19.11.2019 - 01:50
El jutjat d’instrucció 3 de Terol jutja avui quatre persones per haver publicat piulets criticant la Guàrdia Civil. Per a tots demanen penes fins de quatre anys de presó i una fiança de responsabilitat civil de 145.334 euros. Els fets van passar el desembre del 2017, quan un ramader i dos agents de la Guàrdia Civil van ser assassinats a Terol per Norbert Feher, un ex-militar serb que havia fugit d’Itàlia després d’haver-hi assassinat dues persones més.
Un dels acusats és Felip Segura, veí d’Olesa de Montserrat, que ha volgut fer públic el cas i que es considera un represaliat ideològic. L’acusen dels delictes d’odi, contra la integritat moral, contra les institucions de l’estat espanyol i d’injúries greus a un funcionari públic amb agreujant de discriminació, per haver publicat un missatge de resposta a la notícia. El missatge deia: ‘Doncs que haguessin estudiat, en comptes d’allistar-se a un cos militar de perdonavides i estovaàvies. Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels vuitanta. Ells han triat el camí que volien.’
Doncs que haguessin estudiat, en comptes d'allistar-se a un cos militar de perdonavides i estova-àvies.
Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels '80. Ells han triat el camí que volien.— Felip Segura 🏴 (@FelipSegura) December 14, 2017
En declaracions a VilaWeb, Segura explica que el piulet va ser una crítica que cal contextualitzar al desembre del 2017, poc després de la violència policíaca contra ciutadans durant el referèndum i de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola contra l’autogovern català: ‘Protegir la població civil és la seva feina i han estat incapaços de fer-ho, els ha mort un fugitiu amb una ordre de crida i cerca per tot Europa. En canvi, ells van venir aquí arrasant tothom qui tenia una papereta a la mà. És una crítica a ells.’
El grup d’informació de la Guàrdia Civil de Terol va obrir diligències contra els missatges crítics amb el cos i les va presentar al jutjat, que va començar el procediment judicial i va acordar el secret d’actuacions. Segons fonts de la defensa de Segura, a l’informe de la Guàrdia Civil diu que l’acusat ‘denota un fort sentiment independentista durant l’estudi del seu perfil’. Seguidament, es va citar Segura a declarar a Terol. ‘Quan dos funcionaris em lliuren la citació per al cap de cinc dies després em quedo en estat de xoc’, explica Segura. Com que les actuacions eren sota secret no sabia de què es tractava, i es va negar a declarar. Això sí, va haver d’anar fins a Terol a comunicar la decisió al jutge, perquè no li van permetre de comparèixer per videoconferència des d’un jutjat català.
La defensa de Segura va presentar recurs per una interlocutòria judicial en què es glorificava la Guàrdia Civil i es deia que els agents d’aquest cos ‘representen un exemple a seguir per a gran part de la ciutadania perquè el treball, l’esforç, la tenacitat, l’honor i el valor són les seves divises’. Afegia que aquests valors ‘haurien de ser inculcats i difosos a la docència espanyola, i que, d’una manera o una altra, s’han volgut desprestigiar, humiliar i vilipendiar amb els missatges o piulets objecte de la present; moguts tots per l’odi, la malvolença, la rancúnia, l’animadversió, el menyspreu o qualsevol altre sentiment espuri anàleg’. El recurs presentat per la defensa es va desestimar adduint que, si s’hagués acceptat, s’hauria negat que aquests valors atribuïts a la Guàrdia Civil formen part de l’essència del cos d’ençà que fou fundat. ‘Sis principis que no són una llista de paraules, sinó la concreció de què és un guàrdia civil, resumides en sacrifici, lleialtat, austeritat, disciplina, abnegació i esperit benemèrit.’
A més de la fiscalia, al procediment s’hi han personat com a associació popular l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil i quatre acusacions particulars dels familiars dels agents assassinats. Són l’associació i aquestes acusacions que afegeixen al judici el delicte d’odi, pel qual coincideixen a demanar quatre anys de presó. Segura explica que quan van fer públic el cas s’hi va posar en contacte l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat i es va entrevistar amb el director, Adam Majó. ‘Em va dir que jo era un represaliat ideològic’, diu. Segura afegeix que d’entrada no s’hi reconeixia, però que allò va fer-li canviar la perspectiva dels fets. ‘No he fet res erròniament, no he comès cap delicte i això és una persecució que em transcendeix’, explica.
