïta. De fet, és justament al revés: només el 57,1% dels cinc estrelles, respecte a un 65% dels de dues estrelles. Trobareu més dades curioses en aquest estudi.

I la setmana vinent acabarem el tema parlant del mi-fi i la manera de tenir cobertura per a tothom.