Felipe VI prova de tapar la corrupció amb la pandèmia

TEMA DEL DIA
Herència. La persona a qui probablement ha anat millor l’esclat de la pandèmia del coronavirus ha estat Felipe VI, perquè li ha servit per a tapar l’incipient cas de corrupció que afecta el rei emèrit, però també amb ell, com a hereu, per l’escàndol dels comptes opacs a Suïssa del seu antecessor i pare, Juan Carlos I. Uns comptes amb cent milions d’euros que sembla que provenen de les donacions de la monarquia saudita per a la construcció del TGV a la Meca i que, mitjançant una fundació, restaven suposadament com a herència per a Felipe VI. La Zarzuela va tenir una primera reacció diumenge a la nit, emetent un comunicat en què s’assegurava que el rei espanyol renunciava a qualsevol herència del seu pare que provingués de comptes o negocis fraudulents. A més, li retirava la dotació que rep com a rei emèrit. Amb aquest comunicat, de fet admetia que els diners eren per a ell. Poques hores abans, el govern espanyol havia decretat l’estat d’alarma pel virus i la societat espanyola estava en estat de xoc, un moment molt favorable, segons els manuals de comunicació de crisi, perquè passés desapercebut o dissimulat l’impacte d’una notícia.

Tot i que un fet d’aquesta mena no es pot tapar, la premsa de l’endemà es va encarregar d’immunitzar Felipe VI de la corrupció del seu pare, presentant la mesura adoptada com un trencament radical que absolia el fill. Un trencament fals, perquè Felipe VI sabia les irregularitats del seu pare de feia anys i, si ha hagut de reaccionar ara, ha estat perquè la premsa suïssa les ha tretes a la llum i la fiscalia d’aquell país les investiga. Però el comunicat també explica una decisió, la de renunciar a l’herència, que desperta dubtes jurídics. L’article 991 del codi civil espanyol impedeix a Felipe VI de renunciar a l’herència de Juan Carlos I fins que no es mori. La constitució espanyola estableix que el rei és inviolable, però això no hauria d’incloure violar el codi civil, que és molt clar: ‘Ningú no podrà acceptar ni repudiar sense estar segur de la mort de la persona de qui hagi d’heretar i del seu dret d’herència.’ És a dir, el comunicat de Felipe VI és inaplicable jurídicament. A més, la principal herència d’un rei és la corona, perquè no és cap càrrec electe. Si renuncia a l’herència, hauria d’abdicar.

Naturalment, l’estat d’excepció judicial i informatiu que protegeix la monarquia espanyola ja trobarà les trampes legals i polítiques per a salvar Felipe VI, perquè és el garant de la unitat d’Espanya. Al PSOE no li va tremolar la mà per a votar amb el PP i Vox contra una comissió d’investigació al congrés espanyol la setmana passada. I els comuns van fer veure que estaven una mica enfadats però no es van aixecar de les butaques dels seus ministeris en el govern més progressista i republicà de la història d’Espanya. Ja ho ha dit l’ex-ministre Jordi Fernández Díaz: per a Espanya, qüestionar la monarquia és més letal que no el coronavirus. Ho diu el qui volia fer miques la sanitat catalana amb l’ajut de l’ex-director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, que per sort no ho va aconseguir.

La fiscalia anticorrupció espanyola ha demanat a la seva homòloga suïssa informació sobre les presumptes comissions pagades per les obres del TGV a la Meca, per valorar si la posa en mans d’un jutge, però tal com està la justícia espanyola seria estrany que la via judicial tingués recorregut. I en la via política, Sánchez avui ha fet pinya amb Felipe VI i ha elogiat les mesures que ha pres, en referència al comunicat, perquè són ‘coherents’ amb la transparència del regnat de Felipe VI. Tota aquesta gesticulació no ha servit per a apagar la polèmica, que transcorre paral·lela a la crisi del coronavirus.

La Zarzuela ha preparat un segon acte per a reconstruir la figura del monarca espanyol, que és una compareixença pública aquest vespre per a expressar la seva opinió sobre la pandèmia. Primer es reunirà amb el president del govern espanyol i els quatre ministres del comitè tècnic de gestió del coronavirus, per saber l’estat de la situació. Una vegada informat, compareixerà públicament, però segons fonts de la casa reial només per a parlar dels efectes del coronavirus. Una compareixença amb què maldarà per emblanquir la seva figura mentre la corrupció assetja la casa reial com no ho havia fet mai, gràcies a la censura que sempre hi ha hagut a Espanya. Si tingués dignitat, anunciaria l’abdicació i posaria fi a un règim monàrquic que fa aigües pertot arreu, però no ho farà. És més probable que s’emboliqui amb la bandera espanyola per tapar la corrupció i, de passada, dissimular la mala gestió del govern espanyol de la crisi sanitària, amb apel·lacions a la unitat d’Espanya.

MÉS QÜESTIONS
La Generalitat habilitarà més llits per plantar cara a la pandèmia. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que s’habilitarien centres hospitalaris addicionals per a disposar de més llits a l’hora d’encarar la pandèmia del coronavirus. Així i tot, ha assegurat que l’assistència hospitalària és garantida i que entre centres públics i privats encara hi ha uns 3.500 llits disponibles. Concretament, s’habilitaran espais a l’antiga Fe de València, la Plana de Vila-real, Alcoi i Requena per a evitar la congestió i un possible desbordament del servei. En el cas de l’antiga Fe, el president ha dit que demà començarien les obres de renovació i adequació d’una part de l’edifici. S’hi faran tres torns de vuit hores i es preveu que s’acabarà l’obra d’ací a deu dies. Puig també ha explicat que es negocia amb diverses cadenes hoteleres per a adequar espais si la situació empitjora. Així mateix, ha agraït a l’arquebisbat de València que hagi posat a disposició de la Generalitat les cases d’espiritualitat i els temples per si cal. El cap del Consell ha comparegut al Palau de la Generalitat després d’una trobada amb els responsables de les infrastructures sanitàries i ha dit que les unitats de cures intensives funcionen amb normalitat i que es treballa per duplicar-hi la capacitat. Quant al material sanitari, ha dit que, a més de les compres que fa el Ministeri de Sanitat, també treballen amb proveïdors per garantir els subministraments.

Ford tanca Almussafes sense data de reobertura. La multinacional automobilística Ford ha decidit avui d’aturar tota la producció a totes les fàbriques a Europa, cosa que a Almussafes ja havia començat aquesta setmana. Però si en principi era una aturada d’una setmana abans de tornar a valorar les conseqüències de l’impacte del coronavirus, ara és indefinida, sense data de reobertura. La direcció de la companyia a l’estat espanyol ha traslladat als sindicats la proposta de fer un ERO temporal i sense data d’acabament a la plantilla d’Almussafes, en línia amb el que fan milers d’empreses a tot del món. La data inicial d’aquest ERO temporal seria dilluns passat, quan va començar el tancament de la fàbrica, després de detectar-s’hi tres treballadors amb coronavirus. Cal recordar que UGT havia proposat fins i tot d’avançar les vacances de Setmana Santa a la setmana que ve per no prendre mesures dràstiques de moment, però abans ha arribat aquesta decisió de la multinacional de frenar tota la producció a Europa.

Armengol aconsegueix de tancar les Illes després de rebre el permís de la Moncloa. El que no ha aconseguit el president Quim Torra ho ha aconseguit la presidenta Francina Armengol, sense que l’acusin de partidisme ni de fer electoralisme, que és tancar les Illes per frenar el coronavirus. Després de cinc dies d’haver-ho demanat, Armengol ha anunciat el tancament de l’espai aeri i marítim amb el vist-i-plau del govern espanyol per a combatre el coronavirus 2019. El tancament permet que els residents hi tornin amb avió, després d’un control sanitari, i també els vols d’urgència per tractament mèdic inajornable o per treballs essencials. Pel que fa a les connexions marítimes, Armengol ha dit que el govern espanyol havia acceptat de permetre exclusivament el trànsit de naus que transportessin subministraments. El tancament també preveu un pla per a la sortida dels 25.000 turistes que hi ha a les Illes. Segons Armengol, consistirà en un vol diari per companyia des de Barcelona, València i Madrid a Palma. Pel que fa a Eivissa i Menorca, les condicions de retorn són les mateixes, però solament amb vols provinents de Barcelona i València. També preveu un sol vol diari per companyia entre les illes.

Andorra limita els ajuts a empreses i autònoms. El govern de Xavier Espot vol salvar l’economia andorrana i ara per ara no estableix mesures socials. El ministre portaveu, Eric Jover, ha dit que les mesures econòmiques que es preparen per a l’emergència sanitària van destinades únicament a sectors professionals, amb l’objectiu d’ajudar les empreses i els autònoms per tal que l’impacte econòmic sigui com més reduït millor. Entre aquestes mesures, ha esmentat la modificació dels calendaris impositius, l’ajornament de les figures impositives i la concessió de crèdits tous, que tindran un interès del 0,25%. Pretén que totes les accions conjuntes ajudin el teixit econòmic a garantir que es pugui retribuir el 100% dels salaris. Eric Jover ha volgut deixar clar que no es prendran mesures per a la moratòria d’hipoteques ni de crèdits de particulars, perquè l’objectiu és garantir que els treballadors rebin tota la retribució salarial i, per tant, els seus recursos no minvaran. També ha destacat que la pressió es trasllada als empresaris i que per aquest motiu l’executiu pensa en les mesures destinades a ells. Ha recordat que Andorra té una estructura financera diferent de la dels països veïns i que les accions d’Espanya i França poden servir d’exemple, però que el país no les ha d’aplicar exactament igual. Finalment, ha dit que el govern negocia amb Andorran Banking per ajudar els professionals autònoms en relació amb mancances associades a les hipoteques i crèdits que puguin tenir, i també perquè els propietaris puguin fer reduccions en els lloguers de locals comercials i mantenir l’activitat productiva.

LA XIFRA
200.000 milions d’euros és la xifra que el govern espanyol destinarà a combatre la pandèmia del coronavirus, tot i que no ha detallat com es repartiran les partides.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de març de 1917 apareix el primer número de la revista d’historietes il·lustrades TBO.