El MNAC, refugi de Felipe VI, amb Miquel Roca d’amfitrió

Felipe VI no podia permetre’s una gala com la de l’any passat. Llavors el sopar d’inauguració del Mobile World Congres (MWC) es va fer al Palau de la Música, un emplaçament difícil d’aïllar de la cridòria del ‘poble’. De resultes d’allò, la xiulada i els crits dels manifestants que protestaven contra la presència del Borbó es van filtrar fins a la sala on es feia la vetllada. Enguany la casa reial espanyola volia tranquil·litat i per això va decidir de cercar refugi en un espai gestionat per un amic de la família, Miquel Roca, president del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La sala oval va ser l’indret triat per a l’àpat. Un lloc espectacular des d’on s’albira tota Barcelona, però sense ser-hi. Una metàfora d’allò que volia el monarca.

Montjuïc ha estat durant hores –si no de grat, per força– un dels espais més tranquils de Barcelona. Però no pas els accessos. Als volts de les sis de la tarda, centenars de persones han ocupat les escales que condueixen al MNAC per a dir a Felipe VI, una altra vegada, que no és benvingut a Barcelona. Però la gentada no ha pogut passar el control de seguretat dels Mossos que protegia l’accés principal al museu.

Els periodistes sí que hem tingut aquest ‘privilegi’. Ens han conduït pels accessos posteriors de l’edifici. Pel camí, només hi hem trobat mossos armats fins al capdamunt, agents de la guàrdia urbana i homenassos de dos metres enfundats en vestits negres, del servei de seguretat de la casa reial. Ni una parella passejant, ni un gos corrent per les zones verdes i ningú fent esport. Com si haguessin desallotjat tota la muntanya.

Aquesta era la sensació que deixava el dispositiu que ha encerclat el museu i que ha fet l’estada de Felipe VI tan agradable com ha pogut. L’objectiu era que el Palau de la Música fos un malson comparat amb l’acte d’avui. I tal dit, tal fet. L’únic gest de desaprovació que ha rebut el monarca espanyol ha estat la plantada del president de la Generalitat, Quim Torra, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, en el conegut besamans. De fet, tots dos ja havien anunciat que ho farien, a diferència de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i l’amfitrió, Miquel Roca. Com a tal, Roca ha estat dels primers d’arribar a l’acte i de deixar-se veure al vestíbul d’entrada, on anava donant la benvinguda a tothom.

Abans del sopar, en un espai reservat únicament als convidats, Torra i Colau sí que han saludat Felipe, segons que ha informat el servei de protocol de la casa reial. Fonts de presidència assenyalen que no han pogut evitar saludar-se: ‘Ha estat fred’. En tornant, han anat a asseure’s a les taules disposades a la sala oval mentre els periodistes ens amagaven en la foscor de les grades. D’allà estant intuíem la disposició de la taula presidencial amb les principals autoritats, entre les quals també hi havia el conseller Jordi Puigneró –amb una corbata groga ben vistent–, les ministres espanyoles Meritxell Batet, Nadia Calviño i Pedro Duque, el director general del GSMA, Mats Granryd, i el director del MWC, John Hoffman.

Sense presos ni exiliats

Els parlaments previs al sopar han estat l’únic reducte que no podia controlar Felipe VI, ni el MNAC, ni la casa reial. Tanmateix, ni Torra ni Colau no han volgut llançar cap missatge que pogués incomodar ningú. El president de la Generalitat, només de començar el discurs, ha recordat que fa dos anys el president Carles Puigdemont i alguns dels seus consellers van donar la benvinguda als presents, però que enguany ‘no podien ser aquí’. Res sobre els presos i els exiliats, que sí que va anomenar davant Pedro Sánchez quan va venir a Barcelona, el desembre passat.

Al final del discurs, això sí, ha pronunciat una cita política amb un missatge entre línies: ‘Un país que ha fet de la seva voluntat d’existir un senyal d’identitat. Catalunya és un lloc on estimem la democràcia per sobre de tot. La defensa dels drets humans, civils i col·lectius ha estat una lluita constant en el passat, en el present i en el futur. No renunciarem als principis de Pau Casals.’

Colau, per una altra banda, ha dit que tant de bo el MWC continuï més anys a la ciutat. I ha fet un breu apunt polític: ‘En un món amenaçat pel creixement de la por i dels populismes d’extrema dreta, necessitem una nova oportunitat per a l’esperança i per als valors republicans: llibertat, igualtat i fraternitat. La tecnologia tindrà un paper crucial en el futur.’

I qui menys s’ha mossegat la llengua ha estat Felipe VI. Ha aprofitat que hi havia públic internacional per a recordar –si algú no ho sabia o en dubtava–, que Espanya és un estat plenament democràtic: ‘Espanya s’ha convertit, per dret propi, en una de les vint democràcies globals reconegudes internacionalment, i la nostra democràcia ha aconseguit, en termes reals, el màxim nivell de prosperitat i benestar del nostre país en tota la seva història.’ I encara ha afegit: ‘Espanya té unes institucions sòlides, de força política i econòmica i atreu més de vuitanta milions de visitants.’ També ha recordat els quaranta anys de la constitució espanyola i ha celebrat que suscités un ‘ampli consens’ quan va néixer: ‘Va tenir un èxit polític sense precedents en la història del país.’ En canvi, cap comentari sobre si el suscita ara, si cal actualitzar-la ni quins envits té.

Després dels parlaments, la seguretat de la casa reial ens ha convidat amablement a sortir de la sala i a acabar les cròniques al vestíbul de l’entrada. No sabem què hi ha passat, a dins, però de segur que no s’hi ha sentit cap xiulet com en un altre temps.