Felipe VI no perdona

TEMA DEL DIA
Fracàs. La Fundació Príncep de Girona va néixer l’any 2009 amb l’objectiu de consolidar la vinculació de la monarquia espanyola amb Catalunya. Deu anys després, la missió de la fundació ha fracassat estrepitosament. La monarquia espanyola és la institució menys valorada a Catalunya, amb una nota d’1,82 sobre 10, darrere fins i tot de l’església i la banca. Si la Fundació Princesa de Girona funcionés com una empresa privada ja hauria d’haver tancat perquè el seu objectiu ha fracassat. El 75,9% dels catalans prefereixen una república com a forma de govern en lloc de la monarquia, que només rep el 12,3% de suport, segons la primera onada del 2019 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

No cal anar a la demoscòpia per veure això que ja és una realitat. La monarquia espanyola és una institució rebutjada per la majoria de catalans, perquè ha de mobilitzar 4.500 policies per fer un lliurament de premis a Barcelona. Que un cap d’estat hagi de venir a Catalunya amb nocturnitat, que s’hagi de recloure en un hotel de quatre estrelles de l’entrada de la capital i que necessiti aquest desplegament de seguretat vol dir que una part de ciutadans d’aquest estat ja no en reconeixen l’autoritat. No solament no la reconeixen, sinó que la rebutgen mobilitzant-se al carrer. El rebuig a Felipe VI demostra la ruptura de la majoria de catalans amb l’estat que representa el Borbó.

Les visites a Catalunya s’han convertit en rituals colonials als quals assisteixen les restes del règim del 78 i els poders econòmics que el sustenten. Ni el govern de la Generalitat ni l’Ajuntament de Barcelona no han assistit a una lliurament de premis que no ha aconseguit omplir el Palau de Congressos. Els qui donen suport de la monarquia a Catalunya són pocs però importants. Només cal mirar qui configura el patronat de la fundació per entendre qui apuntala aquesta monarquia agònica. Hi ha els representants de Bertelsman, Indra, Planeta, Godó, Abertis, Damm, La Caixa, Telefònica, Repsol, Ferrovial, Acciona, Enagás, Prisa, el BBVA, etc…  En el cas de les catalanes, són la majoria d’empreses que van seguir les instruccions de Felipe VI de deixar de tenir la seu social a Catalunya la tardor del 2017.

La Zarzuela és molt conscient d’aquest rebuig social, però malgrat això no renuncia a venir a Catalunya. Les visites de Felipe VI ja no són per a mirar de recuperar la popularitat de la monarquia perduda, sinó per a imposar la unitat d’Espanya. Són visites amb una intenció política molt clara. El Borbó s’ha prestat de bona gana a convertir-se en l’instrument de l’unionisme per aparentar una unitat d’Espanya que només existeix gràcies a la repressió i a la negació dels drets dels catalans a l’autodeterminació. Això que ha fet avui a Barcelona era un acte electoral i la JEC, si fos neutral, l’havia d’haver prohibit. En aquests moments Felipe VI és el ninot que mouen el PSOE, el PP i Ciutadans per imposar una unitat que no obtenen a les urnes. Avui, en el discurs que ha fet a Barcelona, ha repetit el relat electoral d’aquests tres partits i ha dibuixat una Catalunya intolerant i violenta, mentre milers de persones es manifestaven pacíficament a la Diagonal. I ha evitat de condemnar la violència policíaca de l’1-O que ell va avalar en el discurs del 3 d’octubre. Ni esmena ni rectificació. La funció d’àrbitre que li atorgava la constitució espanyola a l’article 56 la va perdre definitivament en el discurs del 3-O, quan va beneir la repressió contra Catalunya. Felip VI no perdona.

MÉS QÜESTIONS
El pressupost social de la Generalitat supera els 1.600 milions i creix d’un 5,7% en un any. La llei de pressupost de la Generalitat reserva 1.618 milions d’euros per a polítiques socials, un 5,7% més que no fa un any i quasi el doble que el 2015, segons que ha explicat la vice-presidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, en la primera compareixença per a informar dels nous comptes públics. Oltra ha destacat que el 7% del pressupost de la Generalitat es destinarà a partides socials i que la tercera part dels recursos econòmics que gestiona la conselleria, 537 milions, aniran directament a la gent, en prestacions o ajudes. Ha justificat l’aprovació del pressupost, malgrat la incertesa política en l’àmbit estatal, perquè el Consell ha entès que la incapacitat per a arribar a acords no pot perjudicar les persones. També ha dit que aquests comptes continuaran reduint l’escletxa social, en contrast amb la mitjana estatal, que és de 243 euros per habitant, 39 més que al País Valencià. Ha recordat que en quatre anys s’havia reduït aquesta diferència a la meitat i que indicadors socials independents indiquen que el País Valencià és la comunitat autònoma on més ha crescut la inversió social, un 82,4% respecte de l’època de retallades del 2009. Oltra ha destacat algunes partides que creixen significativament, com la renda valenciana d’inclusió, amb 56,8 milions més, el creixement més important de la conselleria. També ha dit que l’informe sobre la pobresa a Espanya assenyala que al País Valencià es redueix més de pressa que no pas a la resta de l’estat espanyol. I que gràcies a la renda d’inclusió 170.000 persones han deixat d’estar en un any i mig –el temps que fa que és vigent la llei– en una situació de pobresa material greu.

Escola Valenciana impulsa una campanya amb vint raons per a votar el 10-N. Escola Valenciana vol una gran participació en les eleccions espanyoles de diumenge i intenta contraargumentar la tendència abstencionista amb vint raons que animen la ciutadania a votar. S’estructuren en sis eixos temàtics: l’educació, l’economia, la política territorial, la política lingüística, la política social i l’activitat legislativa. Aquestes propostes representen les reivindicacions educatives, culturals, socials i econòmiques pertanyents a l’ideari de l’entitat i a les plataformes socials a què dóna suport. El document destaca demandes d’Escola Valenciana, com ara derogar la LOMCE, garantir la reciprocitat de les emissions de ràdio i televisió en la llengua comuna, lluitar contra la violència masclista i exigir un nou model de finançament autonòmic; però també la necessitat de fer front a l’emergència climàtica, un nou marc de relacions territorials i la recuperació del dret civil valencià. En definitiva, remarca la importància d’exercir el dret de vot perquè puguin fer-se polítiques d’estat que beneficiïn els interessos col·lectius dels valencians durant la nova legislatura.

El programa de voluntariat lingüístic es reprendrà a Eivissa aquest mes. L’Ajuntament d’Eivissa i l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) reprendran ben aviat el programa de voluntariat lingüístic al municipi, segons el IEE. Es reprendrà aquest mes de novembre amb l’objectiu d’augmentar l’ús social de la llengua i crear un marc perquè els no-catalanoparlants puguin practicar i fomentar la convivència i l’intercanvi entre cultures. S’hi inclourà l’activitat de les ‘parelles lingüístiques’, dues persones que se citen regularment per a parlar i usar el català amb naturalitat comentant temes diversos. Per a inscriure-s’hi, caldrà tenir uns coneixements mínims de català. Les inscripcions podran lliurar-se a la seu del IEE. La parella decidirà on se cita i quan i podrà tenir l’orientació d’una dinamitzadora lingüística. A més, hi haurà activitats culturals i trobades conjuntes per a avaluar la iniciativa.

El vídeo de Puigdemont agraint la tasca de Catalunya Nord es passa a Bretanya. Catalunya Nord ha tingut un paper clau durant el procés. Des de la tasca de guardar les urnes del referèndum fins a les constants mobilitzacions de suport als presos i exiliats, que es fan cada dijous davant el Castellet. El president Carles Puigdemont va fer un vídeo adreçat a l’Associació Angelets de la Terra per a agrair aquest suport i l’entitat l’ha exhibit al Festival del Llibre Bretó. L’associació cultural Angelets de la Terra va ser creada el 2001 per impulsar la llengua i reforçar els vincles amb la resta dels Països Catalans. Ací podeu veure el vídeo:

Mobilització a Mallorca per un bon finançament. La plataforma Per un Bon Finançament demana als polítics una reforma urgent del sistema financer. Amb motiu de les eleccions espanyoles de diumenge, exigeixen als candidats que s’acabi l’infrafinançament de les Balears. La plataforma assegura que les darreres xifres d’exclusió social facilitades per Càritas agreugen la situació. El grup promotor proposa mesures com ara la derogació de la llei Montoro, l’aplicació del REIB i la coresponsabilitat de l’estat espanyol en el deute de les competències transferides.

LA XIFRA
42.000 cotxes van entrar per les dues fronteres d’Andorra durant el pont de Tots Sants. La xifra ha superat les previsions, que eren de 40.000.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de novembre de 1926 va ser desarticulat l’intent de cop contra la dictadura de Primo de Rivera, consistent en una invasió armada del Vallespir estant. L’acció va ser planificada per Francesc Macià i la direcció d’Estat Català des de Prats de Molló.