15.06.2021 - 21:50
|
Actualització: 16.06.2021 - 15:34
El Cercle d’Economia tindrà el goig de comptar amb la presència de Felipe VI per primera vegada en les seves jornades econòmiques. La visita no és pas casual. Es fa en un dels lobbys econòmics que més han predicat la concòrdia entre Catalunya i Espanya, i justament quan els indults als presoners polítics catalans semblen imminents. La casa reial espanyola vol donar continuïtat al desglaç exhibit la setmana passada entre els governs català i espanyol en la trobada de Sánchez i Aragonès a Foment del Treball. També ho vol la Generalitat. Per això el president, Pere Aragonès, participarà en una trobada amb Felipe VI, trencant així amb el veto de la Generalitat en les últimes visites del monarca.
Felipe VI no saluda un president català d’ençà del maig del 2019, quan va trobar-se amb Quim Torra al Saló de l’Automòbil. Des de llavors ha tornat tres vegades i ni una no l’ha rebut la màxima autoritat catalana. En l’última visita, el mes d’octubre passat, Felipe VI va assistir al lliurament de premis de la Barcelona New Economy Week, un esdeveniment econòmic organitzat pel Consorci de la Zona Franca. Torra havia estat destituït i Aragonès era el vice-president en funcions de president. Amb aquesta situació el govern va decidir de plantar el rei.
L’anunci es va fer ahir a la nit, després d’un reguitzell d’anuncis i rectificacions en el si del govern sobre com tractar la visita de Felipe VI. A primera hora del matí Aragonès no descartava d’assistir ell mateix al sopar inaugural de les jornades econòmiques i coincidir així amb el rei espanyol. Però més tard la portaveu del govern, Patricia Plaja, va anunciar que seria el vice-president, Jordi Puigneró, qui hi aniria. Només van passar tres hores quan hi va haver un nou gir de guió. Puigneró se’n va desdir i va emplaçar a Presidència que delegués la responsabilitat a un altre membre del govern. Finalment l’escollida va ser Laura Vilagrà.
Quan ja semblava tot tancat, Presidència ha decidit que Aragonès també havia de coincidir amb Felipe VI. Tots dos participaran en una trobada prèvia al sopar protocol·lari amb empresaris coreans.
Hi hagi foto o no, aquesta trobada entre Generalitat i casa reial espanyola serà llegida internacionalment com una nova mostra de normalitat. De fet, ahir, Reuters entrevistava Aragonès quan aquesta encara no havia descartat d’assistir al sopar. El mitjà ho llegia com “un signe de la possible relaxació de la relació tibant amb Madrid”. També recordava que des del discurs del 3-O de 2017 de Felipe VI les autoritats catalanes independentistes havien boicotat els esdeveniments amb la presència del rei espanyol.
La fi del veto contrasta amb la resposta del carrer. Ahir les assemblees territorials de l’ANC van organitzar cremades de fotografies de Felipe VI a nombroses places del país. I avui, coincidint amb el sopar, hi haurà una concentració a les 19.00 a la plaça del Mar, a tocar de l’Hotel W.
Aquesta serà la primera d’un reguitzell de visites de Felipe VI a Catalunya que pretén rebaixar la tensió que han despertat els seus darrers viatges a Catalunya. El 27 i 28 de juny assistirà a la inauguració del Mobile Word Congress i el primer de juliol, al costat de la seva dona i les seves filles, acudiran al lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona.
L’últim cap de l’estat espanyol que va assistir a les jornades econòmiques anuals del Cercle d’Economia va ser el rei emèrit, Juan Carlos. Era el 2008 i les primeres espases polítiques i econòmiques de l’estat espanyol reunides a Sitges ni podien albirar la crisi econòmica que era a punt d’esclatar. El clima polític era calmat i les cròniques d’aquell dia parlen de la bona sintonia entre Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Javier Solana i Rodrigo Rato. D’alguna manera, aquesta és la normalitat que haurien volgut exhibir ara totes dues parts. D’aquell dia també serà recordada la patacada de Juan Carlos quan baixava de la tarima.
Hores abans del sopar, Aragonès també assistirà a la inauguració de les jornades econòmiques, que enguany deixen de fer-se a Sitges per traslladar-se a l’Hotel W. El president de la Generalitat sempre s’encarrega de fer el discurs d’obertura. Una tradició inamovible que també van seguir Carles Puigdemont i Quim Torra.
En el cas del primer, va anar-hi poc després d’anunciar la data del referèndum. La tensió era palpable a la sala de conferències, ocupada per una bona colla de directius de grans empreses i multinacionals. El president del Cercle de llavors, Juan José Brugera, va donar pas al col·loqui llegint una única pregunta dels assistents; tradicionalment les apunten en un paper i se’n llegeixen unes quantes. Més que una pregunta va ser un comentari d’un to agressiu, una agressivitat palpable en aquell moment, sobretot per part de certs sectors: “A Catalunya no hi ha les condicions equitatives per a un referèndum perquè el govern no és neutral i els mitjans de comunicació catalans fa anys que adoctrinen contra Espanya i oculten les greus conseqüències de la independència.”
Torra tampoc no va fallar el 2019. El president Brugera li va retreure en directe “la pèrdua del poder econòmic de Catalunya” i el va instar a defensar el diàleg. En resposta, el president de la Generalitat va demanar al públic, format íntegrament per empresaris, que s’impliquessin a favor del referèndum.
El missatge d’enguany del Cercle d’Economia continua en la línia de fer de pont entre les dues administracions. Sabent el canvi d’actitud del govern d’Aragonès, les reclamacions i queixes polítiques no tan sols s’adrecen a la Generalitat, sinó que es reparteixen les culpes entre Madrid i Catalunya. El president del cercle, Javier Faus, va fer una ponència la setmana passada en què demanava a l’independentisme d’aparcar “temptacions unilaterals”, però també va criticar el “centralisme” de l’estat espanyol, i particularment de Madrid, que actua –va dir– com una “aspiradora de recursos de la resta d’Espanya”.
