Felipe VI surt a salvar el Suprem

TEMA DEL DIA
Neutral. Ja fa molt de temps que Felipe VI va perdre la condició de figura neutral que li atorga la constitució espanyola que diu que defensa i ha esdevingut un actor clau del conflicte català. El rei dels espanyols va decidir de convertir-se en part del conflicte el 3 d’octubre de 2017, quan en un discurs institucional duríssim va beneir la violència dels cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol durant el referèndum i va donar via lliure a la repressió posterior. La casa reial espanyola va entendre que el procés cap a la independència anava lligat a la creació d’una república que acabaria contaminant també Espanya i va posar tota la seva artilleria per a combatre’l.

D’ençà d’aleshores, cada discurs públic que fa va destinat a deslegitimar el caràcter democràtic del procés català. Sense citar-lo, avui s’hi ha tornat a referir quan ha assegurat que no era ‘admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret, perquè sense el respecte a les lleis no hi ha ni convivència ni democràcia’. Són unes paraules que van en contra de la línia de flotació de les defenses i s’arrengleren clarament amb les acusacions i la fiscalia. Les afirmacions de Felipe VI són una clara ingerència en ple judici del Tribunal Suprem espanyol i arriben en un moment en què la justícia espanyola s’ha posat en evidència. El rei dels espanyols va ser citat com a testimoni per les defenses, però el tribunal va rebutjar-ho amb l’excusa que la seva figura era ‘inviolable’. Si tantes ganes tenia de donar la seva opinió sobre el judici, hauria pogut acceptar de ser-ne testimoni. Ja sabíem que a Espanya no hi havia separació de poders, però ara ni tan sols es mantenen les formes, perquè saben que van perdent la batalla judicial. La reacció de Felipe VI demostra que hi ha nervis a les altes esferes de l’estat espanyol per l’evolució del judici.

Cada dia que passa, és més clar que l’acusació de rebel·lió no té fonament, i sobre la malversació no hi ha cap prova, com explica Josep Casulleras en les seves cròniques diàries a VilaWeb. A més, tant els fiscals com l’advocacia de l’estat espanyol demostren una manca de preparació, un desconeixement i una manca de solvència més propis d’una república bananera que no pas d’una democràcia europea. Per contra, les intervencions dels consellers van desmuntant una per una totes les acusacions, amb una precisió quirúrgica, i posen en evidència el caràcter estrictament polític del judici, que s’ha convertit en un altaveu de les reivindicacions independentistes davant un estat incapaç de bastir judicialment la repressió.

Tot això comença a fer efecte en l’opinió pública catalana, però també en prenen nota els observadors internacionals. I, malgrat la censura, també comença a obrir-se forat en una part de l’opinió pública espanyola. Les declaracions de Felipe VI pretenen salvar el Suprem i demostrar que l’estat espanyol continua tancant files, com si la sentència ja s’hagués decidit. Felipe VI ha dictat avui sentència i ho ha volgut fer davant un congrés mundial d’advocats, per mirar de corregir la imatge internacional que va donant Espanya d’oferir un tracte injust als independentistes catalans.

Les seves mateixes paraules el delaten. La llei no pot passar davant de la democràcia, sinó que la democràcia va primer que la llei. Però si la democràcia hagués prevalgut a la llei, Felipe VI no seria rei. El seu pare va ser designat rei d’Espanya sota la legislació franquista. El nomenament va ser legal, però amb una legislació d’una dictadura. Després es va canviar la llei i va ser avalat democràticament per la porta del darrere amb l’aprovació de la constitució espanyola, però mai per un referèndum sobre monarquia o república. Un referèndum que, si es fes ara, probablement guanyaria la república, no tan sols a Catalunya sinó també a Espanya. Per això s’ha convertit en part del conflicte, per evitar qualsevol possibilitat de canvi de règim.

MÉS QÜESTIONS
Puig sosté que el nou estatut garanteix les inversions al País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha dit que amb l’aprovació de la reforma de l’estatut, avui al ple del senat espanyol, els valencians tindran ‘les inversions que els pertoquen’. La reforma de l’estatut valencià, que entrarà en vigor abans de la dissolució de les Corts, el 5 de març, implicarà que les inversions de l’estat espanyol es faran d’acord amb el pes demogràfic del País Valencià. El president ha recordat que en el futur, ‘governi qui governi’, haurà de tenir en compte el País Valencià en allò que li pertoca, és a dir, el 10% de les inversions. Això permetrà, segons el cap del Consell, de superar alguns dels dèficits en infrastructures, millorar l’ocupació i la competitivitat de les empreses i, en definitiva, tenir un projecte ‘potent’ per al País Valencià. Puig ha subratllat la importància de l’aprovació de l’estatut després de vuit anys de tràmits i ha valorat el consens aconseguit, tot i que ha admès que el recorregut ha estat ‘massa llarg’.

Baldoví confirma que Compromís i Podem aniran separats a les eleccions espanyoles. El portaveu de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha confirmat que no es repetiria la coalició amb Podem a les eleccions espanyoles, com va passar fa quatre anys. Baldoví ha defensat avui que Compromís i Podem vagin separats, tant a les eleccions espanyoles com a les valencianes. ‘No ho hem decidit encara, però no tindria sentit que ens presentàrem separats en les autonòmiques i junts en les generals’, ha remarcat Baldoví. Ha defensat la separació dient que permet a la ciutadana de tenir un ventall més complet per a poder votar opcions progressistes i ha recordat que això no és incompatible amb el fet de mantenir una ‘relació estreta’ entre ambdues formacions.

L’abolició de l’aforament per als diputats de les Illes no s’aprovarà aquesta legislatura. Tots els grups parlamentaris van donar suport ahir al congrés espanyol a la proposta del parlament de les Illes d’eliminar els aforaments dels diputats autonòmics i als membres del govern. Però la dissolució de les corts espanyoles el 5 de març deixarà pendent de tramitar-la per a la legislatura vinent. Els diputats Nel Martí, de Més per Menorca; Juan Manuel Lafuente, del PP; i Vicenç Thomàs, del PSIB, van defensar davant el ple del congrés la petició de reforma estatutària que el parlament balear va aprovar per unanimitat el 13 de novembre. Amb tot, la convocatòria d’eleccions resta temps a una tramitació que requereix també l’aprovació del senat. La modificació de l’estatut balear implicarà que els 59 diputats i els nou membres del govern respondran pels seus actes davant els mateixos òrgans judicials que qualsevol ciutadà i no directament davant el Tribunal Superior de Justícia Balear, com estableix ara la normativa bàsica de les Illes.

Andorra té dos ambaixadors veneçolans. L’assemblea nacional veneçolana, que presideix l’autoanomenat president interí de Veneçuela, Juan Guaidó, i que ha estat reconegut com a màxim dirigent del país per Andorra, diversos estats de la Unió Europa i els Estats Units, va nomenar ahir Carmen Albindingue com a màxima representant diplomàtica de Veneçuela a Andorra. D’aquesta manera, ara hi ha dues persones exercint el mateix càrrec. La nova ambaixadora designada representa el poder interí, paral·lel al de Nicolás Maduro. Mentrestant, el Ministeri d’Afers Estrangers veneçolà de l’executiu de Maduro manté la representació diplomàtica a Andorra, en mans d’Héctor Michel Mujica, ambaixador també a França. Avui, el ministre portaveu del govern andorrà, Jordi Cinca, no s’ha volgut comprometre i ha assegurat que no havien rebut cap notificació oficial del nomenament d’Albindingue. Per aquest motiu, ‘a efectes pràctics’ l’ambaixador de Veneçuela que representa aquest país a Andorra continua essent Mujica, ha dit. En cas que Andorra rebi la notificació de l’assemblea nacional que Albindingue és la nova ambaixadora, el ministre portaveu ha manifestat que ‘ho estudiaran’.

Concentració a Perpinyà per a impedir l’expulsió d’una família albanesa. Un centenar de persones van manifestar-se ahir davant l’escola Victor Duruy de Perpinyà seguint la crida dels professors en solidaritat amb una família albanesa que havia rebut una ordre d’expulsió per a avui. El comitè de suport als sense-papers ha convocat una concentració matinal davant l’hotel on s’allotja aquesta família per impedir-ne l’expulsió. Aquestes darreres setmanes ha crescut el nombre d’expulsions cap a Albània, perquè aquest país és considerat segur per l’estat francès i, per tant, no necessita l’aval del país d’origen per a fer  l’expulsió. La família albanesa va arribar a l’estat francès el 2015; la  filla gran, de nou anys, és escolaritzada des d’en fa quatre; i la petita, que també va a aquesta escola, va néixer a l’estat francès. La família s’ha implicat molt en les activitats del barri i de l’escola.

LA XIFRA
60 minuts de temps mínim per a pre-contractar una VTC és el que han pactat l’Ajuntament de València i el gremi de taxistes. L’acord, que els taxistes consideren satisfactori, és el mateix que es va pactar a Barcelona.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de febrer de 1868 va néixer Pompeu Fabra, a la vila de Gràcia. El filòleg és conegut com el ‘seny ordenador de la llengua catalana’, per la seva tasca de capdavanter i establidor de la normativa moderna de la llengua. És l’autor de la Gramàtica catalana i del Diccionari General de la Llengua Catalana.