Fèlix Cucurull i el pont cultural entre Catalunya i Portugal

La setmana passada Lisboa va ser l’escenari d’un acte de retrobament entre Catalunya i Portugal de gran significació. Potser allò que més en va transcendir va ser la distinció que va rebre Lluís Llach de la Societat Portuguesa d’Autors, per la seva contribució a les relacions entre Catalunya i Portugal, simbolitzades essencialment en la cançó ‘Abril 74′ que Llach va compondre en homenatge als militars que protagonitzaren la Revolució dels Clavells del 25 d’abril del 1974. L’acte va rebre el suport d’una autèntica gernació de catalans residents a Lisboa, però també de portuguesos apassionats per Catalunya.

Però durant l’acte també és va presentar el llibre Dois povos ibéricos. Portugal & Catalunha, de Fèlix Cucurull, que ha reeditat en versió portuguesa l’editorial Guerra e Paz. L’obra de Cucurull es va publicar originàriament en català el 1967 i en el cinquanta aniversari de la seva edició continua essent una referència imprescindible per a l’anàlisi i estudi de les relacions entre Portugal i Catalunya.

La traductora Umbelina Sousa resumia l’acte destacant l’emoció del que simbolitzava Lluís Llach i la transcendència de la recuperació del text de Fèlix Cucurull, sobretot per allò que conté de pedagogia sobre Catalunya a Portugal i sobre Portugal a casa nostra, en un moment en què l’ocultació de tots dos territoris era sistemàtica. La regidora de Cultura d’Arenys de Mar, Isabel Roig, poble on va néixer Cucurull, va recordar la fascinació que l’escriptor tenia per Portugal, que el va convertir en l’ambaixador intel·lectual de Catalunya en aquest país.

L’obra de Cucurull s’insereix en la tradició de l’iberisme com a moviment polític, tot i que el llibre de Cucurull va més enllà: pretén traçar tot un seguit de relacions entre Catalunya i Portugal des del punt de vista històric i cultural que permetin situar-les en un rang d’igualtat. Com es pot comprendre per la data de publicació del llibre, 1967, la censura el va passar per l’adreçador, començant pel títol, que era Portugal i Catalunya en la versió que l’autor va presentar el 1966 al premi Josep Yxart i que va guanyar. El dia 5 de maig es presentarà a la biblioteca d’Arenys de Mar, que acull els seus papers i llibres.

Les relacions amb Portugal
Una de les persones que ha estudiat millor la relació de Fèlix Cucurull amb Portugal és en Joaquim Sala-Sanahuja. En un article publicat al llibre Uns apartats germans (Lleonard Muntaner, 2010), explica que és Manuel de Seabra qui li obrirà les portes a l’edició a Portugal a final dels anys cinquanta. Així mateix, també coneixerà António de Macedo, cineasta, escriptor i professor, que s’interessa per la seva obra i en publica assaigs i estudis a la premsa. Mentrestant, Cucurull comença a publicar a casa nostra antologies de poemes i de contes portuguesos. Aquesta relació amb Portugal permetrà que en alguns casos les novel·les de Cucurull es publiquin abans en versió portuguesa que no en versió catalana.

El coneixement amb Macedo serà vital per a establir-se el 1963 a Lisboa, on es continuen publicant les seves novel·les, mentre que aquí sovintegen les traduccions de Macedo. Cucurull s’hi estarà fins el 1965 gràcies a una borsa d’estudis de la Fundació Gulbenkian. Això permetrà que intensifiqui el seu paper de pont entre les dues cultures. Aquesta borsa i l’estada a Lisboa serviran perquè investigui i enllesteixi la redacció de Dos pobles ibèrics, que l’any 1966 guanyarà el premi Yxart i que finalment es publicarà el 1967, ara fa cinquanta anys.  A més a més, treballarà en la premsa local publicant articles al Diário de Noticias i també al Diário de Lisboa, que li permeten d’anar complementant els seus ingressos.

Quan torna a Catalunya combina la lluita antifranquista amb la lluita contra el règim dictatorial portuguès, ara focalitzat en la figura de Marcelo Caetano, successor de Salazar. Sanahuja explica: ‘Cucurull ajuda molt activament els polítics portuguesos que lluiten contra la dictadura, acció que li serà reconeguda després del triomf  de la Revolució dels Clavells, l’any 1974’. I afegeix: ‘La participació en els preparatius d’aquella revolució li va donar també un relleu important entre els sectors catalans d’oposició al franquisme.’

L’iberisme avui
La fascinació que sent Cucurull per Portugal s’ha d’emmarcar en el conjunt de relacions culturals que ha fet que la nostra política i la nostra literatura contemporànies hagi tingut moments d’emmirallament amb Portugal. És prou coneguda la passió de Josep-Lluís Carod-Rovira per Portugal i la Revolució dels Clavells. De fet, aquesta flor va ser present en moltíssims dels seus mítings. Josep Pla va dedicar un volum sencer de l’obra completa a la relació amb Portugal, Direcció Lisboa, perquè un dels seus germans hi vivia. De fet, un article sobre el règim portuguès serà el que motivarà que el jove Baltasar Porcel l’expulsi de les pàgines de Destino, quan la revista volia canviar la seva imatge, i va originar un enfrontament de més de deu anys entre tots dos escriptors. I si ens n’anem enrere en el temps, el federalisme de Pi i Margall entroncava de ple amb l’iberisme.

Portugal ha fascinat com a escenari poetes com ara Ponç Pons i Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol; assagistes com Ignasi Ribera i Rovira o Gaziel, Rafael Vallbona, Jordi Coca i Víctor Martínez Gil; i narradors com Lluís Anton Baulenas, Salvador Casas, Eloi Vila, Xulio Ricardo Trigo, Antoni Serra iJordi Nopca. El cas més singular és el de Jaume Benavente, que ha dedicat al món atlàntic lusòfon dues novel·les breus ambientades a Cap Verd, una novel·la i dos llibres de viatges.

Però aquesta fascinació no té tant a veure amb l’iberisme tal com el defensava en alguns dels seus escrits José Saramago o, en menor mesura, António Lobo Antunes. En tots dos casos es tractava d’una reacció des del Sud d’Europa contra els intents homogeneïtzadors de la cultura i el pensament des del centre del continent i molt especialment de l’àmbit germànic. Saramago fins i tot va escriure una novel·la molt interessant, La balsa de pedra, amb una península Ibèrica a la deriva… Si bé l’iberisme proposa una federació de pobles ibèrics independents, en què Catalunya, Castella i Portugal serien els més forts però també hi tindrien cabuda realitats com la basca o l’andalusa, hi ha més d’un independentista català que ha escrit que seria una opció política fantàstica si Lisboa en fos la capital, ‘només pel pur gust de veure els madrilenys essent simplement, ciutadans de províncies’.

Sigui com sigui, és clar que la reedició del llibre de Cucurull en portuguès obre les portes a revisar la relació amb Portugal. Només cal esperar que el llibre també es reediti en català.