[VÍDEO] El gest imperialista de Felipe VI que el deixa en evidència a Colòmbia

La visita de Felipe VI a Colòmbia, on assisteix a la presa de possessió de Gustavo Petro, s’ha saldat amb un nou episodi de rebuig a la monarquia espanyola a l’Amèrica Llatina.

Els maldecaps per al rei espanyol han arribat tan bon punt ha començat la cerimònia. El nom de Felipe VI –que per protocol ha estat el primer a ser cridat– ha estat un dels pocs que ha rebut una xiulada sorollosa dels assistents durant la ronda de presentacions. Alhora, el públic no ha dubtat a aplaudir el nom del mandatari que seia al seu costat: el president de Xile, Gabriel Boric, aliat polític de Petro i un dels referents progressistes de la regió. Al març, el monarca espanyol arribà amb quinze minuts de retard a la presa de possessió de Boric, cosa que obligà les autoritats xilenes a endarrerir la cerimònia. El president xilè –que avui pràcticament no ha intercanviat paraules amb Felipe VI– qualificà la tardança de Felipe VI d’inacceptable.

La crispació no s’ha acabat pas ací. Minuts després, el monarca espanyol ha respost al rebuig del públic tot negant-se a aixecar-se –com a mostra de respecte institucional– durant l’exhibició de l’espasa de Bolívar, talismà de l’alliberament nacional de Colòmbia de l’imperi espanyol. Felipe VI ha estat l’únic mandatari que ha romàs assegut durant la mostra de l’arma amb què el dirigent revolucionari va expulsar les autoritats colonials espanyoles fa més de dos-cents anys.

Y el Rey de España, el único que se quedó sentado cuando llegó la espada de Bolívar a la posesión presidencial. La misma con la que el libertador combatió al ejercito español hace más de 200 años. pic.twitter.com/uYO9ChehqV

— Gener Usuga (@gener_usuga) August 8, 2022

L’espasa de Bolívar ja havia estat protagonista de la jornada d’investidura fins i tot abans de la intervenció del monarca espanyol. L’instrument fou furtat el 1974 per la guerrilla M-19, que va dir que no la lliuraria fins que no es retornés la llibertat al poble de Colòmbia. Després de rondar per uns quants punts del país, als anys vuitanta l’arma fou enviada a Cuba, país simpatitzant amb els objectius del grup. Finalment, l’espasa fou retornada al govern colombià als anys noranta, en el marc de l’acord de pau entre l’M-19 i el govern del president en aquell moment, Virgilio Barco.

D’aleshores ençà, l’espasa ha estat custodiada diligentment al palau presidencial del país. Precisament, el predecessor de Petro, Iván Duque, s’havia negat a exhibir-la tot al·legant motius de seguretat. Tan bon punt ha estat investit nou president de Colòmbia, Petro –que de jove formà part de la guerrilla M-19– ha ordenat que l’espasa sortís del palau presidencial i s’exhibís durant la presa de possessió.

Els Borbons, perseguits pel seu propi passat

No és, ni de bon tros, el primer incident relacionat amb la memòria històrica que protagonitza un monarca espanyol. Una de les polèmiques més sonades arribà l’any 1997, amb el casament de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin a Barcelona. El consistori proposà que la parella fos rebuda per l’Àliga de Barcelona, màxima representant protocol·lària de la ciutat, però Juan Carlos rebutjà l’oferiment tot atenint-se a l’origen austriacista de la bèstia.