10.08.2019 - 21:50
Des de la seva proclamació com a rei d’Espanya, ara fa cinc anys, Felipe VI ha destacat per ser un monarca que aprofita els seus discursos i actes per fer política. Les rondes de consultes amb els partits per a les investidures que ha hagut d’afrontar a causa de la inestabilitat de la política espanyola i la repressió contra l’independentisme han estat els dos grans àmbits en què el rei espanyol ha sobrepassat les facultats que li atorga la constitució espanyola i ha fet política, deixant les seves atribucions simbòliques en lletra morta.
Les declaracions sobre la repetició electoral
Fa uns dies, Felipe VI va fer una crida als partits polítics a evitar de repetir les eleccions espanyoles, després de la investidura fallida de Pedro Sánchez. La premsa espanyola va publicar que el rei no avalaria cap candidat que no tingués garantida una majoria suficient per a la investidura. Tanmateix, aquesta facultat no li correspon pas, sinó que, segons la constitució espanyola, correspon a la presidència del congrés, en aquest cas, Meritxell Batet. L’única cosa que ha de fer el rei espanyol és l’acte formal d’encarregar al candidat designat que se sotmeti a la investidura i formi govern.
La proposta de Rajoy com a candidat
Les recents declaracions del rei espanyol en ple procés d’investidura no són cap novetat en el seu historial d’intromissions polítiques que no li corresponen. El 22 de gener de 2016, Felipe VI va començar la ronda de consultes amb Mariano Rajoy. El president en funcions i candidat del PP a la investidura va refusar l’oferta del monarca de sotmetre’s a la investidura en primer lloc, cosa que va desencadenar el pacte entre el PSOE i Ciutadans, la investidura fallida de Pedro Sánchez al març i la repetició de les eleccions espanyoles el 26 de juny. L’encàrrec del rei espanyol a Rajoy excedia, novament, les seves funcions en la ronda de consultes, que es limiten a refrendar el candidat que proposa la presidència del congrés.
L’ex-lletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías argumentava la ‘mutació constitucional’ de Felipe VI i la ‘usurpació de poders’ que ha fet en un fil de cinc piulets el passat 2 de maig:
Desde que Felipe VI llegó al trono se está produciendo una mutación constitucional de la figura del Rey.
En la Constitución el Rey es símbolo del Estado pero no tiene poderes. Nunca decide.
Felipe IV está rompiendo esta regla y usurpando poderes. (hilo)https://t.co/IpJ7eoro4o— Joaquín Urias (@jpurias) May 2, 2019
Esto es así para evitar que un órgano no elegido sea el que decide, en última instancia, el resultado final de las elecciones.
El Rey no es responsable ni puede ser sustituido. Si decide algo y se equivoca políticamente no podemos no volver a votarlo ni sustituirlo por otro.— Joaquín Urias (@jpurias) May 2, 2019
Ya lo hizo, llegando a proponer motivo propio a Rajoy un encargo que éste rechazó.
Ahora, desde Zarzuela mandan escribir el artículo que puse en el primer tuit. Para presionar a @sanchezcastejon y dar alas a VOX.
Será el Presidente de las Cortes el que decida. Quiera o no el Rey.— Joaquín Urias (@jpurias) May 2, 2019
La intromissió greu en el judici contra el procés
Una de les intromissions més greus de Felipe VI va ser al febrer, durant el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Les seves declaracions avalaven les tesis de les acusacions poc després d’haver declarat els dotze dirigents independentistes acusats. ‘No és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret, perquè sense el respecte a les lleis no hi ha ni convivència ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat i, en definitiva, fallida dels principis morals i cívics de la societat’, va dir.
El discurs del 3 d’octubre
Si hi ha cap acte que l’independentisme retreu amb vehemència a Felipe VI és el discurs que va fer el 3 d’octubre de 2017 a la nit, en una jornada en què una immensa majoria de catalans havia protestat contra la repressió policíaca de l’1-O. La intervenció del rei d’Espanya va ensorrar tots els ponts, va avalar la repressió i línia dura del govern espanyol contra l’independentisme i va assentar les bases de la persecució judicial contra el govern, les entitats i els ciutadans.
Arran del seu paper en l’estratègia repressiva de l’estat espanyol contra l’independentisme, el Parlament de Catalunya ha reprovat dues vegades el monarca. La primera, l’octubre passat. El govern del PSOE hi va recórrer en contra al Tribunal Constitucional, el qual va anul·lar la moció aprovada al parlament. Tanmateix, l’independentisme va tornar a reprovar Felipe VI al juliol.
Es nega a rebre Forcadell
El 10 de gener de 2016, el Parlament de Catalunya va investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Com és habitual, la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, va demanar una audiència pública amb Felipe VI per a comunicar-li personalment la investidura de Puigdemont. Felipe VI va negar-se a rebre Forcadell, ex-presidenta de l’ANC, i la casa reial espanyola va demanar-li que li ho comuniqués per correu electrònic per tal de complir els tràmits legals. Va ser la primera vegada que el rei espanyol es negava a rebre el president d’un parlament.
El discurs contra la independència al Parlament Europeu
El 7 d’octubre de 2015, Felipe VI va fer un discurs a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg en què elogiava la constitució espanyola i la unitat d’Espanya. Pocs dies abans, el 27-S, l’independentisme havia guanyat les primeres eleccions al Parlament de Catalunya amb majoria absoluta. El rei espanyol no va fer cap referència explícita a l’independentisme. ‘Europa s’ha construït sobre la voluntat de sumar i no restar, d’unir i no dividir, de saber compartir i ser solidaris’, va dir, en una intervenció en què també va elogiar Espanya i la Unió Europea.
Elogis constants a la constitució espanyola
Les nombroses crides a respectar la llei són recurrents durant les seves intervencions públiques. Sempre que pot, Felipe VI parla de la llei. El creixement de l’independentisme i la convocatòria de l’1-O van accentuar els elogis del rei espanyol a la constitució espanyola.
Una de les primeres vegades en què va brandar aquest discurs fou el juliol del 2015, quan ja s’havien convocat les eleccions del 27-S. ‘Per a les institucions de l’estat, el respecte a la llei mai no ha estat, ni ho és ni ho ha de ser, un simple tràmit, una mera formalitat, una alternativa; en la seva arrel més profunda, respectar la llei és la font de legitimitat i exigència ineludible per a una convivència democràtica en pau i llibertat’, va dir en un acte a Barcelona on va coincidir amb el president Artur Mas.
