Pinça judicial de Felipe VI i Lesmes a Barcelona contra els enemics d’Espanya

En el moment que el poder judicial espanyol està més qüestionat que mai internacionalment, Felipe VI ha tornat a acompanyar a Barcelona la cúpula judicial en l’acte de lliurament de despatxos a la nova promoció de jutges sortits de l’Escola Judicial, situada a Vallvidrera. El rei espanyol ha tornat a presidir l’acte a l’Auditori, amb la satisfacció del president del CGPJ, Carlos Lesmes, després de l’absència l’any passat per decisió, o “recomanació”, del govern espanyol, espantat per la proximitat de la sentència del Suprem contra el president Quim Torra. Avui la situació política a Catalunya, amb el desglaç en la relació entre el govern de Pere Aragonès i el de Pedro Sánchez, és diferent. Però la situació del poder judicial és la mateixa: utilitzat per l’estat, amb la benedicció de Felipe VI, com una eina de repressió contra l’independentisme. Això no canvia: el rei, en un discurs en general molt eixut, ha recordat que, “a Espanya, el poder judicial forma part nuclear de l’estat”. I ha demanat als nous jutges que “continuïn afermant aquesta legitimitat constitucional i moral que correspon al poder judicial”.

I s’ho escoltava des de primera fila de l’Auditori el president de la sala segona del Suprem i del tribunal que va condemnar els presoners polítics, Manuel Marchena. Unes quantes cadires més enllà, el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, acompanyant les cúpules de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Just ara fa un any, Trapero es preparava per a la imminència del seu judici, acusat de rebel·lió pels fets de la tardor del 2017. I a l’escenari, en la taula presidencial de l’acte, la fiscal general, Dolores Delgado, que beneïa tot aquell procediment penal a l’Audiència espanyola que va ser desacreditat. I el president del TC, Pedro González-Trevijano, la ministra de Justícia, Pilar Llop, i el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, precisament qui va condemnar el president Torra en primera instància per desobediència. Tots acompanyant Felipe VI i Lesmes. No hi havia cap representant de la Generalitat, perquè el president Aragonès va declinar la invitació d’assistir-hi. Tant Aragonès com el president Ximo Puig, això sí, seran aquest vespre en un altre acte presidit pel rei espanyol, al Foment del Treball, d’homenatge a Isidre Fainé.

Felipe VI parla de legitimitat en un context de manca de legitimitat i de desprestigi del poder judicial. Ho han vingut repetint tant el Consell d’Europa com la Comissió Europea, perquè els membres del CGPJ fa anys que tenen el mandat caducat, perquè el Tribunal Constitucional s’ha renovat amb individus del perfil d’Enrique Arnaldo i té un president un home del PP que insultava els nacionalistes catalans en articles a l’ABC, i perquè la justícia europea ja comença a dir amb claredat al Suprem que s’equivoca amb el mal ús que fa de les euroordres contra els exiliats catalans. 

El problema és que “la missió transcendental” de què avui parlava Felipe VI als nous jutges té al capdamunt la unitat d’Espanya, més que no pas la defensa dels drets fonamentals dels ciutadans. Així ho va deixar dit Lesmes la tardor del 2017, i ho reitera i repeteix, amb paraules diverses, sempre que pot. Avui, ho ha expressat així, vinculant-hi la figura del rei: “La justícia s’administra en nom de qui simbolitza la unitat i la permanença del nostre estat, conjugant-se així en la fórmula constitucional, armònicament, les idees de sobirania i de la unitat de la nostra nació.” Aquest és el valor fonamental. 

I avui, una coincidència per posar-ho a prova. Poc abans de l’inici d’aquest acte, a Madrid l’advocat Gonzalo Boye demanava al jutge Pablo Llarena si ja havia suspès el procediment penal contra Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig, tal i com va deixar escrit i resolt el Tribunal General de la UE divendres passat. Perquè, si l’ha suspès, ha d’haver suspès també totes les ordres de detenció, i ho ha de comunicar als cossos policíacs i a Interpol. Què respondrà Llarena? Fins ara, la posició ha estat ignorar les decisions judicials contràries que han vingut d’Europa, i és ben probable que ho continuï fent. Perquè l’enfocament consisteix a situar per damunt de tot és la unitat d’Espanya i, en conseqüència, l’ordenament jurídic espanyol. 

Puigdemont demana a Llarena si ja ha comunicat a la policia que no el pot detenir

Vet aquí el missatge de fons que Lesmes transmet als nous jutges, i que aplica sistemàticament la cúpula judicial. El president caducat del CGPJ aprofita qualsevol oportunitat, qualsevol acte solemne, per fer política. I de fer-ho, doncs, al costat del rei, que ho beneeix amb el seu silenci i mirada greu. Avui ha recordat als nous jutges un missatge que ja va deixar anar dos mesos enrere: que s’han de protegir “d’elements estranys, no acceptables processalment ni jurídica”. Lesmes acostuma a parlar entre línies, però que se l’entengui bé, i en aquest cas criticava la decisió del govern espanyol d’indultar els presos polítics, amb la conseqüent irrituació dels magistrats del Suprem.

“Aquests elements estranys”, afegia Lesmes, “poden ser de naturalesa molt diversa i correspon a l’ordenament jurídic i, en el seu cas, a l’òrgan de govern dels jutegs, però també al mateix jutjador, d’establir les barreres necessàries perquè no arribin a interferir en la tasca jurisdiccional ni a distorsionar la presa de decisions.” 

I acabat l’acte, hi ha 188 nous jutges a l’estat espanyol. La immensa majoria, a Catalunya: setanta-tres. És, amb molta diferència, on en van a parar més, seguit d’Andalusia, amb quaranta-cinc. Al País Valencià hi aniran tres i a les Illes, dos. I de tots aquests, una tercera part, la majoria, aniran a jutjats penals. I el missatge que han rebut de la cúpula judicial caducada i desprestigiada és clar.