Felipe VI rep la presidenta del TEDH just quan s’acceleren els recursos dels presos catalans

Fa pocs dies, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va decidir de tramitar les demandes dels nou ex-presoners polítics catalans contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que els condemnava a sedició i malversació pel Primer d’Octubre. Avui, quan no fa ni quinze dies d’aquella decisió, Felipe VI ha rebut avui en audiència al palau de la Zarzuela la presidenta del tribunal. La irlandesa Siofra O’Leary, que presideix el TEDH d’ençà del novembre de l’any passat, ha rebuda pel rei espanyol al costat del president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido.

El Rey recibe en audiencia, con motivo de su visita a España, a Síofra O'Leary, presidenta del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, acompañada de Cándido Conde-Pumpido, presidente del Tribunal Constitucional.

➡️https://t.co/mhm8oyRTGq pic.twitter.com/owrB4hrrKx

— Casa de S.M. el Rey (@CasaReal) October 5, 2023

Conde-Pumpido l’ha acompanyat després també en una conferència sobre la tasca del Tribunal d’Estrasburg que ha fet a la seu del TC. O’Leary ha evitat de referir-se de cap manera a les demandes dels presos catalans, tot advertint a l’inici de la conferència que no parlaria pas de casos pendents o de futures demandes perquè són les sales del tribunal que els analitzaran.

Ara, al llarg d’una hora de conferència ha esmentat algunes de les sentències històriques contra el Regne d’Espanya, com la Del Río Prada contra Espanya, que va condemnar l’estat per la doctrina Parot, i la Castells contra Espanya, per la violació de la llibertat d’expressió en la condemna per la publicació d’un article, i finalment la Lorenzo Bragado i altres contra Espanya, per la no renovació del Consell General del Poder Judicial.

El moment polític i judicial en què O’Leary fa la visita a les màximes autoritats de l’estat espanyol és molt important. Coincideix de ple amb la negociació d’una possible amnistia que pot afectar els represaliats en el procés d’independència i, a més, ja fa dies que avança el compte enrere del termini que el TEDH va donar a l’estat espanyol perquè respongués sobre les principals acusacions dels ex-presos polítics. Si les demandes esdevinguessin sentències condemnatòries, cosa que segurament no se sabrà fins d’ací a més d’un any, el cop reputacional per a l’estat seria enorme, una desautorització a la via judicial repressiva amb què es va respondre a l’independentisme i que fou beneïda precisament per Felipe VI amb el discurs del 3 d’octubre de 2017.

O’Leary, en la seva primera intervenció solemne en la inauguració de l’actual any judicial, va destacar expressament i per iniciativa pròpia “els casos catalans” com una de les prioritats del tribunal, i en va remarcar la transcendència. Els qualificà de “extremadament importants, d’impacte” i els aplegà en “un grup particular”. I no eren pas paraules i prou. Durant aquest any tots aquests casos s’han anat movent, amb preguntes enviades a l’estat espanyol perquè respongui la demanda d’Artur Mas sobre la seva condemna pel 9-N; perquè doni explicacions sobre les demandes de Josep Costa i Eusebi Campdepadrós per la ingerència del TC en la inviolabilitat del parlament; perquè presenti les al·legacions a les demandes d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull per la vulneració de drets polítics durant el seu empresonament preventiu; i perquè respongui les denúncies de vulneració de drets dels ex-presoners polítics.

De fet, l’estat espanyol ja hauria hagut de respondre a les demandes de Junqueras, Sànchez i Turull pel seu empresonament preventiu, però ha demanat dues pròrrogues seguides per a estirar tant com ha pogut el termini, que venç ara, definitivament i sense cap més opció de pròrroga, a començament de novembre. Això estalvia als advocats de l’estat davant del TEDH d’haver de dir res mentre es negocia una possible amnistia, que tindria efectes directes sobre totes aquestes demandes en cas de ser aprovada i aplicada eficaçment.

Visites i reunions sospitoses

No és pas la primera vegada que autoritats de l’estat espanyol han establert contactes amb els màxims representants dels dos grans tribunals europeus que tenen entre mans les demandes internacionals sobre la repressió contra els dirigents independentistes. El febrer del 2019 Pedro Sánchez va fer una visita com a president del govern espanyol al president del TEDH d’aleshores, Guido Raimondi, just quan començava el judici contra els presoners polítics al Tribunal Suprem. I l’any passat Felipe VI i el president del Tribunal Constitucional espanyol d’aquell moment, Pedro González Trevijano, rebien amb tots els honors el president del Tribunal de Justícia de la UE, Koen Lenaerts, dies després de la determinant vista judicial a Luxemburg sobre les preguntes pre-judicials de Llarena relatives a les euroordres.